Santpere, Trilla, Arquer, Grassot i Alegre són alguns noms de propietats rurals i masies de l’antiga Vila de Gràcia que feien referència a algun dels seus propietaris. Alguns noms han sobreviscut fins als nostres dies com ara Grassot, no només en referència a la mera propietat, sinó a la nissaga que va urbanitzar i fer possible el Camp d’en Grassot, l’eixample de Gràcia.
En el cas d’Alegre ens hem de remetre a dues grans propietats conegudes com Ca l’Alegre de Baix i Ca l’Alegre de Dalt, nom provinent d’un dels seus propietaris: Miquel Alegre, ciutadà honrat de Barcelona, segons sembla en dates posteriors a la Guerra de Successió. La primera, de Baix, situada al voltant de l’actual Plaça Lesseps, la segona, de Dalt, i objecte d’aquest escrit, situada al nord de la antiga vila, a l’actual barri del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova. En concret les terres de Ca l’Alegre de Dalt limitaven amb les vies actuals de la Travessera de Dalt, el carrer Escorial, les terres de Cal Comte a l’alçada del carrer Providència i, per llevant, tancaven amb les de Cal Santpere, aproximadament al carrer Pau Alsina, a tocar de l’actual Club Esportiu Europa.
La propietat de Ca l’Alegre de Dalt, que datava originàriament de 1688, es va reformar l’any 1870. L’edifici principal era una casa senyorial quadrangular de planta baixa, on hi havia la porta central, i dos pisos amb tres balcons en el primer. La coberta de la casa era plana i la seva decoració exterior senzilla: només en destacaven la cornisa i la barana de balustres. La façana principal s’orientava a mar, al sol ixent, com la majoria de masies del Pla de Barcelona.
La masia estava envoltada per altres edificacions que servien per a diferents usos, com ara una petita capella, adossada al mur dret del mas amb sostre de teules i doble vessant coronada per un petit campanar, dedicada a la Verge de Montserrat. A l’ampla era s’organitzaven festes i balls en honor a Sant Isidre Llaurador, patró de la pagesia gracienca, el diumenge després d’aquesta celebració que és el 15 de maig.
L’any 1881 l’Ajuntament de la Vila de Gràcia aprovà el plànol d’obertura del carrer de les Camèlies. Part de les terres de Ca l’Alegre de Dalt es subhastaren i passaren a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i després a Ramon Rabassa Pla, Miquel Massens Soler i Manuel Torrente Flores, tres propietaris d’aquestes terres i d’altres properes sota la Travessera de Dalt. Els tres van unir esforços en una societat conjunta per parcel·lar i urbanitzar les parcel·les sota el projecte de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias.
Un quants anys abans, concretament el 1861, es van urbanitzar els carrers Rabassa, Massens i Torrent de les Flors. Era costum dels propietaris en redactar els plànols d’urbanització de llurs finques posar llurs cognoms als vials del projecte, com a regla general amb un únic cognom. Manuel Torrente Flores va renunciar, des del principi, al fet que el carrer es digués simplement Torrente en benefici d’un nom més popular: Torrente de las Flores, més endavant catalanitzat. L’any 1862, un cop aprovada la urbanització, els dominis imposats van ser signats pel propi Manuel Torrente Flores, com a apoderat, i el carrer hi constava amb el nom Calle del Torrente de las Flores.
Durant la dècada de 1940 encara es venien a la masia de Ca l’Alegre de Dalt conills i gallines. Posteriorment el barri experimentaria un gran creixement, fet que provocà que, a partir de l’any 1960, es requalifiquessin les terres de conreu que rodejaven la masia per tal de parcel·lar-les i urbanitzar la zona. Els canvis de l’entorn ocasionaren que el mas modifiqués la seva fesomia, quedant només com un edifici residencial envoltat de jardí.
Finalment, la masia s’enderrocà per sorpresa amb permís municipal un dissabte d’agost de 1981. Durant un any es mantingué la capella però el 1982 la constructora Riva i Garcia l’amagà darrera l’obra de nous habitatges ja construïts i l’enderrocà igualment.
Ca l’Alegre de Dalt, de la qual no queda cap vestigi tret del carrer homònim com a testimoni, fou un exemple més del passat rural de Gràcia, un ampli territori amb masies més o menys disperses i camps de conreu i horts que en pocs anys durant el primer terç del segle XX s’urbanitzà progressivament i esdevingué la Gràcia que avui coneixem. La poca informació que tenim de Ca l’Alegre de Dalt fou recollida l’any 2006 per l’Elsa Castellà al magnífic llibre Les masies de Gràcia, editat pel Taller d’Història de Gràcia.
Text / Jaume Brunet
Projecte de recuperació a xarxes de la memòria històrica del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova. Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Història Memòria Patrimoni. Podeu trobar-lo al Facebook i a Instagram.