Sergi Carreras i Eli López: «Els Pastorets són un esdeveniment molt especial»

Els Pastorets és un clàssic teatral, però també a Gràcia per aquestes dates, després de més de trenta anys als escenaris. Per parlar del projecte conversem amb Sergi Carreras i Eli López, actuals directors del muntatge que podem veure aquestes festes al teatre del Centre Moral de Gràcia.

Des de quan es representen Els Pastorets?
Sí la memòria no em fallà crec que és el 32à any que es representen, van començar l’any 1992.

I perquè vau decidir dirigir aquest clàssic?
Doncs Els Pastorets són un esdeveniment aquí al Centre, és un punt de trobada de la gent de l’entitat, formar part d’Els Pastorets és formar part d’un esdeveniment molt especial. I com que algú els ha de dirigir i nosaltres hi estem involucrats des de fa molts de temps, doncs vam decidir fer-ho.

Vosaltres també hi heu participat anteriorment com a actors, com es veu des de fora de l’escenari?
Sí, la veritat és que és sorprenent veure-hi diferència, però també comparteixo el que deia l’Eli, la il·lusió de tothom per fer els pastorets. I aquest també és una mica els motius de voler-la dirigir. Jo vaig fer els set o vuit primers anys d’allà de Lluquet, i els va dirigir el meu pare, que va ser el primer que ho va fer, i clar, per mi és com gairebé com si fos un llegat del meu pare. I vist des de fora sí que penses que allò que veus que és com un transatlàntic, molt gros, però, d’altra banda, dius que s’ha de continuar i endavant. Hi ha responsabilitat, perquè és un projecte gran.

Abans comentava també que és com un esdeveniment de l’entitat. Deu ser un espai de trobada generacional…
És molt maco, perquè hi participa una família sencera. Fem una representació per Sant Esteve,
i és molt maco perquè hi ha gent que ve a passar la tarda de Sant Esteve aquí al teatre amb la família actual, i a fer teatre. És molt bonic. I a més és un projecte intergeneracional.

De fet, hi participen socis de tota l’entitat?
Els pastorets van néixer una miqueta no com una funció del grup de teatre, sinó com una activitat més de tota l’entitat. De fet, es comunica a tothom que sigui soci del centre que, si vol, es pot apuntar i participar-hi. Hi ha gent que no és del grup de teatre i també hi participa. I no només per actuar, sinó també gent vol ajudar-nos en les altres tasques: es necessiten tècnics de so, de llum, regidors, la gent que treballa al vestuari ajuda els actors a vestir-se, hi ha molta gent damunt l’escenari d’una obra com «Els Pastorets» però també n’hi ha molta entre bastidors.

Pel que fa al vestuari, com funciona? Cada actor aporta el seu o l’entitat ja en disposa de confeccionats?
És una pregunta que fan tots els actors que comencen, i que no hi han actuat mai. Disposem d’un vestuari de propietat de fa molts anys que es va actualitzant de mica en mica. Per exemple, amb el vestuari de les fúries sempre s’intenta modernitzar una miqueta.

Com us organitzeu des que comenceu a organitzar papers, vestuari, fins que l’obra ja és representa?
Primer de tot ens reunim per decidir les dotze representacions que farem sobre l’escenari, penseu que en són molts, això vol dir que com a mínim necessitarem 5 actors diferents per a representar el mateix paper. Intentem contactar amb tothom interessat i proposar quin paper voldríem que tinguessin. A partir d’aquí distribuïm el formulari d’inscripció perquè s’hi apunti la gent. A partir d’aquí ja organitzem repartiments, fem quadrar els dies d’assajos, tot plegat És una tasca que dura gairebé tot un any.

Per tant, s’hi treballa pràcticament durant tot l’any?
Sí de fet durant tot l’any li vas donant voltes a diferents aspectes, per exemple, li donarem a tal persona aquest paper, pensar a partir de quin mes és necessari començar a estudiar el text… és una obra que necessites temps per fer-la. Però diríem que a partir de setembre és quan ja ens hi posem a treballar de veritat.

Quanta gent puja a l’escenari i participa en l’obra?
Hi ha uns vint personatges damunt l’escenari i pensa que podem treballar quatre persones per personatge, podem parlar d’unes 40 persones damunt l’escenari, i si hi sumem la resta de l’equip ens enfilem fins a les 70 persones tranquil·lament. Des del punt de vista del personal, dirigir una obra com aquesta, és dirigir un transatlàntic a tots nivells i també de paciència.

Per tant, és difícil compaginar que tothom pugui assistir el dia de la seva actuació tenint en compte que en feu 12 representacions.
Una de les coses bones dels pastorets és que tothom hi està involucrat. Tu demanes i la gent et dona. Escolta, em falta un personatge que me’n podries fer… i molta agent accepta, d’altres no poden per horaris laborals, penseu que estem parlant de 12 funcions de les quals la majoria es fan en dies laborables. Al final la gent respon positivament amb molt d’entusiasme.

Quina és la tasca més complexa dins del projecte?
El més difícil és elaborar repartiments, tens actors que només fan un personatge, gent que s’ha apuntat cada dia o gent que s’ha apuntat només a dues representacions. Has d’intentar que tothom tingui els seus dies, perquè si saps que hi ha una família que s’ha apuntat junta, intentes que aquell dia puguin actuar tots junts. Elaborar aquest repartiment de dotze dies és molt complicat. Però cada any ens en sortim.

Així doncs, cada any feu ple a dalt, però també a baix omplint el teatre…
És impressionant. La gent té ganes de tradició, la gent té ganes de veure «Els Pastorets». És un dia en què ve tota la família, la reserva la fa tota la família, hi vénen els avis, els pares els fills, els néts. I ve tothom, des dels més petitets als més grans.

Què és el més gratificant?
La felicitat de la gent del públic, l’ambient que es respira als camerinos: com riuen, com gaudeixen de l’obra, és espectacular veure’ls quan surten del teatre.

What is your reaction?

0
Excited
0
Happy
0
In Love
0
Not Sure
0
Silly

You may also like

Comments are closed.

More in Actualitat