Un Passeig per a la lectura

L’any 1930 es podia llegir en diversos rètols als parterres de la part superior del Passeig Sant Joan per damunt de Verdaguer -aleshores recentment urbanitzat- la següent declaració: “Barceloneses: la ciudad te ofrece libros y flores que confía a tu custodia porque sabe que en tu cultura tiene la mayor defensa y el mayor amparo”.

Tot i que Ildefons Cerdà en el seu projecte d’Eixample (1859) ja proposava l’ampliació del Passeig Sant Joan, no fou fins al 1929 que s’urbanitzà el tram des de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia tal com avui el coneixem. El primer decret municipal que va posar en marxa les obres fou del 28 d’octubre de 1928. No només es van urbanitzar les calçades, les voreres laterals i el passeig central i instal·lar fanals elèctrics, sinó que també es van monumentalitzar els espais amb fonts i parterres florits, així com també amb l’emplaçament de la Font d’Hèrcules i de la Font de la Caputxeta, ambdues provinents de la zona de l’Arc de Triomf.

Una singular construcció que va donar vida al passeig fou el Pavelló de lectura, instal·lat a finals de 1929 al capdamunt del passeig on avui hi ha el Monument a Clavé. Es tractava d’un petit edifici rectangular de 3,70m x 7,70m amb coberta a quatre aigües i tancaments de fusta i vidre translúcid. Es va inaugurar el 9 de febrer de 1930 i de seguida va fer la seva funció d’espai de lectura on, a més de llibres, es posava a disposició la premsa diària de Barcelona i part de la de Madrid. Cap al 1935 s’hi va fer una petita reforma segons un projecte de l’arquitecte Félix de Azúa i s’hi van instal·lar serveis a l’interior.

Malauradament, després de la Guerra Civil el pavelló va deteriorar-se progressivament. La premsa escrita passava per una implacable censura, dedicada exclusivament a l’exaltació del nou règim, i la seva lectura deixava de tenir interès per a una majoria de ciutadans. La petita construcció va esdevenir magatzem dels serveis de jardineria del passeig i el mes de juliol de 1948 es va desmantellar.

De fet, l’any 1947 algunes publicacions clandestines com ara Lluita o Destino denunciaven que, malgrat que els jardins del passeig, aleshores ja rebatejat amb el nom del General Mola, havien pogut recuperar-se, l’antic Pavelló de lectura restava abandonat i sense llibres:
En aquell jardinet de prop de la Travessera, mentre la mainada hi jugava la mare hi podia llegir un volum que l’Ajuntament li prestava sol·licit. Ara el pavelló és un niu de pols i els llibres són un record llunyà d’una època pretèrita tan condemnada per Franco com enyorada pels barcelonins”. (Lluita, 1947)
“Pero todo (…) en Barcelona no pasa de ser un sueño. Le ha sido posible de salvar el jardín, no ocurrió lo mismo con el Pabellón de lectura. Los libros desaparecieron”. (Destino, 1947).

Una altra de les principals innovacions en la urbanització del tram superior del Passeig Sant Joan, i que ens remet novament a l’enunciat del principi d’aquest article, foren dos bancs biblioteca que disposaven sobre la part central uns prestatges amb petits receptacles amb portes de vidre, dins dels quals es guardaven llibres. Estaven situats davant de la Casa Macaya, a tocar de Verdaguer entre Mallorca i Provença. També s’hi van instal·lar vuit bancs més recoberts de ceràmica com a espai de lectura.

Tant els bancs biblioteca com els bancs per asseure’s van entrar en ús l’any 1930. Durant el seu funcionament, uns vigilants municipals, amb un braçalet amb la paraula Lectura, eren les persones encarregades de prestar els llibres a les persones que ho sol·licitessin.

Després de la Guerra Civil, amb vandalismes i revolucions entremig, la instal·lació va perdre la seva funció i es van anar desmantellant. Els bancs de ceràmica foren els últims a enderrocar-se el 1948.

Text / Jaume Brunet

Fotografies/
Dones i nenes davant del Pavelló de lectura, 1930. Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya.

Homes llegint als bancs biblioteca davant de la Casa Macaya. Darrera, un encarregat municipal uniformat col·loca llibres a la biblioteca, 1930. Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya.

Projecte de recuperació a xarxes de la memòria històrica del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova. Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Història Memòria Patrimoni. Podeu trobar-lo al Facebook i a Instagram.

What is your reaction?

0
Excited
0
Happy
0
In Love
0
Not Sure
0
Silly

You may also like

Comments are closed.

More in Actualitat