L’Envelat: la màgia de la Festa Major

Gràcia celebra la seva festa major, els carrers s’engalanen, s’omplen d’ornaments, de música, de gent, de vida, i l’Envelat aixeca el vol, i irromp entre tot un seguit d’elements com un ornament més que indica que la festa major és a punt de començar.

Durant un segle i mig fou un fenomen cultural prou rellevant dins la cultura catalana popular. Sorgit al context dels canvis socials profunds de les primeres dècades del segle XIX, i com a conseqüència de la gran afició que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es van expandir ràpidament per tot el territori català i és van convertir en un element imprescindible a les festes majors. El tipus d’envelat que es va imposar al segle XIX com a sala de ball temporal foren els denominats d’antenes o de corda. Eren de planta rectangular o quadrada i es caracteritzaven per les altes antenes de tot el seu voltant, que sostenien tot un entramat i conjunt de cordes, bossells i vents, a semblança d’un vaixell de vela varat a terra.L’envelat d’estiu o l’envelat d’antenes complet, que per facilitar la ventilació de l’aire interior no disposa de la part superior dels costats o de les fachadas laterals. En aquest cas, la lona del sostre quedava visualment separada dels costats i l’ornament interior i en no poder tenir una superfície de suport se solia transformar en una decoració lleugera, similar a les gelosies d’emparrar dels jardins o poca cosa més.

Com era un envelat |

Els envelats d’antenes eren sempre de planta rectangular o quadrada i seguien el mòdul de 3 x 4 metres. La secció transversal és la que explica el sistema estructural d’un envelat i que resol la suspensió de la vela que fa de sostre mitjançant un entramat de cordes penjades d’unes antenes perimetrals que la sostenixen fixa i tensada. Un sistema que permet tenir un interior total diàfan i per tant sense columnes. La pista o el terra consistia en la majoria de casos en una catifa de plana trenada de forma perimetral. Un cop estava preparat s’hi podien practicar alguns dels balls més populars de l’època com El ball de Rams, El ball del fanalet, L’americana dels guapos o El ball de la patata.

Els envelats graciencs |

Gràcia va ser terra d’envelats: les primeres construccions se situen a mitjans del segle XIX i en part són gràcies a les entitats culturals i socials que els instal·laven per poder ballar durant els dies de festa major. Els primers que es recorden són els de la Plaça Rius i Taulet i els de les places de Llibertat, Sol, Diamant, Revolució i Raspall. També trobarem al carrer Indústria, Roger de Flor, Còrsega… En ple segle XX els envelats de Gràcia eren prou populars, l’any 1935 se’n van aixecar cinc. Per a la Festa Major de l’any 1987, a la plaça de la Revolució, l’envelador Jaume Ballús i Roig va muntar el darrer envelat de tipologia tradicional.

You may also like

Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

More in Actualitat