Al carrer de l’Encarnació número 62 hi trobem unes reixes on s’informa que allà hi ha el “Jardí del Silenci”. Haig de reconèixer que és un espai que moltes vegades que passava per allà me’l mirava de reüll, però sense esbrinar ben bé què s’hi feia. Fins el passat estiu, amb motiu de la celebració de la festa major, perdut pels carrers guarnits, vaig acabar a l’interior del seu jardí escoltant música en directe i gaudint d’un espai singular i irrepetible.
A partir d’aquí vaig voler saber més d’aquest espai enmig de Gràcia i d’una ciutat tan atapeïda com és Barcelona. Per aquest motiu vaig quedar un matí amb la Tuni Torregrossa la presidenta de l’associació que gestionat actualment aquest jardí, un espai obert als ciutadans i veïns que ho desitgin. Passejant enmig de la frescor de les plantes d’aquest oasi, la Turi m’explica que tot va començar l’any 2012 quan els veïns van mobilitzar-se per tal que el jardí interior de l’antic convent de les Missioneres del Santíssim Sagrament i Maria Immaculada, desaparegués i, en el seu lloc, es construís una nova promoció d’habitatges.
Un cop enderrocat el convent i l’edifici del costat que tenia la funció d’escola, els veïns van paralitzar la desaparició total del jardí i pocs mesos després l’Ajuntament adquiria la finca. A partir d’aquí l’administració va donar llum verda perquè les persones que havien lluitat per salvar l’espai el poguessin gestionar com un centre cívic a l’aire lliure i a partir d’aquí es va crear l’associació sense ànim de lucre que gestiona el Jardí del Silenci. La seva presidenta em comenta que tot i estar satisfets de poder salvar aquest espai per a la ciutat, les activitats que es duen a terme són limitades, sobretot a la climatologia i a la llum diürna, ja que actualment l’espai no disposa d’enllumenat i això vol dir que a l’hivern hi ha menys hores per a poder aprofitar-lo. Tot i això, aquest espai ja se l’han fet seu diverses entitats i escoles, que l’utilitzen sigui per fer-hi tallers o activitats, així com a jardí per als alumnes de diversos centres escolars.
Sens dubte, passejar entre els seus arbres i la frescor de les diferents plantes que hi habiten és tot un oasi de tranquil·litat i frescor durant els mesos d’estiu. D’altra banda, també hi trobem una font d’aigua central i un espai per a fer diverses activitats. Entre les visites que rebem quan estic parlant amb la Tuni em presenta en Carles Abellà, un voluntari que s’encarrega de la botànica del jardí i més específicament del fantàstic espai ocupat per desenes de cactus, que cuida acuradament perquè a més sigui un espai d’intercanvi.
Sèrie «Espais Recuperats»