Robert Garcia: “Volia reflectir el moment privat de la darrera nit abans que comenci la festa”

Autodidacta i valent, Robert Garcia (Martorell, 1982) va abandonar la professió de fisioterapeuta per dedicar-se en cos i ànima a la il·lustració. El seu cap en una residència d’avis dels Alps italians el va encoratjar a llançar-se a la piscina i ja fa set anys que la vocació ha esdevingut agradable rutina. Ha posat la seva empremta en una desena de llibres des del seu estudi Gaur Estudio des d’on també anhela compartir projectes amb la seva parella, arquitecta, modelista industrial i professora a l’Escola Massana. Enguany la seva tasca s’ha vist reconeguda amb el primer premi del concurs del cartell de la Festa Major de Gràcia, que va començar amb el color negre com a punt de partida. “Sempre has de ser present i picar pedra”, assegura.

Com va rebre la notícia que era el guanyador, s’ho esperava?
No m’ho esperava, vaig voler provar-ho a veure què passava; hi ha una primera selecció i t’avisen si ets un dels finalistes i entres a una segona fase del concurs en què has de preparar les diferents aplicacions de la teva imatge: samarretes, tasses, etc… Em va sorprendre, però estava satisfet amb la feina feta.

Per què va decidir presentar-s’hi?
Vaig fer una feina per a l’editorial Mediterrània, que havia rebut l’encàrrec de la Fundació Gràcia de fer un conte per explicar totes les festes de l’any de Gràcia: l’aplec de la sardana, Sant Joan, Sant Jordi… com que tenien el meu contacte em va arribar el correu electrònic amb les bases del concurs. El més normal d’un concurs és que no el guanyis, m’ho vaig rumiar i ho vaig tirar endavant.

En què es va inspirar?
Primerament vaig fer una recerca de quines havien estat les últimes propostes guanyadores per allunyar-me’n i veure la gamma cromàtica que havien usat, totes eren molt blanques i el punt de partida va ser el negre. Vaig recordar la tasca del llibre i que des de la Fundació Gràcia parlaven molt del dia abans, el 14, de la darrera nit que és com l’última seva, amb les corredisses per acabar de muntar-ho tot, és un moment molt privat ja que d’ençà el 15 tot allò ja deixa de ser seu i ho regalen a la gent que vindrà a gaudir de la festa. Volia agafar aquest darrer dia com a essència atès que és un moment molt important, més privat, com quan acabes una il·lustració o un llibre en què hi has dedicat molt temps i quan ho entregues és com un fill perdut i a partir d’ara hi té accés molta més gent.

Com va ser el procés de composició?
La il·lustració la faig en digital amb mapa de bits, com un Photoshop; d’entrada amb el llapis i el paper i vaig anar provant per veure la idea de la distribució. Volia que hi hagués com una seqüència en què alguns comencen a preparar un guarnit i acaba penjat en algun lloc però vaig anar canviant la idea i afegint-hi elements. Hi vaig estar treballant durant una setmana, no vuit hores al dia però ho anava fent perquè m’agradava com estava quedant. Són elements que funcionen en conjunt i, al mateix temps, per separat.

És representatiu del seu estil?
Ho és perquè jugo molt amb aquesta gamma cromàtica però m’he adaptat a formes diferents perquè últimament he treballat molt en l’àmbit editorial. L’essència és reconeixible dins del meu estil.

L’experiència professional com a fisioterapeuta ha servit d’alguna cosa a l’hora d’il·lustrar?
No massa perquè són mons totalment diferents però sí m’ha ajudat a l’hora de poder dibuixar les figures humanes o antropomòrfiques, atenent els coneixements anatòmics però més enllà d’aquest fet no hi ha res més que vinculi una cosa amb l’altra.

Ja està preparat per veure la imatge del seu cartell arreu per tot Gràcia?
En tinc moltes ganes perquè, parlant amb els companys, sempre diem que és una feina solitària pensada perquè el resultat sigui físic tot i que treballem davant de la pantalla. Vull experimentar aquest moment i, pel que m’ha anat arribant, la imatge ha creat força consens amb la gent del barri i això encara em fa més content.

Text / Carles Batalla
Fotografies / Carles Batalla – Josep Maria Contel.