L’anunci d’un curs d’iniciació a l’alta muntanya fa 30 anys va ser la via d’entrada de Jordi Pi al Club Excursionista de Gràcia, al qual es va associar ràpidament gràcies a la bona acollida. Enrere quedaven les excursions “amb una sabata i una espardenya” fetes amb la colla d’amics de la universitat. Des del passat mes de març encapçala la nova junta que presidirà l’entitat els quatre anys vinents. “Calia fer un pas endavant, i vaig pensar que el club m’havia donat molt tots aquests anys i era el moment de tornar-li”. Més d’un miler de socis formen part d’una entitat nascuda el 1922 al cor de Gràcia, actualment amb deu seccions i maneres diferents de fer muntanya; activitats consolidades com ara la travessa Matagalls-Montserrat i el Curs de Medicina de Muntanya, i altres més recents com la Directa al Tibidabo o el Festival Amunt. El Club Excursionista de Gràcia va rebre el 1992 la Creu de Sant Jordi i el 2004 la Medalla d’Honor de Barcelona.
De quina manera afronteu el mandat?
Amb il·lusió i ganes de fer coses, de modernitzat al màxim l’entitat, de mantenir aquells elements de més proximitat cap a les persones i la part més entranyable com a agrupació, però intentant que sigui una entitat més moderna.
Hi havia moltes coses obsoletes?
Hi ha coses que sí, per exemple en imatge i comunicació, hàbits adquirits de fa temps… Cal fer pedagogia per redreçar-ho perquè es facin les coses d’una manera més eficaç.
Podria haver-hi una mica de ressaca del centenari, en el sentit que des d’aleshores hagi pogut baixar interès?
És una fita molt maca, però personalment no ho vaig viure com quelcom tan excepcional. Indiscutiblement, el fet d’arribar a 100 anys vol dir que hi ha molta història al darrere, que al club han passat moltes coses; però en aquests moments ens hem focalitzat en el dia a dia a 2024, no pensant que el 2022 va ser la bomba i ara només queden els bocins del pastís… Per nosaltres és el mateix club que fa dos anys.
Què podeu aportar al club?
Idees, il·lusió i modernització; hem buscat formar un equip que treballa bé conjuntament, ens coneixem i vaig buscar la complicitat i la confiança.
Cal potenciar alguna secció en concret o es treballen totes paral·lelament amb les seves respectives especificitats?
Hi ha una mica de tot; hi ha seccions que amb el temps s’han anat apagant i el que estem fent és que la seva transició o final siguin el menys traumàtic possible. És el cas dels Cantaires, que són gent molt veterana i cada cop els costa més fer activitats i venir al club; unes quantes persones de la secció continuen venint de tant en tant a trobar-se i conversar perquè s’estimen el club i forma part de les seves vides. D’altra banda, hi ha seccions que funcionen soles i d’altres que estem mirant de potenciar. És el cas de Famílies, on els pares i mares fan activitats amb els infants, que es poden enganxar a la muntanya, i és més fàcil crear aquest planter. També estem començant a impulsar un nou grup, que és el d’Inclusió, on es facilita de manera transversal i amb diferents activitats al medi natural la participació de persones amb determinades discapacitats, que majoritàriament els han arribat de manera sobrevinguda. Són persones que han començat a perdre facultats i un grup de socis els acompanya per tal que puguin continuar fent l’activitat a la muntanya amb una certa normalitat.
Es barreja, per tant, l’aspecte lúdic amb el social?
En el moment en què t’apuntes a una sortida vas perquè et motiva l’activitat i la zona triada, i també per socialitzar-te i compartir aquells moments que per a tu són de felicitat en un entorn que t’agrada, amb gent amb qui et trobes a gust.
Diuen que la muntanya té un component addictiu, és cert que enganxa?
Per mi sí, la muntanya et dona pau, evasió, et permet poder pensar molt, relacionar-te amb persones que tenen interessos similars als teus; allà fas com un parèntesi i tots els maldecaps i núvols del dia a dia es queden al cotxe o a casa.
Quina funció compliu a Gràcia? Existeix marge de maniobra per tenir-hi més arrelament i augmentar el nombre de socis?
La nostra funció es basa a oferir unes activitats en contacte amb la natura amb diferents modalitats i ser un punt de trobada de persones amb una mateixa perspectiva, interès o ganes de passar-ho bé a la muntanya.
La digitalització complica la presència de joves i, per tant, el relleu generacional?
Hi ha hagut un canvi en la manera de comunicar-se i interactuar, el repte és intentar adaptar-s‘hi per oferir-los allò que reclama aquest públic, al qual costa més arribar.
L’entitat ha rebut els guardons més importants en l’àmbit municipal i de país, teniu alguna assignatura pendent?
Aspirem al fet que quan es faci la diada del club vinguin tots els socis, estiguin contents i compromesos, sentin el club com a part de casa seva. Posar medalles i títols a les parets és un complement més, que guarneix molt, però allò que realment valorem és el feedback i el fet que el soci se senti còmode i orgullós de formar part del club.
