Anotacions al telèfon mòbil durant 12.000 quilòmetres per Amèrica del Sud –des de l’Equador fins a Mèxic- van ser la llavor d’un profitós any sabàtic que germinaria en ‘La modista de Gràcia’ (2024, La Campana, Penguin), l’estrena com a novel·lista de Marc Font. Aquest professor de llengua catalana i anglesa a Secundària, originari de Gironella, va esprémer la seva experiència de vuit anys vivint a Gràcia per ambientar-hi una obra a mig camí entre el costumisme i la novel·la negra.
Escriptura lliure sense cap pretensió. “És fruit del plaer personal i aquestes són les coses que surten millor”. De tornada, un cop finalitzats els cinc capítols pendents, li va deixar llegir a un amic editor, que li va recomanar arriscar-s’hi.
La finca modernista del carrer Gran de Gràcia 233 -entre La Farga i el Vedruna- acull un relat curt que guanyaria el concurs d’un centre cívic. Més endavant es convertiria en el primer capítol de l’obra. El personatge d’en Xavi, periodista de La Vanguardia –on Font va fer unes pràctiques reals-, hi viu sol amb l’única companyia d’un piano i la veïna de sota és la Loreto, modista nascuda als anys 40. A mitjanit, ella truca a la porta massissa d’en Xavi, i en obrir es troba una senyora gran amb un barnús blanc plena de sang que li demana auxili. Un flashback que comença amb l’actualitat, distribuït en capítols senars, en què es va detallant la trama, i parells, on es concentra tota la seva història.
La lleteria del carrer Torrijos, La Sedeta –lloc de treball dels pares de la Loreto als anys 30-, el carrer Santa Àgata, una torreta d’El Putxet i l’espai Gratacós de la Riera de Sant Miquel, al costat de l’Institut Rius i Taulet –on la Loreto compra les teles- configuren el paisatge de la vila, juntament amb altres emplaçaments emblemàtics de la ciutat com les xocolateries del carrer Petritxol, la cafeteria Oro del Rhin o les merceries Casa Fèlix i Santa Ana. “És la Barcelona que de mica en mica ha anat perdent l’essència que l’havia fet atractiva, amb preus de lloguers molt alts i un petit comerç que li costa subsistir”.
El to nostàlgic de la Gràcia, “un poblet on tothom es coneixia”, la solitud de la gent gran en urbs gegants, l’homenatge al món tèxtil, l’emancipació femenina, l’autosuperació i els matrimonis concertats de noies menors ressegueixen 220 pàgines farcides de psicologia. Sense referents literaris explícits, si bé en Marc admira Rodoreda, Pla i Dolores Redondo. La tirada inicial de 2.700 exemplars de seguida es va quedar curta i la novel·la ja duu 6.000 en quatre edicions. Presentacions, xerrades i clubs de lectura complementen gustosament la jornada matinal a l’institut, una il·lusió del principiant que ha contagiat veïns de la vila, aficionats a la costura i curiosos en general.
El fet que brollés quasi espontàniament al bloc del mòbil alleugereix una lectura que desemboca en sotrac inesperat. “La gent agafa estima a la iaia perquè comença sent un personatge entranyable, però el final és fort i salvatge, de manera que molts queden en estat de xoc i l’han de digerir”. Després d’un Sant Jordi intens, Font prefereix continuar gaudint l’aventura actual abans de modelar un altre text que li ronda pel cap. Mentrestant, aposta per fomentar la lectura des de les escoles “perquè hi ha vida més enllà del món digital”.
