La renda bàsica universal, la recepta del tercer sector per acabar amb la pobresa

Millorar les polítiques d’ingressos mínims i avançar cap a una renda bàsica universal són les claus per acabar amb la desigualtat i l’exclusió. Així ho han expressat les entitats socials a una jornada centrada a fer una diagnosi de l’actual crisi econòmica, social i energètica. Per poder tirar endavant aquestes i altres mesures, la Taula del Tercer Sector ha reclamat al Govern i als partits polítics que aprovin uns nous pressupostos que augmentin la despesa social i reforcin les eines que es tenen per revertir l’exclusió. L’acte s’ha celebrat en el marc del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, que es commemora cada 17 d’octubre.

«Ni totes les persones poden treballar, ni hi ha feina per a tothom», ha assegurat la directora de l’àmbit d’ocupació de Creu Roja Catalunya, Antonia Giménez. Per motius com aquest, les entitats que han participat aquest dilluns 17 d’octubre a la taula rodona ‘Diagnòstic de l’actual crisi des de les entitats socials’, organitzada per la Taula del Tercer Sector, han coincidit en el fet que s’ha d’avançar cap a una renda bàsica universal que permeti revertir les desigualtats.

Segons la diagnosi que han fet les diverses entitats, mentre no s’aconsegueixi aquest objectiu, cal reforçar les eines que ja estan en marxa per combatre la pobresa, com la renda garantida de ciutadania (RGC) i l’ingrés mínim vital (IMV). Unes polítiques socials destinades a garantir uns ingressos mínims que encara tenen un marge de millora important, ja que no estan arribant a totes les persones que haurien d’arribar, ha insistit la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina.

A Catalunya, les persones que reben la RGC són 173.886, mentre que les beneficiàries de l’IMV són un total de 86.890. Xifres que estan molt lluny de les prop de dos milions de persones que les entitats del tercer sector estimen que es troben en situació de pobresa i exclusió a Catalunya i fins i tot de les més de 690.000 que calculen que viuen en la pobresa extrema. Una situació que afecta sobretot als infants – un 28,6% dels quals estan en risc de pobresa, segons un estudi d’UNICEF -, les famílies monoparentals – la meitat de les quals es troben en risc de pobresa – i les persones migrades en situació administrativa irregular.

«Ho tenim bastant malament. La situació no està ben resolta. Hi ha una sèrie d’obstacles administratius que dificulten la generositat d’aquestes prestacions», ha manifestat el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig. En aquest sentit, les entitats han apuntat que cal reduir l’excés de burocràcia en la sol·licitud d’aquestes ajudes, flexibilitzar els requisits i aconseguir l’harmonització de la RGC amb l’IMV. Des de la Taula del Tercer Sector han destacat també que cal millorar els temps de resolució entre la sol·licitud de la prestació i la resolució, ja que no s’adeqüen a la immediatesa amb la qual la necessiten les persones. En el cas de la RGC, el temps de resposta acostuma a ser d’entre dos i tres mesos, mentre que amb l’IMV aquest temps pot pujar fins als quatre o sis mesos d’espera.

A més, s’ha subratllat que cal fer compatible aquestes prestacions no contributives amb altres prestacions dirigides concretament a l’habitatge, ja que moltes vegades les quanties que reben no permeten a les persones beneficiàries cobrir els preus dels lloguers i, a més, han detectat diversos casos on només el fet de ser-ne beneficiàries les exclou del mercat privat de lloguer; segons ha explicat la representant del grup de treball d’habitatge d’ECAS, Mar Vidal.

Primer pas: aprovar els pressupostos

Per poder fer front a aquests reptes i tirar endavant polítiques socials que ajudin a reduir la pobresa, les entitats del tercer sector reclamen que s’aprovi un nou pressupost que augmenti la despesa social i reforci els mecanismes que ja existeixen actualment per abordar la desigualtat i l’exclusió, com la RGC. En aquest sentit, la Taula del Tercer Sector iniciarà una ronda de contactes amb el Govern i els grups parlamentaris per transmetre’ls la importància de comptar amb uns nous comptes i no prorrogar els anteriors, que es van elaborar en un context on la crisi econòmica, social i energètica no era tan greu com ara.

«No és moment per al tacticisme partidista. És el moment de prioritzar les persones i les dificultats palpables que ara mateix tenen milers de famílies catalanes per cobrir les seves necessitats més bàsiques, com l’habitatge, les factures energètiques i l’alimentació», ha afirmat Alsina. Per la seva banda, la presidenta de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA), Elisenda Xifre, ha assegurat que poder revertir les dades de pobresa i pobresa infantil a Catalunya «és una qüestió de voluntat política» i ha argumentat que, tot i que ara mateix «calen polítiques assistencialistes perquè estem en la situació que estem», sobretot el que calen són «polítiques empoderadores».

Segons l’enquesta de condicions de vida de l’any 2021, elaborada per l’IDESCAT, actualment un de cada quatre persones (25,9%) es troba en situació de pobresa i exclusió social a Catalunya. Una xifra que en l’última dècada s’ha mantingut per sobre del 22%, fet que demostra que la pobresa s’ha convertit en una situació crònica i fortament arrelada a la vida de moltes persones al país, tal com subratllen les entitats del tercer sector.

Text: Social.cat / AMIC 

What is your reaction?

0
Excited
0
Happy
0
In Love
0
Not Sure
0
Silly

You may also like

Comments are closed.

More in Actualitat