La formació gracienca de rumba catalana Sabor de Gràcia celebra enguany el seu trentè aniversari i per saber-ne més des del TOT conversem amb el seu cantant, en Sicus Carbonell.
Com valora la celebració dels 30 anys?
El concert va ser un èxit, tothom em deia: ‘han estat dues hores i se’ns ha fet curt’; pels premis que estem rebent encara millor perquè tenim l’Enderrock a la trajectòria, l’Alegría de vivir a l’excel·lència de la rumba catalana, la Creu de Sant Jordi i els premis Continuarà de TVE1. La Creu de Sant Jordi ens feia il·lusió per ser l’únic grup en actiu de rumba catalana que el té: ningú ens ha regalat res, no soc fill ni net d’artistes, m’ho he treballat des de zero i, d’altra banda, la meva és l’única família gitana i una de les poques a Catalunya que té dues Creus de Sant Jordi, la primera li van donar a l’oncle Manel Jiménez Valentí com a mediador i activista gitano.
Teniu pendents més actes commemoratius?
El documental, que si tot va bé presentarem al Festival In-Edit a l’octubre. Va sobre la trajectòria del grup, amb declaracions d’artistes, imatges icòniques, coses que tenim gravades, tot allò que ha passat, i la cultura gitana, que ha de sortir. I farem l’exposició a finals d’any, que anirà voltant per tot Catalunya l’any vinent, la intenció és fer un dia temàtic de rumba catalana a tots els ajuntaments, amb la projecció del documental, un col·loqui, un taller de rumba i un concert. L’exposició segurament començarà a Barcelona, no només se centrarà en Sabor de Gràcia sinó també en les nostres influències dels grans de la rumba, hi ha objectes personals, pòsters…
Quina ha estat la rebuda del doble disc?
Vam treure el primer volum el passat desembre, estem publicant singles i el disc complert el tindrem a finals d’any. De moment la resposta és bona, intentarem treure el format físic a finals d’any i sortirà el concert dels 30 anys per la revetlla de Sant Joan a la xarxa de televisions locals i el disc en directe perquè la gent que no va venir el pugui gaudir.
Què us queda per fer com a grup?
Ja estem preparant un projecte d’aquí a dos anys del qual no puc dir gaire cosa, fa molts anys que el teníem al calaix. Tinc una carpeta de projectes a l’ordinador i encara en queden uns quants, n’hi ha alguns que no només depenen de nosaltres sinó que sempre estem exposats al tema econòmic i les ajudes són les que són.
En quin moment es troba el projecte de la Casa de la Rumba al Raval?
El districte ho vol fer a Ciutat Vella, que és on toca perquè és l’epicentre de la rumba catalana, estem mirant l’espai exacte. Esperem que sigui una realitat aquest any, hi ha diferents opcions i volem que sigui una part privada i una altra pública, la pública és la que costa més perquè has de trobar les vies de finançament.
I la candidatura de la rumba catalana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO?
Ja s’ha presentat a Madrid, ara és el Ministerio de Cultura que ha de dir quan es vota, els deures per part de la Plataforma de la rumba catalana, el Govern i el Parlament estan fets, la pilota és a la teulada del ministeri, que ha de dir si aquesta candidatura, igual que la de la sardana, és viable i la vol presentar. Esperem que en aquesta legislatura sigui candidatura oficial i després ja veurem quan la inscrivim a la Unesco. Com a plataforma, ens hem posat el 2030 com a termini i a banda de presentar-ho hem d’articular un microclima de rumba catalana, cosa que requereix temps. Suposaria un reconeixement mundial que faria saltar la rumba catalana a diferents escenaris i països on no arriba o no té presència: si ara es fa el festival de flamenc de Nova York, per què no fer el festival de rumba catalana allà?
El 2018 va afirmar que “la rumba catalana feta per gitanos pateix una exclusió cultural absoluta”. Encara és així o s’ha avançat?
Si busques els grans festivals de Catalunya, quants grups de rumba catalana hi ha i, d’aquests, quants són gitanos? Cap. Nosaltres enguany som al FIMPT de Vilanova i vam anar al Festival Mil·leni i ja està, i parlo de nosaltres que portem 30 anys i tenim la Creu de Sant Jordi. Els festivals que es gasten els seus calés de manera privada poden programar a qui els doni la gana però els festivals que reben subvenció pública és una vergonya el que estan fent, i no només amb la rumba catalana, però com que omplen i justifiquen els números ningú diu res. En els festivals sempre hi ha els mateixos grups de les mateixes oficines de management, molts es justificaran dient que porten Rosario però ve cada any i no és rumba catalana del tot. No ho dic pels grups perquè soc amic de tots, ho dic pels qui diuen ‘tu sí i tu no’. Si volen fer negoci, que no agafin la Generalitat perquè els faci de paraigües ni Cultura per a una subvenció, usen l’administració pública per lucrar-se i no per fer cultura.
Hi ha futur per a la rumba catalana?
Hi ha molta oferta però el problema és que has d’anar a vendre la demanda o instaurar-la, has d’anar i mostrar-la, cal potenciar molt les rumberes. D’altra banda, a vegades es pensen que la rumba catalana és barata o de low cost: quan dic el meu caixet em diuen que soc car i puc ser car per allò que tu vols pagar però si agafes un grup de pop català val tres vegades més que nosaltres, n’hi ha que cobren 100.000 euros per bolo, això no ho faré mai, Sabor de Gràcia no té un 1 davant.
Ni el tindrà mai?
És complicat… Si ho petéssim ja no posaríem un 1 al davant sinó que nosaltres faríem d’empresa i s’ha acabat, que és el que haurien de fer tots aquests grups que tenen un públic molt jove i arrasen allà on van. La rumba catalana encara té aquest problema en el qual ningú no pensa: no és que els ajuntaments no la vulguin programar sinó que no hi pensen o el regidor de Cultura no en sap i ho pregunta al mànager de torn. Anem a fer les coses bé, igual que a les festes majors es fixa un dia de la sardana o el dia de la cantada d’havaneres, doncs que hi hagi un dia de rumba catalana i no només un concert sinó que hi posin tallers, cosa didàctica perquè la gent sàpiga què és la rumba catalana, perquè per exemple hi ha quatre maneres de tocar les palmes i set ventiladors però la gent no ho sap, doncs ensenyem-ho.
Actuareu a la Festa Major de Gràcia?
Des del Tradicionàrius, que porten la plaça del Sol, l’única plaça on podem treballar per condicions tècniques, ens hi volen però no depèn de nosaltres sinó del districte; cada vegada des de la Festa Major de Gràcia t’avisen amb menys antelació, com més aviat s’activi més de pressa ho sabrem, esperem ser-hi i portar la Creu de Sant Jordi. La cosa bona de la festa és que des de l’any passat ha instaurat que hi hagi un mínim d’un concert de rumba a cada carrer, és l’única festa major del món que ho ha fet i no costa tant, està sortint bé i hi ha bon ambient, tot i que la festa és com és, l’hem volgut fer popular i turística i ara ja no hi ha qui ho aturi. L’any passat em va agradar molt el dia de la calma en el qual no es va fer res enlloc, però tornar a ser la festa major que era abans ja és gairebé impossible perquè s’ha convertit en la festa major de Barcelona, i no passa només amb la música, veure cues quilomètriques per entrar a un carrer a veure-hi el decorat només pot passar a Gràcia… i a les Falles de València.
