L’Institut Guttmann guanya la tercera Beca Mike Lane per a projectes de recerca en lesió medul·lar

La tercera edició de la  d’aauest 2023 ja té guanyador. Es tracte d’un projecte de l’Institut Guttmann per al maneig del dolor neuropàtic després d’una lesió medul·lar. La proposta guanyadora va ser anunciada aquest passat divendres 22 de setembre a la tarda, en un acte celebrat a Can Musons, el local de la colla. L’estudi de l’Institut Guttmann rebrà un total de 24.350 euros, recaptats per la colla castellera a través d’una campanya de micromecenatge que ha comptat amb la col·laboració de particulars, la família d’en Mike Lane, altres colles castelleres i entitats gracienques.

El projecte seleccionat |

El projecte seleccionat es titula “Desenvolupament d’un model predictiu de resposta a un tractament de neuromodulació per a un millor maneig del dolor neuropàtic després d’una lesió medul·lar”, liderat per la Doctora Dolors Soler. El dolor neuropàtic és aquell que sorgeix com a conseqüència directa d’una lesió o malaltia que afecti el sistema nerviós central (format per l’encèfal i la medul·la espinal) o perifèric (format pels nervis que connecten la resta del cos amb el sistema central). És una seqüela sovint irreversible que presenta simptomatologia molt diversa i desagradable, des de sensació de cremor o pressió fins a corrent elèctrica molt intensa. “Es tracta d’un problema greu que afecta més del 50% de les persones que tenen una lesió medul·lar. La resposta als tractaments amb analgèsics sol ser modesta, en el millor dels casos –explica Dolors Soler, psicòloga de l’Institut Guttmann i Investigadora Principal del projecte–. A més, l’impacte sobre la qualitat de vida és substancial, agreujant i sovint eclipsat pels efectes de la paràlisi”. L’afectació també té un impacte significatiu a nivell econòmic, tant en costos d’atenció directa (visites a l’hospital) com en costos indirectes (pèrdua de productivitat).

Estimulació cerebral no invasiva |

En els casos en què els fàrmacs no són suficients contra el dolor neuropàtic, existeix l’opció terapèutica de la neuromodulació, una tècnica no invasiva d’estimulació cerebral que permet modular el comportament d’alguns circuits cerebrals, alterats pel dolor, mitjançant estimulació elèctrica. Però no tots els pacients responen a aquestes tècniques i ara per ara no és possible saber per avançat en qui funcionarà i en qui no. El projecte guanyador de la beca Mike Lane pretén desenvolupar un algoritme que permeti predir-ho.

En una primera fase, s’estudiaran 55 persones amb lesió medul·lar i dolor neuropàtic que entrin en el programa de tractament d’estimulació no invasiva de l’Institut Guttmann. A tots se’ls realitzarà una exploració clínica molt completa i un electroencefalograma per estudiar la dinàmica electrofisiològica que genera el senyal del dolor en el seu cervell. En una segona fase, s’analitzaran les dades obtingudes mitjançant tècniques d’intel·ligència artificial per desenvolupar un algoritme que permeti establir en quin tipus de pacients podria funcionar la tècnica. “Això evitaria desplaçaments innecessaris a l’hospital i la sensació de frustració en els pacients en què no funciona”, aclareix Soler.

La beca en memòria de Mike Lane |

Els Castellers de la Vila de Gràcia van crear la Beca Mike Lane arran de la Diada Castellera de la Festa Major del 2013, en què van patir una caiguda que va causar una tetraplegia al Mike Lane, membre de la colla. En Mike va estar ingressat a l’Institut Guttmann durant uns mesos, seguint un tractament rehabilitador. Tres anys i mig després de la lesió va morir, la colla i la seva família va decidir homenatjar-lo amb la creació d’una beca que premiés treballs de recerca en la prevenció i cura de lesions medul·lars.

A aquesta tercera edició de la beca s’han presentat 4 projectes de l’àmbit de la prevenció i cura de lesions cervicals i medul·lars. El jurat ha estat integrat pel Dr. Gabriel Capellà, Director de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL); el Dr. Xavier Navarro, de l’Institut de Neurociències de la UAB; el Dr. Jaume Rosset, de l’Institut de Fisiologia, Medicina i Art de Terrassa; i el Dr. Jaume Bertranpetit, de l’Institut de Biologia Evolutiva UPF-CSIC, qui ha actuat com a secretari del jurat.