Veïns, turistes, cues, i guarnits, així és la festa major?

La Festa Major entra al seu tram final, però el més complicat segurament per l’afluència de públic, al trobar-se a les portes d’un cap de setmana. El dilluns 15 ja s’olorava que seria una edició massiva, com a fotògraf del TOT, intento visitar sense presses tots els carrers a primera hora del matí, per tal de poder fotografiar tots els detalls que vulgui, sense afluència de públic, però enguany haig de reconèixer que abans de les 11.00 hores del matí ja era complicat crear la instantània que un tenia al cap, sense rastre de visitants.

A principis de setmana una crònica al TeleNotícies de TV3 afirmava que la festa havia mort d’èxit, i jo em pregunto que és l’èxit? Assolir cada any unes xifres de visitants més nombroses? Assolir que el nombre de carrers guarnits no disminueixi o augmenti? Enguany s’ha mantingut el mateix nombre, un total de 23 com el de la passada edició del 2022. L’èxit també pot ser que els guarnits es puguin gaudir de la mateixa manera el primer dia que el darrer? I sobretot l’èxit podria ser que els veïns i veïnes poguessin gaudir com abans la seva festa major?

Són moltes les preguntes que em venen al cap, i moltes les afirmacions que he tingut aquests dies, que hem porten a una mateixa idea: massa gent visita la festa major.

Els dos pregoners de la festa major Andrea Porta i Àlex Cano jugadors del Club Esportiu Europa van denunciar la massificació turística en el seu pregó, i diverses pintades amb la frase «‘Turists go home» han aparegut en diversos espais del barri, això sí, han estat netejats amb una immediatesa admirable per part de l’administració.

A més diversos carrers s’han tornat a queixar de l’incisible per part del públic, en relació al poc respecte pel guarnit. El primer dia vaig poder gaudir del «Nadal» de Fraternitat de Baix amb uns ninots de neu molt bonics, que ahir ja havien perdut el nas, per dir alguna cosa… o com el carrer Llibertat es feia ressò a les seves xarxes socials de la destrossa del seu guarnit, un panell explicatiu sobre la història de Rapa Niu.

I no podríem acabar per parlar de les llargues cues que es produeixen a mitja tarda i fins al capvespre, sota l’atenta mirada del turista que amb paciència, espera poder entrar al carrer escollit, com si es tractés de la cua d’una atracció d’un parc d’atraccions a ple estiu.

Solucions? Jo no les tinc, i per tant no puc aportar-les, però crec que tots sabem que la festa major no és com la d’abans, i segurament tothom i ningú en té la culpa. Són processos que reprodueixen a les grans capitals del nostre planeta i posar fil a l’agulla serà un dels propòsits segurament de les pròximes edicions. Al final la vareta màgica, només funciona en els fantàstics mons màgics que ens fan viure els vint-i-tres carrers guarnits. Gràcies per fer-ho possible.