En els orígens va ser una fàbrica tèxtil, més tard l’espai va acollir petits tallers i al segle XXI, amb la restauració integral de l’espai neix Fabrick. Parlem amb els seus impulsors Javier i Alicia Juliá, germans al capdavant d’aquest projecte.
Fabrick neix en una antiga fàbrica tèxtil del segle XIX…
Fabrick és un negoci familiar. Nosaltres podríem dir que som la tercera generació. Tot va començar amb una petita fàbrica, molt petita, amb un avantpassat nostre que es deia Mariano Julià: va venir aquí a Gràcia, es va instal·lar en una petita casa i va comprar un teler. I a partir d’aquí va començar a créixer, fins que al final aquí hi va haver una fàbrica força important. Aquí a la fàbrica es feia fil de seda i xarxes de pescar, fins que va arribar el moment en què tot el tèxtil català es va enfonsar i es va decidir fer una primera reconversió i dedicar part de la fàbrica a petits tallers.
Què s’hi produïa?
Doncs vam tenir tallers de bicicletes i de joguines; fins i tot va arribar una persona molt jove que es diu Andrés Sardá i aquí va començar a fer les primeres peces de roba interior. A hores d’ara encara tenen un local molt gran on hi ha moltes màquines de cosir i on es fan els acabats de totes les peces de la marca Andrés Sardá. Després dels petits tallers vam continuar amb empreses una mica menys sorolloses i més tranquil·les, i cada vegada vam anar dirigint-nos cap a feines més centrades en el món de l’oficina. Avui en dia a Fabrick tenim molts dissenyadors gràfics, arquitectes, empreses del sector tèxtil i del món editorial, tot ha canviat molt.
Aquest procés de canvi del tèxtil als tallers fins al dia d’avui… De quines dècades parlem?
Jo crec que els anys dels tallers va ser l’època dels nostres pares, que devia ser cap als anys 60 i ja cap als 80 es van anar convertint en oficines.
Trobar un espai per a Fabrick a Gràcia no deu ser fàcil, però en el vostre cas ja el teníeu, i això hi deu ajudar força oi?
Totalment, i a més a més tenim la sort que tots els espais poden comunicar-se si volem. L’estructura de la fàbrica ho permet i això vol dir que podem unir espais, fer-los més grans o ferlos més petits segons les necessitats de cada client. I, per tant, el fet de tenir aquest fantàstic espai fa més fàcil poder tirar endavant el projecte.
Quan neix pròpiament el projecte que coneixem com a Fabrick?
Tal com entenem el concepte actual, neix cap al 2010. En aquest moment va ser quan nosaltres vam decidir que, disposant d’un edifici que és emblemàtic, alhora podíem oferir un molt bon servei al barri pel que fa a l’oferta d’oficines. Nosaltres vam detectar que molta gent que treballava aquí a Gràcia també portava els seus fills, als col·legis del barri, és a dir que fan vida a Gràcia. Són gent del barri o són gent que han vingut aquí a treballar i després els ha agradat tant que s’hi han integrat totalment. Crèiem que podíem donar una bona oferta de serveis a aquesta gent. Teníem una entrada de carrera i descàrrega, i vam decidir eliminar-la perquè ja no era necessària i vam decidir convertir-la en diverses sales de reunions. Així doncs, de mica en mica va nèixer Fabrick, un espai d’una fàbrica tèxtil a Gràcia pensada per als nous temps.
Comentàveu que des de Fabrick disposeu de diversos espais segons les necessitats de cada client?
Tothom pot trobar el seu espai a Fabrick i a més a més tothom pot créixer amb nosaltres i de fet hi ha moltes empreses que ho han fet. Per exemple, tenim el cas de RunRoom, que van començar amb un espai molt petit de 30 metres quadrats i ara disposen d’un espai de 600. Ells van néixer a Fabrick, van començar aquí i van ser ells mateixos els qui van anar a comprar el parquet, se’l van instal·lar i van fer la reforma del seu espai segons les seves necessitats.
Com definireu les vostres oficines?
Les nostres oficines han tingut una evolució: quan eren locals comercials era un altre concepte, quan eren oficines d’empreses era una altra cosa, però ara el que tenim és un clúster d’empreses. Les nostres oficines són espais absolutament exteriors amb finestres, uns espais que condicionem amb els seus lavabos propis, amb el seu office propi, lògicament no s’hi pot cuinar, però la gent s’emporta el dinar i tenim una nevera i microones… el que hem volgut fer és que la gent pugui conviure a banda de treballar en aquests espais. Un dels avantatges que tenim amb els espais és que no tenen columnes, en ser un edifici industrial té unes bigues importants i els locals tenen una alçada de quatre metres, això fa una sensació d’espai molt potent, una atmosfera molt bonica que fa que la gent s’hi senti molt còmode, aquí hi ha una tradició i un esperit de fer les coses millor. A la quarta planta tots els locals tenen terrasses, amb unes vistes de Gràcia estupendes i els
altres locals són tots amb finestres exteriors. La llum natural per a nosaltres és molt important, són locals dels quals la gent no se’n vol anar, la gent renova el contracte o busca espais més grans. Hi ha empreses com RunRoom que porta sis anys o altres exemples com el de l’Andrés Sardá, que en porta 40.
Quin és l’horari d’accés a Fabrick?
No tenim horari. Cadascú pot tenir el seu horari. Creiem que una de les coses molt importants que oferim és precisament això, alhora intentem que quan una persona arriba aquí es pugui instal·lar en un o dos dies.
Així que cada empresa o persona pot personalitzar el seu espai?
Nosaltres el que oferim és que cada empresa pugui personalitzar el seu espai segons les teves necessitats. A Fabrick el client pot decorar com vulgui el seu espai, és la seva oficina, pot portar el seu propi mobiliari, crear el seu propi interiorisme… és la gran diferència entre Fabrick i un coworking. L’espai que ocupi cada client serà com ell vulgui. En definitiva, el pot personalitzar, segons la
teva imatge i necessitats de negoci.
Per a vosaltres què és Fabrick?
És la nostra il·lusió, és la nostra feina, és la nostra vida. És un projecte familiar, i és una activitat que volem traspassar als nostres fills, perquè perduri i continuï el projecte. Fabrick és un centre d’oportunitat laboral. És una sort disposar d’un edifici com el nostre a Gràcia, i que la societat pugui utilitzar-lo.
