Parlem amb Eduard Forroll del Carrer Progrés, que l’any passat va guanyar el Primer Premi del Concurs de Carrers Guarnits de la Festa Major 2023
Què va significar per a vosaltres guanyar aquest primer premi?
Per a nosaltres sempre és un reconeixement que ens fa il·lusió, perquè tota la comissió ens hi entreguem. Al final, les nostres vacances és fer el guarnit i estar presents a la festa major, per tant, aquest reconeixement sempre ens fa il·lusió. Però també agraïm molt el reconeixement personal de la gent, i també el del premi popular, al final tot suma, però poder guanyar el primer premi de la festa major sempre és la cirereta.
Com us organitzeu al llarg de l’any per poder tenir el carrer guarnit?
El dia 21 fins a l’últim moment aprofitem per fer-hi festa, i normalment el dia 22 ens trobem totes les persones de l’entitat per fer un dinar i comentar batalletes. I hi ha una mena de ressaca de la comissió que s’allarga el que s’ha d’allargar perquè també dins la comissió hi ha amics i ens podem anar trobant ocasionalment pel barri. Però com a tal, jo et diria que potser fins a la castanyada és quan intentem fer un primer acte, pels vols de novembre. A partir d’aquí comencem a perfilar el calendari i a partir de gener és quan comencem a temptejar i cap a la primavera ja fem la primera reunió per decidir el guarnit.
I com feu la tria i escolliu la temàtica del guarnit?
Per una banda, sempre convidem a tothom a sumar-s’hi, però la decisió final és interna de la comissió. Nosaltres treballem amb un grup de WhatsApp, a partir d’aquí veiem la disponibilitat de la gent i decidim una data en concret; és un dia important perquè saps que vindrà tothom que s’hi vol implicar. De fet, ara fa uns anys que ens reunim a l’Ateneu de la Barraqueta, tot i que alguns anys ens havíem reunit al carrer és més còmode tal com ho fem ara. I un cop comencem hi ha gent que ve tan sols amb una idea, d’altres porten el seu powerpoint o ens mostren un vídeo. També es creen petits grups per algú que no tingui molt clara la seva idea…
I quantes propostes us poden arribar a presentar?
Doncs potser parlem que hi va haver unes vint propostes, fins i tot una que la va proposar una nena de quatre anys i nosaltres la vam contemplar, és a dir es va votar com totes les altres idees proposades.
Quantes persones formeu part de l’entitat?
Al grup de WhatsApp crec que som unes 90 o 100 persones, tot i que és molt cíclic, però de gent activa som una vintena. Tot i que depèn de l’any, per exemple enguany s’ha animat la cosa. Pensa que moltes vegades les ganes de fer es contagien gràcies als grups d’amics que de cop et porten un nexe de gent, ara actualment poder som una quarantena. De totes maneres sempre hi ha la gent que és més constant i la que ve i ajuda de manera més puntual, i anem fent. Però la recta final sí que és una bogeria, tothom té molts vincles, coneix gent d’entitats, veïns i la nit del 14 alguna vegada hem estat més de 100 persones acabant els detalls.
El relleu generacional està garantit?
Sí, i tot i que des de fa uns anys la sensació potser és una mica estranya. Hi ha més gent de mitjana edat que hi participa i la gent jove li costa una mica més, pensa que hi ha una certa gentrificació, alguns veïns han marxat a viure a altres carrers… i sembla que tot plegat vagi a la baixa, però el que et comentava abans, hi ha veïns que han marxat del carrer Progrés i ara viuen una mica més lluny, però tornen per la festa a participar-hi, sobretot pel vincle emocional que tenen. Els qui abans érem joves ja portem uns deu anys i hem anat creixent, la veritat és que ara mateix hi ha molt bona salut en quant a la participació.
Què és el que més us agrada de la Festa Major?
Clar, és del 15 al 21 d’agost, però a mi m’agrada el carrer Progrés tot l’any. El carrer Progrés sempre és allà, com si no descansés mai, i trobo molt interessant aquest vincle que s’estableix. És cert que potser el guarnit és com l’objectiu principal, que és el de mantenir la tradició del guarnit de festa major, però al llarg de l’any també es fan moltes altres activitats.
Com vas passar a formar part de la comissió del carrer?
Justament per l’institut, jo vivia amb els meus pares de Sant Antoni, ja que els estudis els vaig cursar a Gràcia. I quan va arribar el moment d’independitzar-me just amb una noia de l’institut que havia conegut, buscava un company de pis i m’hi vaig instal·lar. Vaig estar vivint amb l’Eli Pujol i el seu germà i un dia em van comentar de baixar al Progrés perquè el guarnien, i em sonava que un amic meu, l’Ismael, també ho feia i jo havia anat a la festa a gaudir de concerts i sabia que era un carrer amb guarnits molt bonics; m’hi vaig llençar i va ser una addicció.
