Montserrat Casamitjana: «El teixit sanitari de Gràcia comença a despuntar amb força»

Nascuda a Barberà de la Conca en una família de pagesos, Montserrat Casamitjana és metge i especialista de Medicina Preventiva i Salut Pública. Va treballar més de dues dècades a l’Hospital del Mar, que considera “casa seva” i els últims deu anys al Consorci Sanitari de Barcelona del Servei Català de la Salut, com a directora de Sector de l’Eixample i Gràcia i responsable de salut en el Circuit Barcelona de Violència Masclista. El passat febrer va rebre la medalla Josep Trueta per la seva contribució a la salut, rellevant en temps de pandèmia. Quan la seva filla li preguntava què feia li deia que era metge “de paper i llapis”. Manté intacta la seva implicació amb l’associacionisme gracienc.

Què significa rebre aquesta medalla?
La notícia em va arribar per mitjà del conseller de Salut, Manel Balcells, a 19.000 quilòmetres de distància, era de viatge. Desconeixia la proposta, per la qual cosa em va commoure i emocionar molt. Reconeix la meva trajectòria de més de 35 anys com a metge treballadora del sector públic en la medicina preventiva, la epidemiologia i la gestió, en què a diferència d’altres especialitats no es treballa la malaltia a nivell individual sinó com a col·lectiu. Això dona un valor afegit al reconeixement.

De quina manera recorda el suport i l’atenció oferts durant la pandèmia?
Quan va començar ja estava jubilada, però veient com s’estava complicant la cosa vaig posar-me en contacte amb el gerent del Consorci Sanitari de Barcelona oferint-li els meus serveis, pensava en una feina de telèfon. La realitat va ser molt diferent, ja que vaig treballar en un àmbit que no coneixia, el de la gestió de l’atenció sanitària a les residències. Van ser els mesos més durs de la meva vida professional, al principi pensava “sort que estic jubilada i vinc fresca” però la frescor va durar menys de 15 dies!! Sobretot en les dues primeres setmanes semblava que el treball no servia de res. Això lliga amb la part més gratificant: aconseguir en poc temps un grup de voluntaris de diverses línies professionals, administracions i departaments, que amb dedicació i confiança vam plantar cara a una emergència greu, obtenint espais i recursos per a persones vulnerables en residències de la ciutat.

Més enllà dels aplaudiments als balcons, la salut torna a estar abandonada?
Els companys ara mateix estan majoritàriament cansats, al principi s’havien de prendre decisions amb rapidesa, era una malaltia de la qual es tenia poc coneixement, la magnitud era enorme, sense tractaments específics i amb la incertesa de no saber com evolucionaria. Tota la responsabilitat va caure sobre un col·lectiu pressionat per retallades de personal i salaris. Reequilibrar aquest desànim requereix voluntat política, més recursos econòmics, millor planificació a curt i mig termini, canvis organitzatius a l’atenció primària i a l’hospitalària, incorporar recursos d’atenció intermèdia i reforçar la salut pública, especialment el component preventiu. Caldria reduir la vulnerabilitat de la població davant de noves pandèmies.

Quines iniciatives es porten a terme al Grup de Salut del Consell Municipal de Benestar Social (CMBS) de l’Ajuntament de Barcelona que ha coordinat?
Aprofundeix en el coneixement de la salut de la població i aspectes relacionats amb la organització sanitària; en base a aquestes dades en cada curs es prioritzen temes que són analitzats per experts i debatuts; finalment el grup fa arribar propostes a la Regidoria de Salut. El 2022 se’n van discutir en relació als serveis no coberts per la cartera de serveis pública: pobresa farmacèutica, salut bucodental, anticoncepció i avortament, embaràs, part, universalitat o equitat en salut mental. Enguany s’està treballant en la elaboració d’indicadors per fer el seguiment d’aquests temes, així com en l’aprofundiment en la participació i la governança del sistema públic de salut.

Ha estat molt vinculada al teixit associatiu de Gràcia. De quina manera?
Vaig començar amb l’AAVV de la Vila a principis dels 90; en aquesta dècada vaig formar part del grup impulsor de la Coordinadora d’AMPAS de Gràcia, essent la presidenta de l’AMPA de l’escola Reina Violant, i vaig participar uns anys al consell d’educació del districte. L’any 2000, juntament amb un grup de companys, fundem l’associació solidària Gràcia amb el Sàhara, encara activa, i que amb altres associacions conformen Gràcia Solidària. Formo part d’amics i amigues de La Violeta des del seu inici.

L’any 2009 es posa en funcionament el Consell de Salut del districte del qual en soc vicepresidenta. Soc vicepresidenta del Consell de barri de la Vila de Gràcia i membre del Consell de Dones del districte. L’any passat la Fundació Festa Major de Gràcia em va donar la confiança per coordinar el jurat del concurs de guarniments de carrers. Gràcia té un extens i històric teixit cultural, el de solidaritat i el social han anat creixent, i comença a despuntar amb força el sanitari.

En els últims anys s’han format i consolidat les taules comunitàries dels diferents barris molt lligades als CAP i al grup de salut de Gràcia. La Taula de Salut de Gràcia ha activat un protocol de suport al sensellarisme, un projecte comunitari molt ben estructurat.

Text: Carles Batalla

Don't Miss

La Zona de lleure per a gossos de Travessera clausurada

A partir del 15 de juliol de 2024 l’àrea d’esbarjo per a

Torna el Concurs de Balcons, portalades i comerços guarnits 2024

Un any més des de la Fundació Festa Major de Gràcia es