Cine Estrella una història efímera

Des del TOT sortim al carrer a redescobrir aquells negocis i espais que un dia van ser part de la vida diària dels graciencs i que avui podem considerar-los “emblemàtics”. Al llarg dels darrers cent anys a Gràcia hem vist obrir i tancar moltes sales d’exhibició cinematogràfica, amb una cartellera d’estrenes o bé de reestrena. Algunes d’aquestes sales s’han remodelat i avui dia continuen oferint servei i diversió als veïns com és el cas dels Cinemes Texas o els Verdi. Ara bé també hi ha edificis que van acollir sales que avui dia perduren en la fesomia gracienca, això sí destinats a altres usos, i avui parlarem del Cine Estrella.

El Cine Estrella una història de pel·lícula |

Al llarg dels anys Gràcia ha vist néixer i morir moltes sales, la majoria han estat obertes prou anys perquè la memòria col·lectiva encara avui dia els tingui presents, com el cas del Cine Mundial, el Cine Sanllehy al Guinardó o fins i tot desapareguts recentment com és el cas del Casablanca al Passeig de Gràcia. El que no és tan habitual és que una sala obrís i tanqués el mateix dia i alhora el seu complex, sala, sala de màquines i interior es mantingués durant anys de forma intacta. I aquesta història tan sorprenent va passar a a la nostra Gràcia: aquesta és la història del Cine Estrella.

Cine Estrella, vist i no vist |

El local d’aquest cinema estava situat al carrer de Santa Àgata i comprenia els números des del 2 al 6 al districte de Gràcia. L’única informació de què disposen les hemeroteques per saber de l’existència de la sala ens la fa saber el diari El Diluvio, en el qual s’anuncia la inauguració del local el 24 de novembre de 1910 amb la projecció del film “Don Joan de Serrallonga”. Així doncs, segons la informació de la premsa de l’època i com constata el bloc enarchenhologos.blogspot.com.es segons sembla el Cine Estrella només va fer una sola projecció en tota la seva història, i per tant la podem situar com la sala d’exhibició cinematogràfica més efímera i de curta vida que hagi tingut la ciutat de Barcelona i evidentment també Gràcia. Tot i que segons les informacions el Cine Estrella no va tornar a utilitzar-se com a cinema, sí que podem afirmar que l’edifici i les seves instal·lacions com eren la façana d’entrada amb les taquilles, l’amfiteatre, els soterranis amb els camerinos, materials i l’estructura original de l’edifici es van mantenir fins a l’any 2000, ja que durant tots aquests anys l’espai va acollir diferents entitats de caràcter social i cultural com l’Amèlia Gracienca, el Niu Artístic Gracien o la Penya Canigó el 1918.

Durant gairebé un segle el local va seguir intancta, tot i albergar un taller de mecànica de cotxes en la darrera època. Però a principis del 2000, va ser el moment en què l’edifici va ser enderrocat per construir una promoció d’habitatges, tot i que la torre d’aigües del segle XIX que contenia l’antic edifici i que va ser catalogada com patrimoni es va decidir conservar i és la que avui dia encara podem veure si passem per davant de l’edifici.