La vida és canvi constant, i una ciutat constantment està canviant. Cada vegada costa més trobar elements arquitectònics del passat que hagin perdurat en el temps. A la dècada dels anys setanta i vuitanta del segle passat, veiem com el patrimoni fabril de la ciutat, i també de Gràcia anava desapareixent, per donar pas al progrés i a una ciutat amb unes noves necessitats.
A vegades aquest patrimoni es conserva i passa a ser un element més de l’espai públic. Des del TOT iniciem una sèrie de reportatges d’espais que s’han salvat de l’òblit i que alguns d’ells tindràn nous usos. Avui ens quedem molt aprop de la plaça de Lesseps, per recuperar la memòria de la Casa Tosquella.
La Casa Tosquella
Al número 91 del carrer Vallirana hi trobem una edificació si més no singular. El passavolant des de fa anys es podia preguntar: què feia un edifici així tan bonic, d’estil modernista i abandonat? Doncs esperant que algú el comprés. I tot i que el seu destí final havia de ser un privat, finalment la pressió veïnal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi va fer reaccionar el consistori perquè acabés comprant l’edifici i finalment passés a ser un immoble de l’administració.
Però quina és la història d’aquesta casa realment? Sabem que l’edificació existia molt abans de la reforma que li va donar l’estètica que té ara, així doncs a finals de segle XIX Antoni Tosquella la va adquirir i a partir d’aquí va encomanar una reforma a l’arquitecte Eduard Maria Balcells, això era cap a l’any 1907 i va ser la primera gran obra en què es posà a treballar. Així doncs, es tractava de reformar una casa d’estiueig construïda l’any 1889 pel mestre d’obres Juan Caballé.
Eduard Maria Balcells s’hi va posar a treballar i com a resultat va construir una d’estil modernista, però que alhora ens transporta al món àrab amb diferents elements, com ara els arcs de ferradura, usats novament des del segle XIX pels estils historicistes i, més endavant, en alguns edificis modernistes. Cal destacar la decoració de baranes, lleixes i vitralls en especial. L’edifici té una superfície total de 866,96 m, i el jardí uns 224 m². La construcció consta només d’una planta baixa, però amb una torre singular. Cal fer èmfasi en què la casa va estar habitada fins fa ben poc, concretament per la néta d’Antoni Tosquella, Maria Dolors Castells i Tosquella, i estava molt abandonada. Maria Dolors Castells va néixer a la casa i hi va viure amb el seu marit després de casar-se. La seva mare els va signar un contracte de lloguer de la planta principal i van poder-hi viure fins l’any 2012.
A partir d’aquí i veient el lamentable estat de conservació el moviment veïnal es va activar per demanar-ne la conservació i l’adquisició per part de l’administració local. Finalment, la pressió va tenir efecte i l’Ajuntament de Barcelona va comprar la finca aproximadament per un milió d’euros, amb la finalitat de fer-ne un ús públic. Cal recordar que l’any 1974 la Generalitat de Catalunya la va incloure dins del catàleg de Bé Cultural d’Interès Nacional. Segons les darreres informacions la casa acollirà un casal per a la gent gran.
