Quedem al local d’assaig dels Castellers de la Vila de Gràcia, és a dir a Can Mussons, allà conversem amb el seu actual president, sobre la seva trajectòria a la colla, el nou càrrec que ara ocupa i de l’actualitat i present dels castells.
Quan i com va entrar en contacte amb el món casteller?
A casa sempre s’havia tingut una relació molt estreta amb la cultura catalana, i és una activitat que sempre m’havia cridat l’atenció. Però de jove tenia problemes d’esquena, i potser per aquest motiu no hi pensava massa. Fins que un dia, ara just fa deu anys, amb la meva germana, vam comentar d’anar plegats a veure un assaig de castells i va ser dels Castellers de la Vila de Gràcia, i des de llavors diguem que es va convertir en una addicció, una manera d’entendre la vida, conèixer una nova família, trobar aquesta nova afició, aquesta militància amb la cultura popular i amb la colla i així vaig decidir quedar-m’hi fins avui dia.
I dins la colla ha anat passant per diferents seccions?
De fet, vaig començar sent una persona novella el 2015, i de mica en mica et vas anant involucrant en la colla, fent vila, preparant coses, passant per diverses àrees de la Junta, de comissions o també de la tècnica, i acabant involucrar-m’hi al màxim possible, com és ara.
I què l’ha portat a formar part de la colla?
A banda del tema estrictament del que significa fer castells, que crec que si una persona no n’ha fet mai li pot costar entendre què vol dir formar part de la colla, ser una peça, una part d’aquest engranatge, de construir aquestes construccions. Aquí cadascú se sent important, sigui quina sigui la seva posició, ja que saps que formes part de construir això, amb la confiança, espatlla en espatlla, totes les forces que fas per construir-ho.
Ser de la colla és com ser d’una família, una família amb la qual confies, amb la qual comparteixes moltes i moltes estones, amb la qual gaudeixes de mil moments, moments tan bons com dolents, perquè hi ha moments d’alegria absoluta després d’una feina molt ben feta, que tu portes els castells a plaça i els descarregues, amb frustracions perquè hi ha caigudes de gravetat i aquestes caigudes et porten a frustracions que s’han de treballar conjuntament. Després també organitzem tot un munt d’activitats socials, i sentir-se part d’aquest engranatge em fa sentir molt valuós, m’omple molt com a persona i em fa sentir molt orgullós.
Com ha anat aquesta temporada castellera?
Doncs just ara acabem el primer tram de la temporada: el juny vam visitar tres places de la zona tradicional, anteriorment veníem de visitar la Bisbal del Penedès, també Vilanova, i l’actuació a Camp d’en Grassot, una diada que hem potenciat molt els últims anys i en la qual volem fer castells grans. Així doncs, els objectius són clars a condició que vinguin persones de l’assaig. Al maig vam aconseguir fer dues clàssiques de 8; una clàssica de 8 és quan ajuntes en una mateixa diada el 4 de 8, el 3 de 8 i el 2 de 7. Com a resultats, estem molt satisfets.
A més, enguany la colla va viatjar fins a Montreal…
Sí, una de les activitats potents enguany va ser aquesta sortida a Montreal, al juliol 143 persones de Castells de la Vila de Gràcia vam anar a Montreal a fer castells, és a dir, portem la cultura popular a fora de casa nostra: portem els castells, portem el blau gracienc, l’orgull gracienc, el portem a l’altra banda de l’Atlàntic, que és molt fàcil de dir, però fa un any i mig que hi treballem, moure tot això, fer castells allà és una feinada, però alhora és molt reconfortant.
A banda de les actuacions, també sou una colla molt activa socialment…
Sí, a més, enguany celebrem la quarta edició de la beca Mike Lane. Enguany, l’equip d’aquesta comissió ha posat en marxa una nova web, on hi ha tota l’explicació del que va succeir, d’on surt la història de la beca Mike Lane i què és la beca. L’accident que vam patir l’any 2013 ens ha marcat com a colla i som el que som també en aquest passat, i com va reaccionar la colla i sempre com hi hem estat presents, i la millor manera d’homenatjar en Mike és amb aquesta beca, que any rere any – esperem que enguany segueixi la tendència- recapta cada vegada més diners, i tenim més suport d’altres entitats, esperem que sigui així perquè portem recaptats, si no vaig errat, més de 51.000 euros en tres edicions. S’hi han presentat 14 projectes, dels quals tots són molt potents i interessants.
Quin és el futur de la colla?
Estem en un procés de redefinició, com a colla volem entendre bé cap on anem, què som, cap on volem anar, ho entenem, ens estem adaptant i estem construint. Això és un procés que no es fa ni en un, ni en dos, ni en tres anys. Volem que vingui més gent als assajos i alhora que tinguem més visibilitat a la vila, però també amb una vila que està gentrificada, costa arribar a la gent perquè la gent ve i marxa i no es queda a viure de manera indefinida aquí. Però quan entres a Can Mussons els dimecres i divendres et trobes la porta més oberta que et puguis trobar a Gràcia, oberta a tothom. Quan hi arribis, et trobaràs un equip d’acollida, de benvinguda, que en sap moltíssim, són persones supermaques, t’ensenyaran què són els castells i a poc a poc t’aniran introduint al món dels castells i de mica en mica anirem engrandint la colla.
