Vista de la Plaça Joanic amb el mur de Cal Comte al fons, c. 1930. Juli Llacuna. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

La Plaça Joanic duu aquest nom des de 1877 en dedicació a Esteve Juanich i March (1793-1869), propietari d’un ampli terreny al municipi de Gràcia de més de 58.000 m2, situat al voltant de l’actual plaça i que abastava des de la Travessera de Dalt a la Travessera de Gràcia, i des de Bailèn i Torrent de les Flors fins a Escorial, situació molt aproximada atesa l’evolució urbanística de la zona.

El títol d’aquest article amb la grafia “Juanich” és ben intencionat. Josep Buch (1902-1991), persona molt arrelada a la Vila de Gràcia a qui devem gran part d’investigacions i informacions històriques del territori, avui dipositades a l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia, declarà textualment: “El cognom familiar de Joanich, ha estat variat, puix hem trobat en alguns documents del segle XIX el nom de Juanich. Per altra banda no és correcte que el Municipi, tan en les plaques com en la guia oficial de Barcelona, l’anomeni Joanic, així a seques, sense la “h” final, cosa que com a cognom personal no pot ni deu modificar-se. També s’ha caigut en el mateix error a l’anomenar l’estació de metro”.

Errades ortogràfiques i polèmiques a banda, la Plaça Joanic és sens dubte una de les més singulars de Gràcia, veritable espai frontissa entre la Vila de Gràcia i el Camp d’en Grassot, amb una evolució urbanística i social plena d’episodis únics i també d’altres polèmiques.

L’any 1888 després d’uns anys de tira i arronsa, l’Ajuntament va permetre que a la plaça s’hi establís un mercat. En aquell moment Gràcia passaria a tenir tres mercats a l’aire lliure: el de la Llibertat i el d’Isabel, a l’actual Plaça Revolució, i Joanic. El Mercat de l’Abaceria Central vindria més tard el 1892, substituint precisament el de la Plaça Revolució. Aquest fet fou cabdal per a la Plaça Joanic, que durant el matí s’omplia de firaires i per la tarda hi jugava la quitxalla. Durant molts anys en celebrar-se la Festa Major de Gràcia s’hi instal·laven les casetes de fira, els populars cavallets i fins i tot una sínia.

La dècada de 1930 marcà un punt d’inflexió a la zona. Arrel de la progressiva desaparició dels antics terrenys de Cal Comte, s’inicià un profund procés d’urbanització. El carrer Escorial s’eixamplà amb la desaparició del llarg mur que delimitava Cal Comte, donant pas a amplis camps que més tard serien també urbanitzats. A més es va crear el Carrer Pi i Margall, projecte de via aprovat el 23 de juliol de 1929 com a enllaç entre Gràcia i Sant Martí de Provençals, i més en concret amb el Guinardó.

Vista de la Plaça Joanic i el Carrer Bruniquer al fons, c. 1931. Juli Llacuna. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

La Guerra Civil Espanyola va provocar, com en molts altres indrets de la ciutat, que els veïns de la Plaça Joanic s’organitzessin per construir un refugi antiaeri per protegir-se dels bombardeigs indiscriminats. Així va néixer el Refugi 266, una galeria de quasi 147 metres de llargària repartits en quatre corredors envoltant la plaça i un altre de central, il·luminats amb corrent elèctric, i amb quatre boques d’entrada, tant a Bruniquer com a Ramon y Cajal. L’any 2001, arran de la construcció de l’actual pàrquing, gràcies a Josep M. Contel es va poder documentar i fotografiar les restes del refugi. A més, un dels corredors del refugi es va preservar darrera un mur del pàrquing, per si en un futur l’Ajuntament decidia recuperar-lo.

L’estació de metro de Joanic, dins de l’antiga Línea IV del Metro de Barcelona, va entrar en funcionament el 5 de febrer de 1973. La creació de la línea fou projectada l’any 1963 i les obres del tram entre les estacions d’Aragón (actualment Passeig de Gràcia) i Joanic s’adjudicaren el 22 de desembre de 1968 a l’empresa Dragados y Construcciones. Durant un any l’estació de Joanic fou el final de línia de l’actual L4 fins que el maig de 1974 s’inaugurà la perllongació des de Joanic fins a l’estació de Guinardó, passant per Alfons X.

El PGM (Pla General Metropolità) de 1976 plantejava dues afectacions importants a Gràcia, una relativa a la perllongació de la Rambla del Prat i l’altra a l’ampliació de la Plaça Joanic en el seu cantó mar, que suposava l’enderroc de nombroses finques entre la plaça i la Travessera de Gràcia, i com a conseqüència de l’anomenada Via 0, una via ràpida que havia de connectar la Plaça Lesseps amb la Plaça Joanic i el Passeig de Sant Joan. Tot i que l’any 1963 l’Ajuntament havia desestimat dur endavant el projecte de la Via 0, el 1976 en l’aprovació del PGM, el projecte es recuperà i se n’aprovà el traçat. Suposava esventrar la Vila de Gràcia amb la creació d’una autopista de varis carrils, semblant a l’aleshores recentment inaugurat Primer Cinturó (Ronda del Mig), fer desaparèixer places com la del Nord i també Joanic, i convertir el Passeig de Sant Joan en una autopista urbana eliminant la rambla central, monuments, jardins i parcs infantils. Prop de 25.000 veïns haurien hagut de marxar del barri, 8.000 vivendes s’haguessin enderrocat i més de 2.000 comerços haurien abaixat persiana.
Aquesta afectació d’alguns edificis de la Plaça Joanic no ha estat afortunadament executada però tampoc esmenada en tots aquests anys, i els veïns de l’entorn fa temps que en reclamen la desafectació.

Text: Jaume Brunet Papiol

Projecte de recuperació a xarxes de la memòria històrica del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.
Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Història Memòria Patrimoni

Podeu consultar les pàgines oficias a Facebook i a Instagram.