Fa uns dies al TOT ens va contactar en Ramon Sagalàs, tresorer i responsable del Casal Collserola, ubicat al carrer dels Romans 3, al Camp de Grassot. En Ramon ens va explicar la situació delicada en què es troba l’entitat, que és la història de totes les persones que al llarg d’aquests trenta anys han passat pel Casal Collserola, un espai de trobada per a les persones amb discapacitat intel·lectual de Gràcia.
Tres d’ècades de compromís
L’espai fa gairebé tres dècades que funciona, però no va ser fins als anys noranta que es fa fundar l’Associació Agrupament d’Espai Collserola a l’Atenció de Persones, que alhora està federada al Dincat. Durant tots aquests anys l’entitat ha servit perquè els seus socis poguessin gaudir d’un lloc de trobada i també ha representat un espai en comú per compartir experiències i sortides amb els seus familiars.
Les activitats sempre han estat destinades a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, i totes les activitats s’han desenvolupat amb monitores i monitors voluntaris. Al mateix temps, l’entitat disposa d’un local de lloguer al carrer Romans 3 (baixos) a Gràcia que suposa una despesa mensual d’uns 1.000 euros. El funcionament del casal, segons explica en Ramon, ha estat el correcte, amb alts i baixos com qualsevol altra entitat, però quan va arribar la pandèmia els seus responsables es van veure obligats a tancar les portes i suspendre totes les activitats, i arran d’aquesta situació diverses famílies dels usuaris es van donar de baixa.
La Covid un punt i a part
Passats els mesos, l’entitat ha anat perdent socis, alguns d’aquests ja no hi han tornat perquè, per edat, han estat ingressats en residències, o bé perquè els familiars s’han traslladat a viure fora de Barcelona. Així doncs, en Ramon explica, angoixat, que actualment són uns 11 socis mentre que abans de la pandèmia eren uns 35. Això ha comportat una davallada forta dels ingressos, i a banda també han deixat de rebre una subvenció per part de la Fundació La Caixa, que servia per poder pagar el lloguer.
Mirant el futur
Preocupat pel futur de l’entitat, en Ramon comenta que fins al mes d’octubre estaran pagant el lloguer de la seu de l’entitat però a partir d’aquell moment ja no podran continuar fent-ho i per aquest motiu han posat en marxa diverses accions. La primera ha estat donar a conèixer la problemàtica per tal d’aconseguir nous socis, nous usuaris que vulguin formar part del Casal Collserola i gaudir de les seves activitats i sortides. D’altra banda, també s’han fet gestions perquè altres entitats que es troben en la mateixa situació es traslladin al seu local i puguin compartir les despeses de manera conjunta, i tampoc no descarta la possibilitat de buscar donacions o patrocinadors que els ajudin. De fet, una de les despeses més importants és el pagament del lloguer del local, les altres són assumibles per a les famílies, però entre l’escassedat de socis i la no renovació de la subvenció, l’entitat lluitarà aquest trimestre entrant per sobreviure i poder donar serveis a les persones amb discapacitat intel·lectual durant trenta anys més, amb l’ajuda de qui vulgui.
