La història dels panellets és la història d’una de les celebracions més dolces de les que celebrem al llarg de l’any. Els panellets són uns dolços típics i molt populars de la gastronomia catalana i d’altres regions mediterrànies com València i les Illes Balears. Tenen el seu origen vinculat a la festivitat de Tots Sants, una tradició que es remunta a segles enrere, en memòria dels morts.
En el seu origen, aquests dolços es preparaven com a oferiment als difunts, per la qual cosa es consumien durant les vigílies i celebracions de Tots Sants, és a dir la nit del 31 d’octubre i el dia 1 de novembre. Així doncs, l’arrel de la seva existència pot ser relacionada amb l’antiga tradició cristiana de celebrar la vigília del Dia de Tots Sants amb àpats especials, i aquesta festivitat ha derivat en les costums que coneixem avui dia, on els panellets han esdevingut un element imprescindible.
A la base dels panellets, trobem ingredients senzills però deliciosos: ametlla, sucre i ous. Aquests ingredients es combinen per crear una massa que es pot personalitzar amb diferents gustos i textures. Els panellets de pinyons són possiblement els més coneguts i apreciats, gràcies a la seva crosta cruixent de pinyons torrats. Amb el pas del temps, però s’han anat introduint noves variacions com els panellets de xocolata o de taronja, o de coco o fins i tot de llimona, reflectint així la creativitat i l’adaptabilitat dels artesans i pastissers.
Avui en dia, els panellets no només són una part essencial de la celebració de Tots Sants, sinó que també representen una part important de la identitat culinària de Catalunya. Cada any, durant aquesta festivitat, les pastisseries i forns del territori es preparen per satisfer la demanda d’aquests dolços tradicionals, oferint una àmplia gamma de sabors i estils per a tots els gustos.
Els panellets han resistit el pas del temps gràcies a la seva capacitat per adaptar-se a les noves tendències i gustos, sense perdre mai la seva essència original. Així,i tot continuen sent un record dolç de la tradició i la cultura catalana, que continua ben viva tot i haver de competir amb altres festivitats importades des de fora com és la de Halloween.