Les llavors ja fan arrels al Centre Moral de Gràcia

La família Saboya exemplifica el relleu generacional d’una entitat reconeguda que busca fórmules per mantenir l’oferta cultural i esportiva.

El tòpic sovint utòpic del relleu generacional és una realitat al Centre Moral i Instructiu de Gràcia, que el passat febrer fou distingida com a entitat centenària arrelada a la ciutat. La cirereta que complementa la Medalla d’Honor rebuda el 2019 amb motiu del 150è aniversari. “Portem un bon camí, hi ha gent jove i el futur no el veig complicat perquè l’afrontem amb ganes”, remarca el seu president Carlos Pablos.

Teatre, corals, cursets, concerts, tallers, sortides culturals, tennis taula o escacs integren el menú d’un centre amb 550 socis, que ha de competir amb una oferta lúdica cada vegada més àmplia, diversa i digital. La junta directiva, de mitjana edat, mira d’equilibrar els interessos de la gent gran amb els de la joventut atenent al fet que moltes activitats es porten a terme en horaris coincidents amb estudis o feina. Però ja rumia en anar cedint el testimoni. “Els joves encara no ho saben encara però un dia seran els qui portaran l’entitat”.

De fet, el caràcter familiar del Centre Moral de Gràcia s’acredita en nissagues de lleialtat com els Bach, els Blanc –l’avi feia teatre igual que la mare, també secretària, i els tres fills continuen pujant a l’escenari- o els Saboya: l’avi, Eduard Saboya Comas, soci fidel implicat en gairebé totes les seccions, va arribar a ser-ne president durant tres anys. Com a soci organitzava les sortides en autocar dels diumenges –anomenades romeries o excursions- i les estades de quinze dies a l’estranger, que incloïen poblacions espanyoles però també Àustria, França o Suïssa.

El seu fill, Eduard Saboya Domènec (69 anys), pràcticament va néixer a l’associació on ha anat pujant tots els graons des de baix: jugador de tennis taula, delegat de bàsquet i actor teatral prolífic amb participació en 188 obres diferents. Actualment n’ocupa la vicepresidència, si bé ja tenia bagatge en juntes anteriors. Càrrecs que es prenia de manera molt seriosa. “Quan vaig conèixer la meva dona li vaig dir que m’havia compromès amb el president a portar la secretaria i que no ho deixaria”. Com a curiositats, recorda el dia en què el seu pare va gestionar la visita de Jordi Pujol per celebrar el centenari del teatre el 1984… i al seu pare que era vicepresident, li va tocar fer el discurs institucional per l’absència d’última hora de l’aleshores president del centre, Antoni Crespo.

Evoca el tarannà més amateur del passat enfront de l’actual professionalització dels directius, forçada per la documentació que els requereixen les administracions. Els recursos econòmics amb prou feines cobreixen la meitat del pressupost, cosa que dificulta noves contractacions remunerades. Segons ell, el futur depèn d’un major finançament –subvencions o fórmules imaginatives- que permeti “continuar aportant tot allò que donem al barri: cultura i esports”. De petit li agradava venir al centre i veure-hi els seus pares, una passió que ha encomanat als seus dos fills. “Fa il·lusió que hi tinguin un lligam emocional, hi col·laborin i no s’hagin oblidat d’una entitat que estimo i he viscut tan intensament”.

Albert Saboya Cabestany (39 anys) va debutar amb el grup infantil de teatre el 1993 a l’obra ‘Gente de bien’ i durant uns anys també va representar els colors del centre en una lliga de futbol 7 amateur. La carrera universitària li complica la compatibilitat, si bé mai té un no. “No visc el dia a dia però sí hi sóc els dies importants i sempre estic disposat a ajudar si em demanen un cop de mà”. A més, reconeix que aquí hi ha fet els seus millors amics i destaca la voluntat dels qui s’arremanguen les mànigues. “Tothom va molt just de temps i té molt mèrit la gent que fa coses altruistes només per satisfacció; cal ser molt generós”.

El seu germà petit, Sergi Saboya Cabestany (32 anys), ha estat escollit per tornar a encapçalar el grup de teatre del centre, una de les seccions més rellevants amb prop de 200 socis implicats. “És una gran responsabilitat”, admet. Va començar posant la veu en off en un taller de teatre del ‘Petri historietes’ als 6 anys i des d’aquell moment no se n’ha desenganxat. “Vaig veure que això m’apassionava i m’hi acompanyaven els amics”. Organitzador de les festes de l’entitat, porta les regnes del grup de teatre. “Estem fent una bona tasca social”. Comenta que a l’entitat s’hi aplega gent nova i famílies de tota la vida com la seva. “Molta gent passa per aquí davant i no sap què hi ha dins; jo ho he conegut gràcies al meu avi i el meu pare. Per mi és importantíssim, necessari i bàsic a la meva vida: sense el centre em sentiria buit”.

Text: Carles Batalla