Ricard Ellis: » A la primavera fem el Corpus i per Nadal el Pessebre»

Ricard Ellis és el president de La Fadrinalla de Gràcia, una entitat que treballa per recuperar tradicions tant populars com l’Ou com balla per Setmana Santa o el Pessebre de Nadal, parlem amb ell de tot plegat.

Com sorgeix la idea de crear el pessebre?
Bé, aquí s’havia fet sempre el pessebre de l’Església, i també se’n feia un al vestíbul. Nosaltres teníem ganes de fer-ne un d’una mida molt més gran, i va ser llavors durant la pandèmia que vam decidir fer el pessebre monumental al claustre, aprofitant l’espai que ens ofereix aquest lloc tan maco; alhora era una manera d’obrir-lo al públic en general.

Footografia: David Ramon

Quina va ser la resposta?
Doncs s’hi va anar sumant gent diversa, molta gent de la comunitat de Sant Felip Neri, però també gent que venia aquí a les instal·lacions a fer-hi altres activitats com ara els geganters o aficionats al pessebre.

Quants o quantes persones formeu l’equip que treballa en el pessebre?
Més o menys som una trentena. Si vingués tothom alhora a treballar, seríem trenta persones, però el nucli dur diríem que en som menys. A més, la major part d’aquest equip està format per àvies i per dones i la part més jove la formem els homes.

Imagino que aquí tothom és una mica artista?
Sí, sí que és veritat que hi ha una part de pensar i preparar-ho tot, però després és veritat … A més, aquestes àvies són incansables, venen cada dia a treballar.

Quan comenceu a decidir què fareu?
Normalment, a l’octubre, és quan ens hi posem.

Fotografia: David Ramon

I val a dir que a l’entitat hi ha dos moments importants de l’any amb dues activitats principals, aquesta que és la creació del pessebre però també a la primavera amb el Corpus…
Sí, nosaltres, a la primavera fem el Corpus i muntem l’ou com balla també al claustre, i l’altra activitat que fem és el Pessebre de Nadal, de moment fem aquestes dues activitats. Així doncs, a l’octubre pensem i decidim com serà el pessebre, i a finals de mes ja ens hi posem a treballar, fins que el dia 8 de desembre l’inaugurem. Penseu que tradicionalment el pessebre es desmunta per la Candelera, que és el 2 de febrer, quan nosaltres ja posem punt final a la temporada. La veritat és que podem afirmar que nosaltres estem molt contents perquè molta gent del barri ve a visitar tant el pessebre com el Corpus.

A més també podríem dir que és un Pessebre interactiu?
Bé sí, des de fa dos anys hi hem afegit el joc del «Veig, veig», pensat perquè els més petits que venen a visitar el pessebre juguin a trobar una sèrie d’objectes fotografiats, que estan repartits dins de l’espai que ocupa el pessebre. Està pensat per als infants, però al final els adults també hi participen.

Però l’afluència més gran de públic deu ser pels voltants de les festes de Nadal?
És veritat que la gent, com és normal, ve molt al desembre a visitar-lo. I llavors a mitjan gener la gent deixa de venir i és normal. Llavors el pessebre es pot continuar visitant, però cal trucar a la porta per a poder-hi entrar. I a partir de febrer ja procedim a fer el desmuntatge del pessebre.

Pel que fa a les construccions i cases les feu vosaltres?
Sí, les fem nosaltres, normalment treballem amb Porexpan i amb guix. També treballem amb fusta que obtenim de les capses de fruita, és una manera de reciclar els materials. I moltes vegades també els mateixos carrers de la Festa Major de Gràcia, un cop desmunten els guarnits, ens cedeixen material perquè el puguem reutilitzar. Aquest any el carrer de la travessia de Sant Antoni ens van donar diverses plaques de Porexpan. A partir d’aquí comencem a construir les cases que després enguixarem i pintarem. També cal dir que hi ha una part important que són materials naturals, com ara el suro o la molsa.

És un pessebre força gran, impressiona en veure’l, quant mesura?
Doncs té uns 20 metres de llargada i uns 45 metres quadrats.

I com ho financeu tot això?
Majoritàriament som nosaltres qui aportem els diners. Després, sí que és veritat que sempre posem una taquilla a la porta d’entrada per a qui vulgui fer algun donatiu, evidentment hi és benvingut. També venem alguns ramets de Pasqua de la bona sort. Tot plegat ens dona per comprar allò que necessitem, però com comentava abans una gran part del material prové del reciclatge.

Fotografia: David Ramon

A més, enguany torneu a fer la «Neulada»…
Sí, és una tradició que vam recuperar l’any passat. És una tradició antiga catalana que ens transporta a l’edat mitjana. De fet, en origen eren fetes com de pa, com les neules que eren típiques enrotllades, però quan sense enrotllar més endavant va passar a fer-se amb paper. Però cap al segle XIX es va perdre la tradició, i durant uns anys diria que va estar prohibida. Així i tot, on, en canvi, es va continuar celebrant de forma ininterrompuda fins als nostres dies va ser a les Illes Balears. En els darrers anys aquesta tradició s’ha anat recuperant en algunes esglésies de Catalunya, inclosa la del Pi a Barcelona. I nosaltres tenim la particularitat que aquestes neules estan fetes tallades una a mà, de forma artesanal. Totes tenen un dibuix que està treballat a mà, penseu que l’any passat en vam fer unes cinc-centes i enguany n’hem fet unes cent més.

En el pessebre també voleu transmetre diversos valors…
Sí, l’any passat teníem un riu amb aigua, enguany coincidint amb la situació provocada per la sequera hem decidit que enguany no hi haurà riu, en el seu lloc gaudirem d’un llac pintat. L’any passat era el 125è aniversari de l’annexió de Gràcia a Barcelona i hi havia elements emblemàtics de Gràcia a Barcelona, com ara la muralla, que era la muralla que havia vingut a l’època romana a Barcelona. Aquest any, en canvi, el visitant podrà veure diverses fonts representatives de Gràcia que seran reconeixibles, I pel que fa a Barcelona hi haurà una reproducció de la façana de Sant Felip Neri, l’emblemàtica plaça del barri gòtic. Més missatges seran, per exemple, l’aniversari dels tres-cents cinquanta anys dels Felipons a Barcelona, que és la comunitat que ens acull. I com que enguany se celebra el 800 aniversari del primer pessebre que es diu que va fer Sant Francesc d’Assís, que va fer un naixement dins d’una cova amb els animals, també aquest any, en comptes d’ubicar el naixement a l’interior d’una casa, l’espai on l’acollirà tornarà a ser una cova per a celebrar l’efemèride.