Un mercat amb parades on els venedors són els propis productors, un espai on els productes no només són de proximitat sinó ecològics i que canvien la manera de consumir i alhora de relacionar-nos. Aquesta seria la descripció més senzilla per explicar en quatre línies com és el Mercat de Pagès de Vallcarca.
El naixement del Mercat de Pagès |
L’Aran és la responsable del Dinamització del Mercat de Vallcarca i és amb qui conversem una bona estona per entendre millor què és un mercat de pagès que es fa enmig d’una ciutat i ens respon: “Mira, un mercat de pagès és un espai on es prioritza la venda directa dels productors sense intermediaris. Qui produeix ven els seus productes i això significa que pot tenir un preu més just pels seus productes i alhora pot intercanviar impressions amb els clients, això crea un circuit curt que reforça la confiança i té aquests valors de proximitat”.
Em sembla molt bona idea i tot seguit li preguntem pels inicis, com sorgeix el projecte… “A Vallcarca hi ha una experiència de fa temps que es diu “Fem Mercat” i que es feia dos o tres cops a l’any, per altra banda, l’Ajuntament tenia força interès en què existissin els mercats de pagès, per tal de promocionar aquest tipus de consum basat en l’ecologia, la proximitat, en els productes de temporada…
Alhora,nosaltres sabíem que hi havia la possibilitat de donar suport a aquest tipus d’iniciatives, això perquè des de la Cooperativa l’Aixada vàrem entomar el repte, vam desenvolupar el projecte i ens vam presentar a una subvenció sota el nom de “Impulsem el que fas”, que entre altres línies donava finançament aquest tipus de projectes. Vam presentar el projecte, ja va tirar endavant i durant dos anys seguits vam rebre subvenció i gràcies a això vam poder-lo crear i donar-li continuïtat al mercat sense subvenció”.
Així doncs, diguem que aquesta ajuda va servir per a poder encetar el projecte i a hores d’ara ja funciona amb els mateixos recursos…
“Sí, de fet el primer any de subvenció va ser la creació del mercat i el segon any el de la consolidació, i en aquesta línia ja estava dissenyat com fer-lo viable econòmicament perquè existís de forma autogestionada sense finançament extern”.
Què hi trobem al Mercat?
Un cop el projecte pot tirar endavant li preguntem a l’Aran per saber de quina, manera ho han fet per tenir una oferta de paradistes ben diversa, “Nosaltres vam fer una recerca inicial perquè hi hagués una mínima varietat de productes i després hi ha gent que s’hi ha anat apropant a veure si podia venir a fer parada. A partir d’aquí se’ls fa una petita entrevista de qui són, què fan, com ho porten, perquè al final el mercat té molta varietat de producte, de fet és només d’alimentació i cosmètica, però entre embotits, formatges, pa… si els paradistes compleixen aquests requisits doncs ja poden formar part del mercat”.
I clar, després de tenir a punt el finançament, els paradistes, queda la tercera part i important, els clients, com ha rebut el veïnat de Vallcarca aquesta proposta de mercat?
“Doncs pel que fa a la resposta veïnal, ha estat molt positiva. Hem de pensar que Vallcarca és un barri que per qüestions urbanístiques ha patit molt i ha tingut una pèrdua de comerç de proximitat important, això ha provocat que en el tema del comerç d’alimentació només hi hagi grans cadenes o petites fruiteries que no tenen cap criteri en relació amb el producte de temporada o de proximitat, hi havia una una mancança d’aquests tipus de productes i ha tingut una molt bona rebuda perquè la gent està contenta de poder comprar pa ecològic, verdures, i productes artesanals.
A Vallcarca hi ha tres cooperatives de consum que funcionen i, per tant, hi ha una base de gent interessada i que, per tant, opta per aquest canvi de model a l’hora de consumir, però ens trobàvem en el consum del dia a dia d’aquells que no són militants i no tenien aquest espai per a poder comprar-hi.
Hem de pensar que els productes vénen bàsicament de fora de Barcelona, d’Osona, de la Garrotxa, nosaltres per exemple que portem la parada de verdures i la gent de la parada del pa que tenen una pizzeria aquí a la Teixonera, la resta de productors vénen de fora.
Al final pensa que un cop compres i consumeixes aquests productes és mol difícil tornar enrere, t’adones de l’efecte que té positiu gràcies a l’alimentació que fas, i això la gent sobretot en temps de pandèmia se n’ha adonat i ha provocat un canvi d’hàbits que el mercat ha pogut recollir”.
