Fotografia: Vista d’ocell del Cine Máximo, anys 50-60. Fotògraf desconegut. Fons Vicenç Torrents.

Al capdamunt del Carrer Sicília, tocant la Travessera de Gràcia, es trobava el Cinema Màxim, creat per Francesc Rius Julià el 6 de juny de l’any 1933, segons fonts d’época i en concret l’Anuari Cinematogràfic de l’any 1935. De fet, Podem trobar l’embrió de la construcció de l’espai el 16 de juny de l’any 1930 quan Francesc Alcañiz Bascompte sol·licità a les autoritats l’ampliació d’un cobert ubicat al carrer Sicília 404.

El local fou conegut també com a Maxim’s i s’hi alternaven sessions de ball amb sessions cinematogràfiques amb una capacitat que rondava el miler de localitats. En temps de la IIa República es va catalanitzar el nom i se’l coneixia com a Cinema Màxim.

Acabada la Guerra Civil va ser rebatejat com a Cine Máximo i el 1949 va ser comprat per l’empresari Juan Mur Mencerreg. Uns anys després s’hi van fer reformes en profunditat eliminant les antigues llotges de la sala de ball, canviant les butaques i donant més pendent a la platea. Però el que va ser realment revolucionari fou la rebaixa del preu de les entrades a una pesseta, la qual cosa va generar unes bones recaptacions. Posteriorment Mur hi va incorporar també les varietats a les sessions dels diumenges, amb les quals va mantenir un bon nivell d’assistència al local.

El setembre-octubre de 1966 va programar un dels seus éxits més sonats: la reestrena de Ben-Hur. Malgrat tot, només 6 anys després, el 12 de febrer de 1972, el Cine Máximo va tancar portes en plena crisis de les sales de cinema.

Fotografia: Desfilada davant del Cine Máximo, anys 50-60. Fotògraf i fons desconeguts.

A l’edifici contigu al cinema hi havia el taller de pintures dels germans Méndez. Precisament Rafel Méndez, un dels fills del germans Méndez, va compartir fa uns anys els seus records del Cine Máximo en el blog d’història de la ciutat Barcelofília:

“En verano había gente que se llevaba la cena y aprovechaba viendo el programa. En la media parte los acomodadores abrían unas ventanas en el techo (…) de la sala para renovar el aire, en aquellos años no había refrigeración, y se podía ver el cielo, también el revoloteo y escuchar el piar de las golondrinas”.

“Recuerdo que se podían ver dos películas en sesión continua y el obligado NODO. Un empleado del cine cuando se terminaba un carrete de película, lo guardaba en una mochila, se la cargaba a la espalda, montaba en una motocicleta y lo llevaba al cine Rovira de la Plaza Rovira. Las películas se las intercambiaban entre los dos cines la misma semana”.

Actualment tant l’antic Cinema Màxim com el taller de pintures són ocupats pel bloc d’habitatges número 404-410, on als baixos hi trobem a l’actualitat un supermercat de la cadena Caprabo i anteriorment un concessionari de la marca Volvo.

Jordi Torras i Comamala (1922-1999) va dedicar una part de la seva vida a investigar sobre les sales de cinema de Barcelona i en, el cas de Gràcia, va escriure un excel·lent llibre Somnis de reestrena. Història dels Cinemes de Gràcia, editat el 1999 pel Taller d’Història de Gràcia. En aquest magnífic llibre Torras va recollir informació de cadascuna de les sales de cinema de Gràcia, moltes d’elles ja desaparegudes, entre elles el Màxim.

Text: Jaume Brunet Papiol

Projecte de recuperació a xarxes de la memòria històrica del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.
Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Història Memòria Patrimoni

Podeu consultar les pàgines oficias a Facebook i Instagram.