Eli Pujol «Per a mi la festa major és tot allò que passa abans del dia 15»

El Carrer Progrés va ser el carrer guanyador del Concurs de Carrers de l’any 2019. Per això avui parlem amb ells per saber com han viscut aquests dos anys i com han tornat a l’activitat. A contincuació podeu llegir l’entrevista a Eli Pujol que hem publicat al número 16 de la revista TOT Gràcia / TOT Festa Major 2022.

Vau ser els guanyadors del concurs de carrers guarnits del 2019 amb el títol «Harrys Progrés», què va significar això per a vosaltres?
Va ser un premi que ens va fer molta il·lusió perquè va ser un guarnit molt espectacular, va suposar molt d’esforç, de fet va ser un repte per nosaltres perquè fèiem coses diferents allò al que estàvem acostumats, sobretot amb les estructures laterals. Però val a dir que aquest passat 2019, per a nosaltres com a organització el repte era encara mes gros, ja que érem molta gent nova i no sabíem realment fins a l’últim moment com quedaria el guarnit. Però finalment vam quedar molt contents del resultat final, ja que en anys anteriors també havíem fet guarnits que ens havien costat molt d’esforç i potser no ens havíem sentit tan valorats, tot i que òbviament sabem que és molt difícil fer la tria i que tots els carrers ho treballen molt, i més tenint en compte que l’any 2019 hi havia un nivell elevat.

El 2020 no es va poder celebrar, ja havíeu escollit la temàtica per al guarnit?
Nosaltres en aquell moment ja teníem escollida la temàtica, perquè ja havíem fet les votacions i, per tant, ja sabíem el tema del guarnit, i havíem començat a pensar com el plantejaríem i com el construiríem, però per sort encara no ens havíem posat a treballar-hi. Com a resultat, en aquest sentit no vam perdre cap mena de material, teníem un tema que era molt adient per aquell any 2020 i que finalment no l’hem pogut tirar endavant, diguem que ha quedat penjat…

Per tant, la temàtica de guarnit d’aquest 2022 no és pas la del 2020 sinó una de nova?
No l’hem recuperat, i a més aquell any vam optar per no celebrar la festa, tot i que sí ens vam trobar el dia 15 per tradició.

Com vau encarar aquests dos anys de parèntesis per dir-ho alguna manera…?
El 2020 no vam celebrar la festa major, però l’any 2021 sí. Així que ens vam voler sumar al model que es va proposar amb reserves per a les activitats. I com que veníem d’un any anterior en què no havíem fet res el 2021 el van encarar amb moltes ganes tot i les limitacions que hi havia establertes. Així que inicialment ens vam plantejar un guarnit senzillet i al final vam acabar fent-ne un de més complex, com a resultat de les ganes que teníem de poder tornar a guarnir, en l’àmbit veïnal va ser molt bonic perquè vam recuperar un caliu que havíem perdut. I en l’aspecte econòmic és cert que com que veníem d’un any anterior sense organitzar actes no disposàvem de gaires estalvis, però vam poder crear una programació més lleugera i de caràcter veïnal.

Aquesta primavera heu organitzat el Progrés Fest, de quina manera sorgeix la idea?
Doncs al maig ens van entrar a robar al local de l’entitat i s’hi van endur totes les eines, cablejats, equip de so… en definitiva tota una sèrie de material que necessitem per poder guarnir. Així doncs, vam decidir que havíem de fer alguna cosa per poder recuperar el material. Primer vam voler fer una paella popular al carrer, però per diverses qüestions no es va dur a terme. Passat un temps vam reprendre la idea de fer alguna cosa, i un grup de la comissió va decidir muntar aquest festival sota el nom de Progrés Fest. Gràcies al fet que ells van contactar amb entitats, amb les associacions dels altres carrers i diferents col·lectius aconseguim tirar endavant un festival amb diverses activitats, que no hagués estat possible sense la col·laboració, primer de les entitats i col·lectius de Gràcia i després de la gent i dels veïns que van respondre venint a la festa. Així doncs, gràcies al festival podem reposar totes les eines i canviar la porta del local per una de més segura.

Com funcioneu d’ençà que escolliu una idea i com l’aneu treballant fins a esdevenir una realitat?
Nosaltres, en el funcionament d’un any normal cap al mes d’octubre i novembre fem una trobada, i tothom que vol portar la seva proposta de guarnit: les escoltem, les debatem i a partir d’aquí fem diverses rondes de votacions fins que decidim quin és el guarnit que tirarem endavant l’any vinent. I un cop ja ho tenim decidit, comencem a pensar com li podem donar forma. A vegades la persona que ha portat la proposta ho té tot més definitiu i d’altres vegades si només és una idea, doncs tots a partir d’aquesta idea anem donant-li forma i estructura.

I ja a partir del mes de juny és quan ens posem a fer feina amb el material físic del guarnit, primer amb menys intensitat perquè l’entitat està formada per gent força jove i això comporta que a vegades sigui difícil poder venir cada vegada que hom voldria per qüestions laborals o familiars, però al juliol sí que augmenta la constància sobretot els caps de setmana, i els primers quinze dies d’agost és quan tots fem les maratons d’hores per tal de poder-ho tenir tot enllestit pel dia 15.

Què significa la Festa Major per a vostè, com a membre d’una associació?
Per mi la Festa Major és tot allò que passa abans del 15 d’agost. Jo ja fa gairebé divuit anys que estic vivint-ho al carrer Progrés. És com estar amb la família, per mi és la il·lusió i la preparació de tot el que fem i la nit del 14 la nit més maca de la festa, perquè és la màgia del fet que l’endemà quan el veïnat es desperti el carrer que està buit de cop serà un altre món. Aquesta màgia per a mi és la festa major.

Després, els dies en si de la festa ens ho passem molt bé, i ens agrada, però no són dies per gaudir nosaltres, ja que al final cadascú està oferint i estem treballant, per tant, gaudim de veure les cares de la gent i dels veïns que ens feliciten i com ens ho agraeixen que ho fem, però són uns dies una mica més estressants; per a mi la festa major és tota la prèvia d’abans del dia 14 d’agost i després sí que em quedaria amb moments puntuals com per exemple el lliurament dels Premis, que és un acte molt especial.