Alberto Barros: “La germanor ha estat la part positiva: ja no veus els altres com a competència”

Aquesta entrevista va ser publicada al número 15 de la revista TOT Gràcia en format paper la primavera del 2022.

Sorgida durant les penúries derivades de la pandèmia, l’Associació de Bars i Restaurants de Gràcia compta actualment amb un centenar de socis. La presideix Alberto Barros, molt crític amb la gestió de les administracions i que no vol fer volar coloms malgrat admetre que hi ha hagut una lleu remuntada en els darrers dos mesos.

Com sorgeix la idea de fundar l’entitat?
El primer any de la pandèmia, donada la situació amb les restriccions i sobretot per la normativa nova de terrasses veient que no es donaven les condicions perquè n’hi haguessin als bars de Gràcia, doncs ens vam ajuntar i vam demanar a l’ajuntament flexibilitzar la normativa.

Quines són les necessitats dels vostres associats?
Ara que la situació comença a ser normal tenim molta demanda de frigoristes, cuiners, cambrers… coses del dia a dia, tenim poca incidència amb l’ajuntament, sí que és veritat que fa poc hi van haver moltes inspeccions a Gràcia per les terrasses però el que més tenim són coses del dia a dia.

Ara sembla que tornem a una certa normalitat però durant molts mesos el sector de la restauració ha viscut moments complicats arran de la situació provocada per la pandèmia. Quina és la part positiva de tot plegat?
La unió que tenim ara mateix en molts bars i restaurants de Gràcia, molt contacte i germanor, ens ajudem; quan les coses van bé i no necessites ningú vas més per lliure però quan necessites els altres sempre vas a parlar amb el veí de davant i abans el veies com una competència. Veus que si a tothom li funciona a tu també i aquesta unió i ha estat la part bona.

I les negatives?
Moltes: l’econòmica, la psicològica, familiar, gent que després de molts anys ha hagut de tancar el negoci, no ha estat fàcil…

Què significa posar-se cada dia a treballar darrera d’una barra?
Més que posar-se darrera d’una barrera, és tot el que significa apujar la persiana: posar-se darrere d’una barra és quelcom senzill però no és només això perquè ho pot fer qualsevol, atès que quan tens festa estàs fent comandes pel dia següent encara que siguis a la platja, has de fer trucades per organitzar horaris, pagar els impostos, arribar a finals de mes… És una dedicació 24/7, sobretot pels que són autònoms i no pots desconnectar mai; té coses bones perquè la gent ve a un bar a passar-s’ho bé. Hi ha molta cosa més enllà de posar-se darrere la barra, molta gent pensa que un bar és tenir menjar i begudes a la nevera i ja està.

El que sí hem pogut comprovar és que hi ha una cultura del bar i gastronòmica importants, i que els clients han respost positivament…
Sí, ara mateix tenim una situació molt bona; la cosa comença a estar com al 2019 però molta gent té préstecs i deutes, hem viscut dos anys perdent calers i no es recuperen en dos mesos bons.

Com us han tractat les diferents administracions?
Per l’Ajuntament de Barcelona ens hem sentit descuidats, menyspreats i assenyalats, et donaria molts adjectius… des de la Generalitat ha estat una persecució, o sigui, a Catalunya hem estat més papistes que el papa, han anat a per nosaltres i l’oci nocturn i ha estat dramàtic, terrible. Ens han donat ajuts? Sí, però quan en perds 10 i et donen 1,5 t’han ajudat però no n’hi ha prou, conec gent que s’ha hagut de vendre places de pàrquing i cotxes, demanar calers a la família, deixar el pis de lloguer per anar a viure al lloc on treballa… Com que els ajuts de l’Estat estaven només pensats per pagar els deutes, n’han quedat excloses les persones que havien aportat el seu patrimoni per estar al dia i pagar deutes. Per tant, la gent que ho ha fet bé ha quedat exclosa de les ajudes i els qui no ho han pogut fer d’una altra manera sí l’han rebut.

Ha faltat coordinació entre administracions?
Més aviat s’han fet pegats que ni es sabia com es tapaven, no pots donar segons quantitats a uns i quines a uns altres, per exemple, el que per mi són 1000 euros pel Botafumeiro no és res perquè tenen cent treballadors, són coses que no tenen cap sentit i tampoc en tenia quan havíem d’obrir de 21 a 23h, després tancar, tornar a obrir d’1 a 3… Allò ja ha passat i penso que no n’han après res, nosaltres sí. Des del districte de Gràcia ha estat una gestió nefasta contra nosaltres, havies de demanar cita prèvia, n’hi havia poques al dia, quan arribaves no hi havia ningú… aquí a Gràcia tot el que generi riquesa o negoci no els interessa… l’administració viu en una altra realitat.

De quina manera definiria l’oferta de la restauració a Gràcia?
Molt variada, hi ha de tot, hi ha locals que fan coses molt interessants, des d’un mexicà vegà, molts japoneses, el primer etíop de Catalunya… Vas al carrer Verdi i et trobes des d’un egipci a un sirià, no fa falta que surtis del barri perquè hi pots menjar una paella, un japonès al Kibuka, cuina tradicional a Cal Boter… Si t’hi fixes, des del centre de Gràcia pots anar caminant a qualsevol lloc i menjar el que vulguis caminant.

Com es gestiona l’equilibri entre el client de barri, el turista i la convivència?
No tenim gaire problema, ho veiem normal i el turista de Gràcia té altres necessitats, per exemple al migdia prefereix carta i et pregunta si la gent que ve al nostre local és d’aquí o de fora… al turista de Gràcia li agrada viure igual que viu la gent de Gràcia, no és el turista de paella de la Rambla, perquè com a quelcom turístic no tens res al centre de la vila.

Quins són els reptes de futur de la restauració i a Gràcia?
Continuar treballant i innovant, seguir tenint objectius per donar serveis de qualitat, que la gent gaudeixi de la vila de Gràcia, que és com un petit poble; sempre dic que Gràcia mai està de moda però sempre hi ha gent, hi trobem molts pares que vénen amb els seus fills als mateix llocs on anaven quan eren joves, molts clients meus són de segona i tercera generació.

Text: Carles Batalla.