Amb el responsable dels Cinemes Girona, Toni Espinosa parlem de les novetats que preparen per a la nova temporada a partir de setembre, també de la iniciativa de l’abonament anual, i de com les sales d’exhibició s’han anat adaptant dia rere dia a l’oferta cultural.
Com heu viscut als Cinemes Girona aquest darrer curs 2022-2023?
Doncs ara ens trobem que estem tancant els números del 2022 i veiem que hi ha un creixement clar en aquests anys. O sigui, diguem-ne que la destrucció del 2020 va ser d’un dia per l’altre en hores; tornar a les xifres on eren no és fàcil però alhora estem satisfets en el sentit que ja som, sobretot en la segona part del 2022, molt a prop dels números del 2019, que va ser el millor any dels últims deu. Una cosa que veia és que la gent, tot i haver-hi plataformes, tenia ganes d’anar al cine, de sortir, de gaudir i també va coincidir que hi havia una bona collita de pel·lícules. Així doncs, esperem que aquest 2023 es confirmi aquesta tendència a l’alça i fins i tot puguem créixer una mica més.
Heu recuperat tots els públics?
Doncs sí tot i que actualment et diria que si hi ha un públic que falta ara mateix al cinema és el de les persones grans que hi anaven com una manera natural de distracció. No era el cinèfil que hi va per a veure una pel·lícula en concret, sinó que anaven al cinema com a espai de trobades amb les amigues o amics, hi veien la pel·lícula i passaven la tarda. Aquest és el públic que està costant més que vingui, i és un públic important pels cinemes, jo espero que amb les polítiques posades en marxa al mes de juliol puguem recuperar definitivament aquest públic.
Precisament com veieu aquesta nova llei que promou l’assistència del públic major de 65 anys al cinema, amb entrades a dos euros?
Doncs crec que hi ha propostes que poden ser millors o pitjors, però la intenció d’aquesta proposta és molt bona, perquè no és una qüestió només d’ajudar al cinema sinó que és una qüestió d’ajudar aquesta gent que s’ha quedat a casa. Com comentava abans, aquest públic major de seixanta-cinc anys abans tenia un hàbit, que era sortir de tant en tant amb els amics ni que fos un dia o dos a la setmana i venia al cinema, després anava a berenar i comentava la pel·lícula amb els amics. Crec que és una bona iniciativa per a les persones, psicològicament i fins i tot en l’àmbit físic perquè ens transporta a millorar la salut física i mental i això és molt important per a les persones grans. Tots podem estar d’acord que quedar-se tot el dia al sofà de casa no és el més recomanable. A més, també hem de pensar que és una bona iniciativa per a aquestes persones que no s’entendran amb les plataformes digitals ni amb les noves tecnologies d’una manera fàcil, no dic que no puguin fer-ho, però no és fàcil. Hem de veure com funciona, però d’entrada crec que és una bona iniciativa per a les dues parts.
Ara que parlàvem de les plataformes audiovisuals, s’ha trobat l’equilibri amb les sales d’exhibició cinematogràfica?
Sí, crec que sí, probablement hi haurà moments en què les plataformes tinguin més o menys èxit, però jo crec que ara mateix el públic ja comença a estar-ne cansat. La sensació que tinc és una mica aquesta, perquè a mi em passa. Tens tanta oferta que quan comences a veure-les no dures ni cinc minuts, primer potser et trobes una mica saturat per l’oferta i després perquè és impossible estar produint continguts de qualitat amb tanta assiduïtat. Mira, et diré una cosa: aquí al cinema fem moltes projeccions d’iniciatives que ens porten les escoles de cinema i quan els alumnes veuen el seu treball de fi de curs projectat en una pantalla de 9 metres els ve el sentiment de tenir una responsabilitat.
Es troben que tothom a la sala està pendent d’allò que han fet i, per tant, els agafa una responsabilitat que jo crec que és la que té també la indústria quan fa pel·lícules pel cinema. Has de fer rodes de premsa, una bona campanya per donar a conèixer el film i això amb Netflix no passa. La campanya la fan per la seva marca, no per projectes. Quan un espectador nostre es troba una pel·lícula interessant, la campanya publicitària no la fa els Cinemes Girona sinó que es fa una campanya global del film; en canvi a les plataformes les campanyes es fan pensant en la marca i això fa que el contingut quedi una mica més diluït. A més, molta gent quan veu una pel·lícula a la televisió després és capaç de recordar-la bé perquè no l’ha vist en les condicions que la veiem al cinema i, en canvi, els que l’han vist al cinema la recorden tota la vida aquella pel·lícula. I es tracta d’això l’experiència!
Sou una de les sales de referència pel que fa als festivals de cinema, hi haurà novetats aquesta tardor?
La principal novetat la tindrem al mes de setembre, moment en què acollirem el festival de cinema coreà que organitza la gent de Cine Àsia per tercera vegada. Les dues anteriors les han fet en una situació de pandèmia, amb la qual cosa mai les han fet amb tota la força que era necessària, amb tota la capacitat i l’energia que podien fer-la, i per a ells aquesta seria com la seva primera edició. I a nosaltres ens fa molta il·lusió que hagin decidit portar el festival als Cinemes Girona, hi han treballat molt i jo crec que aquest festival serà un bon tret de sortida per la resta de temporada, claríssimament.
Què aporta als Girona el fet de ser un espai de festivals?
Per a nosaltres és molt important perquè vol dir ser un espai inclusiu. Això vol dir que ens agrada que sigui molt divers el cinema que projectem, i alhora ens fa rebre molts públics diferents. De fet, aquest és un dels problemes de les plataformes o de les majors que acaben homogeneïtzant tota l’oferta cultural. Nosaltres volem que els Cinemes Girona siguin un espai de prescripció. És a dir, que la gent que té coses a dir i té idees trobi un espai… Volem que l’espectador que tingui interès en el cinema americà, el cinema brasiler o l’asiàtic tingui disponible una selecció de les millors pel·lícules d’aquest any d’aquestes cinematografies.
Aquí trobes l’espai per mostrar tot això, així doncs aquesta porta ens ajuda a alimentar aquesta programació diversa que inclou totes les inquietuds presents a Barcelona; en l’aspecte més tècnic crec que nosaltres aportem la facilitat de poder-ho tirar endavant. Moltes vegades hom té una idea però no disposa de la infraestructura necessària per tirar-la endavant, s’han de demanar les pel·lícules, algunes s’han de subtitular… és aquesta la part en què nosaltres ajudem i fem que els organitzadors dels festivals ja no s’hagin d’encarregar d’aspectes tècnics. En la majoria dels festivals que tenen espai als Girona diria que acabem formant part de la producció del festival: nosaltres tenim les sales preparades per a poder fer presentacions, podem fer projeccions en qualsevol format… i ho fem cada dia, és a dir, és la nostra feina i ho tenim per la mà, no cal perdre el temps en proves tècniques perquè cada dia ho estem fent i això genera tranquil·litat.
També esteu treballant amb la Universitat Autònoma de Barcelona en un estudi que relaciona el cinema i el seu públic…
Moltes vegades el públic és com un gran desconegut, nosaltres podem tenir uns 120.000 espectadors a l’any però n’hi ha molts milers més que viuen al nostre voltant i que nosaltres desconeixem. Jo sempre he tingut la curiositat de conèixer una mica més qui és la gent que està més enllà de la porta del cinema i de les nostres xarxes socials.
Recordo que l’any 2017 vam participar a Venècia en unes jornades on un representant d’una sala de cinema d’Amsterdam va explicar que, pagat per l’Ajuntament d’Amsterdam, van poder dur a terme un estudi sobre el públic de l’entorn del cinema que els va permetre descobrir moltes coses que donaven per fetes i que no eren així sobre els interessos de per què la gent anava o no al cinema. I vaig pensar que seria molt interessant conèixer els interessos de la gent envers el nostre cinema. I jo, que soc antropòleg, se’m va posar al cap la idea d’obtenir un estudi científic seriós de tot això que comentava; alhora com que també havia estat estudiant de la UAB vaig contactar amb ells perquè sabia que existien grups de recerca que podrien estar interessats en aquest estudi. Així doncs, gràcies a l’interès de les dues parts i a unes ajudes del fons New Generation de la Unió Europea ens hem posat a treballar amb una mostra d’unes 1.500 persones. Passat l’estiu un grup de treball acabarà d’analitzar les dades aconseguides, encara quedarà força feina a fer per a tenir-lo enllestit.
A mi em fa molta il·lusió aquest estudi, sincerament, perquè no es basa en teories per vendre entrades sinó que mirem més enllà, volem saber què vol el públic i de quina manera nosaltres hi podem interactuar en aquest ecosistema del qual formem part.
El passat juliol vau tornar a posar a la venda l’abonament anual per assistir al cinema a un preu reduït, la iniciativa ha funcionat?
Doncs ha estat un èxit i ja ho percebíem en l’ambient, sabíem que la gent estava desitjant tenir-lo. Per tant sols 75€ tens l’oportunitat de veure moltes pel·lícules durant l’any.
Vol dir que ajuda a fidelitzar el públic?
Correcte, ens ajuda molt a fidelitzar el nostre públic i a més ens ha ajudat a rejovenir-lo perquè aquest és un sistema que el públic més jove percep molt bé. Ajuda a poder venir quan a algú li interessi una pel·lícula sense haver de pensar en els diners i alhora també ajuda a crear comunitat, ja que el qui que té el carnet dels Cinemes Girona sent que en forma part.
Potser al públic jove li costava una mica més venir al cinema?
Diria que és potser un tema més de recursos. A vegades hi ha gent que li fa cosa, mira la cartellera i veu una pel·lícula interessant però no en coneix els actors ni el director, però té bona crítica, ha estat al festival de Canes, té uns segells de qualitat… i tenir el carnet fa que la gent dubti menys en venir i al final surt contenta d’haver descobert un altre cinema més enllà de les propostes més comercials.
