Aquesta companyia amateur centenària amb seu a Gràcia ha exhibit una obra del seu extens repertori al primer festival de teatre català de l’Alguer
“El públic era molt entusiasta i tenia moltes ganes de veure teatre en català: ens va sorprendre que ens aplaudís només de sortir, callés quan començàvem a parlar i rigués quan havia de riure”. La Victòria de Lucas descriu així la reacció de l’audiència del primer Festival de teatre català de l’Alguer, celebrat a principis d’octubre, en què va prendre part el grup La Teatral, amb seu pròpia a Gràcia. Ella presideix l’Associació del Personal de “la Caixa” des de fa set anys, a més de ser la delegada de teatre i actriu dins d’aquesta entitat singular i centenària.
L’inici de la companyia
Tot va arrencar el 1925, amb un grup d’empleats de la Caixa de Pensions que, un cop finalitzada la jornada laboral a les seves oficines, se n’anava a assajar damunt d’un escenari. El 5 de novembre de 1931 es constituí la primera junta de l’associació, actualment ramificada segons l’activitat i la regió -a tall d’exemple, un grup de gòspel a Madrid, un grup de pàdel a Alacant…-, i tothom qui hi participa ha de formar part de “la Caixa”, o ser-ne familiar de primer o segon grau.
El grup programa tres obres anuals i les actrius i actors van rotant perquè tots els membres hi puguin intervenir. Enguany s’han adherit a la Federació de grups amateurs de teatre de Catalunya, com una via per obrir les portes al ric teixit artístic gracienc,
Destaquen pel teatre social, que els ha dut a representar peces a les presons, “tot incorporant els comentaris dels assistents als nostres diàlegs. És un públic molt agraït, fins i tot un reclús ens va dir que quan obtingués la llibertat li agradaria afegir-se al nostre grup”.
El centenari
El centenari s’ha commemorat amb una exposició fotogràfica a la seu i un número especial de la revista que publiquen cada dos mesos: un recull representatiu de les més de 400 obres realitzades, l’última de les quals ‘Lluny de Nuuk’, per tancar el 2025. “El teatre amateur s’aguanta a Catalunya gràcies a la gent de bona fe que ens agrada: es tracta d’una passió que ocupa el lleure i et mou el cor, una motivació diferent de la del professional: per ell és una feina, per nosaltres, màgia”, assegura.
