Un dels carrers més desconeguts del barri del Camp d’en Grassot, i de Gràcia per extensió, és el Passatge Alió, situat entre Sant Antoni Maria Claret i Còrsega, paral·lel al Passeig de Sant Joan. La importància d’aquest passatge rau en el fet que fou un dels primers carrers que es crearen per urbanitzar els antics terrenys propietat de la família Grassot, uns carrers que foren embrió i origen del que seria el barri del Camp d’en Grassot.
El Passatge Alió es va formar entre 1873 i 1885 a mida que s’anaven tancant les parcel·les que s’adquirien als germans de Grassot. En un primer moment, entre 1879 i 1922, el Passatge s’anomenà “de Román”, en record a un dels seus propietaris: Roman de Grassot. Efectivament els germans Dolors de Grassot Elías (1838-1918) i Roman de Grassot Elías (1841-1915) foren els impulsors de la urbanització d’aquest sector de Gràcia, seguint la trama de l’eixample d’Ildefons Cerdà aprovat el 1859, però certament amb unes característiques pròpies i específiques d’aquest territori. Aquest creixement urbà no es degué fruït de l’expansió de la veïna Barcelona, com si d’una taca d’oli es tractés partint de la part vella de Barcelona, sinó com a un eixample propi de Gràcia. Segons relata Antoni González Moreno-Navarro al seu llibre “El Camp d’en Grassot. Família i territori” (2008), gràcies al pla dels germans Grassot la població treballadora de Gràcia va poder gaudir dels avantatges d’higiene, salubritat i mobilitat que Cerdà havia ideat en la seva trama de creixement de la ciutat de Barcelona. A més, això fou possible sense la intermediació especulativa d’inversionistes, promotors i propietaris que molts ciutadans barcelonins van haver de patir per accedir als habitatges de la nova ciutat.
Malgrat el canvi de nom el 1922 per Alió, en honor al famós compositor Francesc Alió (1862-1908) qui va musicalitzar Els Segadors (1892), el nom de Passatge Román va perdurar en la memòria dels veïns i de la premsa del moment fins ben entrada la dècada dels anys 30.
Ja amb el nom de Passatge Alió, fou un dels carrers que més es va adherir a la tradició de guarniment durant la Festa Major de Gràcia, per la seva condició de carrer estret, guanyant diversos premis destacant el 3r premi (1927 i 1930), 4rt premi (1934) o 5è premi (1935). A més del Passatge Alió, el Carrer Grassot, el Carrer Ventalló o el Carrer Pau Alsina foren algunes de les vies més actives d’aquesta zona de Gràcia durant la Festa Major en aquells temps.
Des de 1907 fins al 1997 va existir al Passatge Alió una escola pública amb accés principal pel n. 11 i un segon accés directe al pati del col·legi pel Passeig de Sant Joan n. 162, entre Còrsega i Indústria. En el moment de la seva creació era una de les poques escoles municipals de Gràcia, s’anomenà Escola unitària número 11, tenia una capacitat màxima de 150 alumnes i estava destinada a nens. De fet, a la foto d’un grup d’alumnes als anys 30, veiem una única nena. És tracta de la Montserrat Figuerola, filla de Josep Figuerola Mustera, també a la fotografia, mestre i director de l’escola entre 1925 i 1940, quan va haver d’exiliar-se forçosament i de manera obligatòria a Segòvia durant dos anys per no perdre la carrera, i després que les noves autoritats, vencedores a la Guerra Civil, li obrissin expedient de depuració.
Finalitzada la Guerra Civil, l’escola fou rebatejada com a Escuela Graduada nº 25 General Mola, sent dirigida per mestres afectes al nou règim. L’any 1975 se li canvià novament el nom per Colegio Público San Juan i en els seus darrers anys com a Col·legi d’Educació infantil i primària Sant Joan. L’any 1997 la Generalitat va decretar el tancament i supressió de l’escola i molts dels seus alumnes van ser traslladats a escoles properes, especialment La Sedeta i Pau Casals.
Jaume Brunet Papiol
Projecte de recuperació a xarxes de la memòria històrica del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.
Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Història Memòria Patrimoni.
