L’autenticitat en el petit detall més subtil de la Festa Major

Aquests dies hem estat repartint el número 18 de la revista TOT GRÀCIA, el número corresponent de la Festa Major, i anant amunt i avall, pels carrers de la vila, és normal topar-se amb tanques que tanquen carrers, un clar indicador del fet que ja queden pocs dies per l’inici de la festa. I darrere aquestes tanques, treballant a ple sol, i a tota hora els festers que com sempre, han de desafiar al rellotge, per tal de tenir-ho tot a punt la nit del 14, perquè el 15 al matí un món màgic estigui a la vista dels passavolants.

Però com molts de vosaltres ja sabeu, però sempre és bo recordar-ho, la feina no s’inicia quatre dies abans, sinó molts mesos abans. Xerrant o conversant em diuen que tot i que el gruix gros del guarnit es fa a partir de primavera, o Sant Jordi, no és fins ben entrada la calor que festers i festeres necessiten l’ajuda de mans dels seus amics o familiars per a poder tirar endavant el projecte. Allò tant recorrent de si hi ha recanvi generacional per a continuar tirant endavant la festa…

Xerrant amb en Manel Rodes del carrer Verdi, tot i reconèixer que els nervis dels últims dies sempre hi han estat, sí que em comentava que de futur n’hi ha i per llarg. Tot i que poder entre la gent més jove costa implicar-se la resta de l’any, tal com em comentava en l’entrevista que l’hi vaig fer per al TOT.

Però el sentiment de comunitat, de pertinència, de continuar tenint una ànima de poble, de vila, fa que els veïns i veïnes segueixen al peu del canó. Enguany podem estar contents, la xifra de carrers guarnits es manté intacte com la de l’any passat, en total vint-i-tres.

Uns espais on serviran per deixar-nos a tots bocabadats quan creuem l’interior d’aquests carrers, que ens faran volar la imaginació i transportar-nos a nous indrets, o ser els protagonistes de les seves històries. Perquè la gràcia de tot plegat és que tant petits com grans, quedem fascinats pels guarnits, des de les figures més cridaneres, fins als petits detalls més subtils. Aquesta és la gràcia de la festa, poder veure amb els mateixos ulls, la dedicació i passió que hi posen els graciencs i gracienques perquè la festa any rere any continuï sent un petit oasi d’imaginació i alegria compartida i autenticitat, en una de les ciutats més fotografiades del món.