La nevada de Nadal de 1962

Barcelona és una ciutat de poques nevades i la de Nadal de 1962 va ser excepcional, sens dubte la més important de tot el segle XX i que tota una generació de veïns recorda. D’unes 90 nevades que havien caigut a la ciutat entre 1867 i 1962, només en 16 ocasions la neu s’havia mantingut a terra i se n’havia pogut mesurar el gruix. Dues nevades precedents havien estat força significatives: la del 10 de febrer de 1887 i la del 15 de gener de 1914, amb gruixos al voltant dels 20-25cm aproximadament.

Altres nevades importants dels darrers 100 anys a la ciutat es van produir el 24 de gener de 1906, 17 i 18 de desembre de 1920, 27 de febrer de 1924, 15 i 16 de febrer de 1938, 18 de febrer de 1942, 21 de novembre de 1999 i 8 de març de 2010, aquesta darrera considerada com la nevada més gran a Barcelona esdevinguda en les últimes dècades després de la nevada de Nadal de 1962.

El dia de Nadal de 1962 va començar a nevar i ho va fer durant pràcticament 24 hores. Les altes temperatures en dies precedents per l’època de l’any no feien pensar -ni molt menys- que un fenomen com aquella nevada podria esdevenir-se. Va afectar a bona part de Catalunya, especialment al litoral i prelitoral centrals.

L’endemà de la nevada, dia de Sant Esteve, la ciutat es va aixecar amb un dia assolellat però amb temperatures molt baixes d’entre 3 graus de màxima i -6 graus de mínima, amb gruixos de neu de fins a 80cm a les zones més altes. Conegudes són les imatges de molts barcelonins esquiant a la Plaça Catalunya o a la part més alta del carrer Balmes.

La gran nevada de 1962 va passar de ser un espectacle especial i bonic a convertir-se en un malson per a molts barcelonins: Les capes de neu blanca es van anar tornant en muntanyetes de neu bruta trepitjada i barrejada amb escombraries abandonades i amb tota mena de deixalles. Una fina pluja posterior va convertir la neu en gel i molts vehicles de serveis no van poder circular amb normalitat, afectant durant alguns dies el lliurament habitual de mercaderies. Els tramvies, taxis i autobusos no van començar a circular fins als dies 27 al 29 de manera progressiva i algunes carreteres d’accés a la ciutat van restar tallades vàries jornades. L’Aeroport també es va veure afectat pràcticament una setmana, del 24 al 30 de desembre quan es va reobrir de manera definitiva.

El mateix dia de Sant Esteve l’aleshores Alcalde de Barcelona Josep Maria de Porcioles va telefonar un amic seu, Andreu Claret Casadessús, republicà exiliat a Andorra i un prestigiós expert en alta muntanya. Era conegut com “l’home de les neus”. Claret amb 11 persones més vingueren d’Andorra a Barcelona amb set màquines llevaneus, no sense forces problemes burocràtics i contradiccions per part del govern franquista que no veia amb gens bons ulls que Claret, antifranquista i catalanista convençut, traspassés la frontera amb causes pendents del seu passat polític. No obstant, gràcies a l’estat d’excepció que vivia la ciutat, Claret va poder fer la feina que Porcioles li demanà.

Moltes persones es van llençar al carrer a fotografiar el que ha estat un dels moments històrics més únics de la ciutat contemporània. Existeixen un gran nombre d’imatges de fons privats, de persones anònimes que van immortalitzar com moltes places i carrers van quedar després d’aquella intensa nevada. Una de les fotografies que acompanya aquest article, en concret de la Plaça Joanic, fou realitzada pel fotògraf amateur Joan Cuxart i Vives (1922-1987). Cuxart, de professió pèrit industrial químic, va treballar a l’empresa Indústria Fotoquímica Nacional, dedicada a la producció de material fotogràfic sensible i una de les empreses pioneres en la introducció i generalització de la fotografia a Espanya. A finals de 2019 el seu fons, d’unes 745 fotografies, es va dipositar a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre en virtut d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la família Cuxart.

Text: Jaume Brunet Papiol
Projecte de recuperació a xarxes de la memòria històrica del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova. Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Història Memòria Patrimoni.

A Facebook i a Instagram.

What is your reaction?

0
Excited
0
Happy
0
In Love
0
Not Sure
0
Silly

You may also like

Comments are closed.

More in Actualitat