El futbol femení ha protagonitzat un esclat de seguiment social i mediàtic a les categories i competicions de màxim nivell, però també en l’àmbit local tal i com demostra el títol i ascens de divisió del Club Esportiu Europa, un dels equips amb millor futbol de la passada lliga a Primera Nacional i que estrenarà la nova Segona RFEF al costat d’una de les aficions més animades de la categoria.
Les xarxes socials del CE Europa han publicat aquesta temporada, els dimarts i els dijous, una secció que es diu “Top 5”. Per aquí van passant diferents jugadors i jugadores, de primers equips, filials i juvenils, responen sobre els seus gustos: música, pel·lícules o sèries, plat predilecte per a menjar, un ídol i un lloc ideal per anar de vacances.
Com us imaginareu, hi ha de tot i per a tots els gustos. En l’apartat d’ídols, moltíssims a nivell esportiu i també algun referent en altres disciplines… fins que un bon dia una jugadora juvenil va dir que la seva ídol era Pili Porta. Qui és Pili Porta? Doncs exactament la segona capitana del primer equip femení del propi Club Esportiu Europa.
Valgui aquest detall, si voleu anecdòtic, a tall d’exemple de l’explosió que està patint el futbol femení en els darrers mesos i que també afecta, a petita escala, al món local. Tard, però finalment els mitjans de comunicació han començat a donar al futbol femení el pes específic que mereix dins l’esport més seguit i practicat del món. Segurament el fet buscar rècords d’assistència en competició oficial en grans cites europees sigui un reclam puntual en la recerca d’una consolidació: fer que el futbol femení no sigui una moda passatgera.
És probable que redimensionar el futbol femení sigui més senzill dins de clubs professionals amb molts recursos econòmics, però més complicat en categories més baixes. Res que no sigui igual al futbol masculí: on hi ha més diners, tot és més fàcil. Malgrat això, clubs com l’Europa estan no només progressant en futbol femení -més equips, més estructura de base, més llicències, millors categories…- sinó també en l’àmbit social. Aquesta darrera temporada ha estat un clar exemple d’això en un any inesborrable i històric per l’entitat escapulada de la Vila de Gràcia.
El Primer Equip femení, coordinat per ‘Nany’ Haces, entrenat per Joan Bacardit i capitanejat per les bessones Andrea i Pili Porta, ha fet doblet en el curs esportiu 2021/2022: títol de lliga i ascens de categoria. A aquest èxit als despatxos fitxant i a la gespa entrenant i jugant, cal sumar el suport i escalf de l’afició. L’Europa és dels equips que més públic atrau (i més animat) a la Primera Nacional i, de ben segur, serà dels que més a la nova Segona RFEF, una categoria de nova creació on l’equip gracienc ja recorrerà mitja península per veure’s les cares amb equips molt punters.
L’Europa ha patit un esclat particular i local en paral·lel a l’esclat mediàtic estatal que ha viscut i encara viu (i que duri!) el futbol femení. No sabem encara si l’esclat a l’elit serà valorat d’aquí un temps com la flor d’un dia o podrà ser sostingut en el temps, però el que és clar és que a Gràcia aquest esclat no ha tingut lloc de manera casual. A l’Europa hi ha hagut històricament un perfil social ferm i una determinació com a club a l’hora de defensar causes socials (llengua, cultura i, darrerament amb la campanya ‘Diem NO’, contra les discriminacions per qüestions de raça, tendència sexual, masclisme, etc…) que ha connectat especialment amb el jovent i ha fet que aquest fes més acte de presència que mai a l’estadi Nou Sardenya, tant per a veure el clàssic i històric equip masculí com també el femení, que ha tingut rere les línies delimitadores del rectangle de joc l’autèntica jugadora número 12.
Totes aquestes llavors que estan sembrant un canvi social de mentalitat tenen també fruit quan fixem la vista més avall, a les primeres edats formatives, quan els nens i nenes s’inscriuen per primera vegada per practicar futbol escolar. És aquell petit futbol que encara no juga competicions federades i que, en el cas de l’Europa, creix cada dia més. Cada inici de curs augmenta el nombre de nenes que podem trobar jugant des dels 4 als 14 anys dins la seva escola de futbol. Confiem, doncs, que allò que ara és ‘la moda’ del futbol femení hagi vingut per a quedar-se i que, des d’aquest punt de partida, ja no fem cap pas enrere. Visca el futbol femení!
Text: Àngel Garreta
