Alberto Costa: “Comprar llibres és una drogadicció però fan una companyia meravellosa”

Prop de 12.000 llibres concentrats en 35 metres quadrats al carrer Joan Blanques 32 és el que hom pot trobar d’ençà el 2019 a «Esperits d’aigua», la vida en pàgines o dèria col·leccionista de l’Alberto Costa. Als 84 anys, aquest antic enginyer, antropòleg i gracienc d’adopció gaudeix parlant amb els curiosos que remenen exemplars, els recita l’obra completa de Henry Miller o lloa Keynes. Allò que va començar sent una necessitat d’espai ha esdevingut una manera de viure en generositat, compartint l’art i el pensament que l’han fet créixer i emocionar. “No cal comprar res, sóc un xerraire”, admet.

Quan i per què va decidir muntar aquesta llibreria?
Fa cinc anys vaig tenir una mort sobtada, em van portar a Sant Pau i vaig despertar al cap de deu dies i no recordo res de tot allò; em van recuperar amb el desfibril·lador, atenent un informe mèdic vaig estar divuit minuts mort però els metges em van dir que era una apreciació. La casa on encara visc al carrer Cardener és plena de llibres, vaig pensar que no la podia deixar així als meus fills i néts. Vaig agafar aquest espai per descarregar una mica la casa, quan portava un temps pagant lloguer vaig pensar en fer-me llibreter, quelcom que sempre m’havia fet gràcia i és divertit, parlo amb la gent i parlem de llibres. Havia treballat fent exposicions al Palau Macaya per La Caixa, una d’elles es deia ‘Esperits de l’aigua’ i estic segur que cap altra llibreria s’anomena igual. Vinc aquí cada dia aquí, no gaire d’hora, tinc relació amb la gent i venc llibres.

Quants llibres hi ha en total i de quins temes?
No ho sé del cert, comptar-los és impossible i no té cap sentit; el 2010 o 2011 tinc papers i sortien prop de 12.000 llibres però ara no ho sé perquè han augmentat. Moltes vegades en compro o me’ls deixen aquí fora, aquest és el meu patrimoni en el sentit legal del terme. Vaig estudiar enginyeria, història antiga i antropologia i la ciència sempre m’ha interessat, fins i tot com a adaptació de la filosofia, hi ha un autor que diu que la filosofia va morir quan la ciència va començar a exercir unileralment com a eina per explicar el món i és així; llegir a Kant encara és molt agradable perquè és una intel·ligència superdotada, els llibres de ciència m’interessen molt així com els d’antropologia, he viatjat molt per l’Àfrica i sempre m’han interessat molt els objectes africans i l’art africà. Bàsicament tinc història antiga, història de Grècia, Roma i del Pròxim Orient, arqueologia bíblica, la història de l’home, del pensament de l’home… Sense pretendre-ho, tinc una mena de biblioteca universal, de coneixement, que és el que m’interessa; sembla una presumpció però qui molt abraça poc estreny. Vaig conèixer el físic Jorge Wagensberg i em va dir que busqués objectes d’escriptura del món i els vaig trobar i portar, abans estava tot exposat a la part humana del Cosmocaixa. El fet de comprar llibres és una drogadicció, ho fas perquè no pots evitar-ho, ja vaig néixer en una casa plena de llibres i als 10 o 12 anys vaig anar a viure a casa dels meus avis en una torre del Carrer Escipión plena de llibres… Quan neixes amb ells es poden convertir en una obsessió, en comprava allà on anava i me’ls feia enviar per correu perquè no podia dur un equipatge tan gran.

Els ha llegit tots?
No, ni que tingués 50 vides podria… Una metodologia instintiva és que, quan arribes a casa i tens un moment, hi dediques un parell d’hores al llibre sempre que no sigui una novel·la, clar, he llegit ‘El Quixot’ diverses vegades o una vegada l’ ’Ulisses’ de Joyce; agafes trossets dels llibres i en fas una llegida superficial per veure què són i després potser algun cop els necessites per fer una feina. Els llibres fan una companyia meravellosa.

Fotografia: Carles Batalla

Cada cop que fa una venda té la sensació que perd una part de vostè?
Una mica, però hi estic acostumat, tinc sentit absolut del meu temps i em puc morir demà… No em preocupa, sóc escèptic sobre qualsevol supervivència.

Què li semblen els llibres digitals?
Mai els he emprat, per mi és com llegir diaris pel telèfon; el llibre digital no m’ha vingut de gust perquè si vaig a un avió me n’emporto un parell de físics, a l’ordinador llegeixo notícies i busco informació però una novel·la o llibre de ciència el llegeixo en físic, els articles sí els vaig guardant en carpetes però no les miro gaire.

Quina és la reacció habitual de la gent que entra al local?
És molt diferent, hi ha gent que hi entra per mirar, d’altres em pregunten per un llibre concret; si em demanen una obra d’un autor rus sí que el puc tenir però quan és literatura contemporània no tinc res. M’agrada que els mirin: els amants dels llibres miren molta estona i s’entretenen.

Els preus són aleatoris…
És un tema delicat, la gent creu que pel fet de ser de segona mà han de ser més barats, jo reivindico el preu del llibre de segona mà: si compres un cotxe és un acte de fe perquè potser fa figa al cap de 5.000 quilòmetres, el compres i et gastes uns diners, en el llibre et gastes una quantitat relativament petita i si el fulleges i està sencer són idèntics el contingut, el pensament de l’autor, la indústria que l’ha produït… es dona la paradoxa que, per exemple, un llibre de l’any 1950 té un preu en relació al mercat i és contradictori amb el seu estat i ara a determinats llocs es troben llibres a 1 euro perquè els venen gent sense preparació; hi ha un gran desordre en aquest tema, per exemple tinc una sèrie de conferències de Borges amb un preu mínim de 170 euros a Internet però no el puc vendre a aquest preu, si a algú i li interessa ja en parlarem, a més Borges tampoc m’entusiasma perquè és massa artificiós i parla del temps líquid o oblicu i la gent s’ho empassa, prefereixo Cortázar. Sóc un mal crític literari…

Té alguns llibres o autors favorits?
Em resulta impossible, tinc un recull d’etnografia de George Peter Murdock dels anys 30, ‘Els nostres contemporanis primitius’, que és un plaer; Àfrica encara té racons, hi he dormit moltes nits sota les estrelles en una felicitat total. ‘La rama dorada’ de James George Frazer és un dels meus favorits, tenia un sentit del romanticisme de l’ésser humà…També m’agrada molt Jack London. Sóc bastant tradicional en les meves lectures, ‘El Quixot’ és un dels meus favorits, la segona part sobretot perquè és una aventura, soc un lector molt clàssic, busco tant que m’agradi l’estil com l’emoció del relat.

Text: Carles Batalla