Vint-i-cinc anys dels Castelleres de la Vila de Gràcia

Aquest 2022 els Castellers de la Vila de Gràcia celebren els seus vint-i-cinc anys i són molts anys i moltes fites aconseguides, per aquesta raó hem decidit conversar amb ells per tal que ens expliquin com han estat aquests anys a la colla blava de Gràcia.

Per aquest motiu conversem amb Ot Brun, que és el responsable comunicació i promoció dels Castellers de la Vila de Gràcia. “Doncs pensa que jo porto uns cinc, sis anys a la colla, sóc relativament nou, a nivell personal acostumava a anar a les festes i diades importan que es fan a Gràcia i hi anava abans d’entrar a la colla, si vius a Gràcia el cap de setmana és fàcil anar a veure castells. I un bon dia vaig entrar-hi i clar, he anat veient els assajos i l’evolució que ha anat fent la colla i com ha anat creixent, per exemple a partir de tenir local propis a Can Mussons doncs això va fer que creixés amb molta més gent, es convertís en un local social, i també cal esmentar que va agafar el boom del 2012 quan molta gent també va decidir entrar en el món dels castells, i entre una cosa i l’altre va haver-hi com un revulsiu a la colla i de passar a fer castells de 8 esporàdicament a passar a fer castells de 9 també i que és una fita força complexa d’aconseguir. Tot el qui passa per la colla sap que és al local i que tot passa en un mateix lloc. És tot més centralitzat i tot més senzill a nivell de logística”.

Queda clar que el fet de tenir un local i espai propi genera un sentiment de comunitat encara més profund i per tant entenen el que ens explica l’Ot que tot plegat genera més afluència de castellers, al final tenir un espai propi és tenir casa, on no només poder anar a assajar sinó a retrobar-te amb amics i companys, sabent que allà hi seran.

Com sorgeix la idea de fundar la colla…
“Hi ha un parell de llibres que ho expliquen, ja que cada colla té el seu minut zero i en el nostre cas els inicis sorgeixen en un grup de joves que es trobaven a l’Agrupament Escolta de Sant Joan a la plaça de la Virreina, i com a escoltes dons feien sortides els caps de setmana, etc. I pels anys 1995 començava a haver-hi aquesta febre pels castells, i un d’aquests nois del grup va començar a deixar de venir a les sortides per tal de poder anar a veure diades castelleres importants, com les de Vilafranca, Valls, Tarragona i el fet que no va crear com un debat dins de l’agrupació… de què hem de fer?, i a través d’aquest debat va sorgir la idea que no podia ser que a Gràcia – a diferència del que passava a Sants o a Barcelona-, no hi hagués colla castellera.

A més cal recordar que hi havia certa informació que a finals del segle XIX hi havia hagut alguna colla de gent que havia vingut de Valls i de Vilafranca i Segons sembla, havien fundat una mena de colla castellera a Gràcia i, per tant, hi havia aquesta necessitat de crear una colla. La veritat és que començar des de zero no és gens fàcil, promoure la colla, crear els assajos, i així arribaren les primeres actuacions…”

Per sort entenem perfectament el que comenta l’Ot, els inicis sempre són durs i més els d’una colla castellera, on la base important és el número de persones que alhora determinarà quins tipus de construccions es poden dur a terme i quins no…

Això també dona valor al repte de poder ajuntar el màxim de gent per tal de poder acabar fent construccions molt més complexes, que no pas les que es poden dur a terme a l’inici, temps en el qual els seus integrants han de treballar dur i amb molta il·lusió per a poder dur a terme els seus objectius. En canvi, la cosa canvia significativament quan ja ets una colla consolidada.

Sobre el 2015 va haver-hi el boom la gran explosió que dèiem d’interès per als castells…
“Sí, correcte, alguns diuen que fins i tot va ser com un efecte colateral de la crisi econòmica d’aquells anys per tal de tenir plans econòmics els caps de setmana i, per tant, fer coses i conèixer gent sense la necessitat d’haver-se de gastar un dineral amb activitats.

I pel que fa al nombre de membres de la colla, des d’aquesta època que comento i que progressivament anar baixant el número de gent interessada, i a llarg termini això es nota, perquè hi ha proves que la tècnica descarta d’un assaig a l’altre perquè som pocs i es decideix fer-ho al següent assaig i veus que encara som pocs i al final és descarta, i no és molt evident, però mirant-ho amb perspectiva d’un any a l’altre vas veient que cada vegada hi ha menys gent.

Hi ha rivalitat entre les colles de la ciutat…
Hi ha referents molt bons al pla de Barcelona, hi ha Castellers de Barcelona d’ençà molts anys, atès que és la colla més antiga de la ciutat i fa molts anys fent castells importants abans que nosaltres naixéssim, també en el cas dels Castellers de Sants. Al final hi ha certa rivalitat entre les tres colles, una rivalitat bona però hi és.

What is your reaction?

0
Excited
0
Happy
0
In Love
0
Not Sure
0
Silly

You may also like

Comments are closed.

More in Actualitat