La Sedeta és avui en dia un lloc de trobada lúdic, cultural, educatiu i esportiu al barri del Camp d’en Grassot a Gràcia. La seva història, però, es remunta a fa més de 120 anys, i representa un magnífic exemple d’arquitectura industrial de principis del segle XX i, a més, un símbol de la força i empenta del moviment veïnal a la Barcelona dels anys setanta.
Els inicis de la fàbrica
A finals del segle XIX es va constituir l’empresa tèxtil “Pujol y Casacuberta” i el seu propietari, Salvador Casacuberta i Vinyals, va adquirir uns terrenys al Camp d’en Grassot on edificaria la fàbrica l’any 1900. En concret, es va emplaçar a l’espai situat entre els carrers Indústria, Sicília, Pare Claret i Passatge Llavallol. Es tractava d’una zona rural de l’antiga Vila de Gràcia, encara poc urbanitzada i que feia frontera amb el barri del Poblet de Sant Martí de Provençals, tots ell territoris aleshores recentment annexionats a la creixent Barcelona.
Perque s’anomenà La Sedeta
D’entrada, es va aixecar l’edifici corresponent al xamfrà del carrer Indústria, que seria l’entrada i sortida de la fàbrica, després es va construir la primera nau del carrer Sicília, i progressivament es van afegir diverses naus que tancaven el solar a les façanes dels carrers Indústria i Sant Antoni Maria Claret i al passatge Llavallol. L’any 1942 es va enlairar la nau del carrer de la Indústria per afegir-hi una planta més.
Des dels seus inicis la producció es va dedicar a la filatura, en concret al teixit i al tenyit del cotó i la llana, però l’any 1919 es van incorporar dotze màquines de filar seda. Aquest va ser un punt d’inflexió i la seda crua, anomenada shantung, va passar a ser un dels seus productes estrella. Aquesta és la raó per la qual se l’anomenà popularment La Sedeta.
Durant els anys 20 i 30 tindria un gran creixement, fins a tenir més de mil treballadors que cobrien quasi les 24 hores del dia, però la guerra civil ho va frenar tot. La sirena de la fàbrica s’utilitzaria sobretot per avisar dels bombardeigs a la població. Posteriorment, la fàbrica va tenir un període d’expansió que va durar fins als anys 60, quan la indústria tèxtil va patir profunds canvis estructurals que van afectar la producció amb motiu de l’aparició de noves modes i teixits. A finals de la dècada, La Sedeta havia reduït en dues terceres parts la seva plantilla.
Devallada i tancament
Un cop tancada la fàbrica el 1975 i traslladada a Sant Vicent de Castellet, al Bages, on va operar fins al 1984, els veïns van començar a moure’s perquè La Sedeta fos recuperada per a ús ciutadà. El Pla Comarcal aprovat el 1976 havia requalificat la zona per a la seva densificació urbana intensiva, tot i que en esborranys anteriors de 1974 i 1975 la zona estava qualificada per a equipaments públics. En paral·lel, la Caja de Ahorros Provincial de Barcelona havia comprat el solar amb l’objectiu de fer-hi 260 habitatges.
Reivindicació per a ús social
El veïnat, amb l’Assemblea de La Sedeta al capdavant i la participació activa de l’Associació de Veïns Camp d’en Grassot i el suport de l’Associació de Veïns Sagrada Família, es va organitzar i va iniciar diverses mobilitzacions que van acabar amb l’ocupació de l’espai i moltes altres manifestacions i actes públics, per conscienciar la resta de veïns de la importància que aquest espai fabril fos destinat a espai públic i no pas a una edificació massiva i especulativa. Finalment l’any 1979 l’Ajuntament de Barcelona expropià La Sedeta per prop de 150 milions de pessetes (uns 900.000€) i n’inicià la remodelació, que culminaria en l’actual escola, institut, plaça pública i centre cívic, aquests dos darrers inaugurats per l’alcalde Pasqual Maragall el 25 maig de 1985.
L’any 2000, coincidint amb el seu centenari, s’iniciaria un procés de reivindicació de la història de la fàbrica, amb l’organització d’exposicions, visites guiades, accions pedagògiques i documentals, entre d’altres. L’any 2011 l’Associació d’Amics i Amigues de La Sedeta va presentar formalment al Districte de Gràcia el “Projecte de recuperació de la memòria històrica de La Sedeta”, un treball intens desenvolupat durant més de sis anys, durant els quals l’antic recinte fabril fou senyalitzat amb imatges històriques, acompanyades de textos sobre el seu context i entrevistes a antics treballadors de la fàbrica en un afany per recuperar la memòria oral, culminant amb la presentació i posada a disposició a internet d’un webdoc sobre la història de La Sedeta.
Text / Jaume Brunet
Projecte de recuperació a xarxes de la memòria històrica del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova. Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Història Memòria Patrimoni. Podeu trobar-lo al Facebook i a Instagram.
