Manel Rodes » Verdi és un carrer centenari en la tradició de guarnits»

Aquest any el carrer Verdi ha quedat en 4a posició en els premis de carrers guarnits amb la proposta titulada «El flautista d’Hamelín», però en l’edició del 2022 un guarnit dedicat a l’escriptor Cervantes i a personatges com Quijote els va servir per quedar en primera posició. Com és tradició al TOT un any després parlem amb Manel Rodes de la comissió del carrer Verdi.

L’any passat vau guanyar el primer premi i què representa per vosaltres, pels socis i per l’entitat, ser guanyadors?
De fet nosaltres no fem el guarnit per guanyar, sinó que ho fem perquè sigui maco. Hi ha anys en què encertem i d’altres en què no; l’any passat ja vam veure que el resultat era bo i pensàvem que estaríem entre els tres o quatre primers, i bé doncs al final vam guanyar el primer premi. És un orgull aconseguir un primer premi a Gràcia, és com guanyar la Champions de futbol, és un orgull.

Quin és el vostre calendari de treball durant l’any?
Quan s’acaba la festa major, estem entre dos o tres mesos que passem del guarnit. És a dir, descansem una mica. Però ja el gener és quan ja tenim reunions els de la Junta i és el moment en què s’exposen les propostes per al futur guarnit. S’ensenyen els primers dibuixos o esbossos i es mira si es podria fer amb aquest material o un altre… i a partir d’aquí s’aprova i al mes de febrer ja tenim decidit el nou guarnit.

Així doncs al febrer ja us poseu a treballar?
No, no, tant de bo! Normalment comencem a treballar en el guarnit a principis de Setmana Santa, a partir de març.

Actualment sou molts socis a l’entitat?
Està claríssim que ha anat baixant després de la Covid. Nosaltres, els de Junta, som unes 10 o 11 persones i val a dir que durant l’any la gent col·labora poc amb el guarnit. El que passa és que després, a partir de juny i juliol ja comença a venir gent, amics nostres que s’afegeixen a treballar i ens ajuden per a poder-ho tirar endavant. Si fos per nosaltres sols, no podríem.

Per tant necessiteu ajuda dels veïns?
Exacte i sobretot necessitem gent jove que pugui pujar a les bastides… nosaltres ja som grans per fer segons quines tasques…

Què s’hauria de fer per implicar el jovent?
És complicat. Això ve de tradició veïnal, els que ara som a l’entitat és perquè som fills de gent que ja portava la festa major en el passat, ho portes a la sang i, per tant, segueixes. I no et diré que no hi hagi gent jove, sí que n’hi ha, però els falta compromís. No els agrada gaire el compromís. No és una cosa de venir un dia i ja està. És tot un any fent feina, has de portar la comptabilitat, els diners per a les actuacions dels músics, cercar el material del guarnit… Al final els grans intenten que els fills més joves s’impliquin en l’entitat. Ens ajuden, ens ajuden a la setmana abans de la festa, però durant tot l’any costa una miqueta.

Així doncs, els carrers que fan bons guarnits necessiten molta gent?
Sí, que som nosaltres i després potser s’ajunten 40 o 50 persones i no tots són del carrer, sinó amics, coneguts… persones que ajuden molt per acabar de muntar-ho, sobretot les darreres nits; abans del dia 15 sempre diem que no acabem, que no acabem i al final sempre acabem a temps.

Tot plegat pot fer perillar la supervivència de la festa?
El que comentàvem, que a la gent jove li costa i ve a ajudar dies puntuals, però jo no ho crec. De fet, a la mitjana de carrers guarnits som uns 23 ja fa molts anys. Sempre hi ha un carrer que es dona de baixa un any i descansa, però, en canvi, n’hi ha un altre que entra a formar part de la festa, però bé, sí, és un handicap.

Quants anys fa que esteu actius des de l’associació?
Doncs des de l’any 78. Però pensa que el carrer Verdi és un carrer centenari en la tradició de guarnits. A més, l’Ajuntament ens ha reconegut aquests més de 100 anys de tradició amb una placa commemorativa. Sempre hi ha hagut diverses entitats i nosaltres amb l’arribada de la democràcia vam ser un dels primers carrers en guarnir i a partir d’aquí van tornar molts més carrers.

Què significa per a vosaltres ser de Gràcia i participar a la festa?
Primer és una cosa que ens agrada molt. No hi ha cap festa com la de Gràcia en el món, ens agrada el caliu que s’hi crea, nosaltres som veïns i hem de cercar diners, recursos, materials.

I què és el que més li agrada personalment de la festa?
A mi el guarnit, m’agrada fer el guarnit, jo el dia que donen els premis ja tancaria barraca i marxaria de vacances. Ara la festa s’ha massificat molt, a la tarda les cues són normals. També està bé la introducció de la direcció única, que això és molt important. Però bé, és l’èxit. A més, ara des que fa anys que també es valora la il·luminació és molt agraït poder veure el carrer guarnit de dia i de nit, canvia radicalment.

A banda de la festa major també organitzeu diversos actes la resta de l’any…
Sí, intentem mantenir una mica el vincle al llarg de l’any amb els veïns: un dia fem una arrossada, també celebrem el Sant Jordi… són activitats que permeten seguir en contacte amb la gent i alhora fer butxaca per a poder tenir diners i pagar les despeses de l’entitat.

Canviaríeu alguna cosa de la festa?
Doncs mira, nosaltres des de Verdi de mica en mica volem anar transformant la festa i que cada vegada estigui més pensada perquè els veïns la gaudeixin. És un procés de canvi per tal de no oblidar-se dels veïns, això vol dir canviar horaris de les activitats, tot i programar concerts no acabar tant tard per a poder compaginar la festa i el descans. Tot plegat s’anirà introduint progressivament a la festa.