El nou Mercat de l’Abaceria de Gràcia aviat estarà enllestit, després d’acomiadar fa gairebé set anys l’antiga estructura i les botigues que tants anys ens van acompanyar. Avui vull fer una mica de memòria, recordant el darrer dia que vaig passejar i tafanejar per aquella Abaceria que no tornarà, la del record, però amb la mirada posada, esperant ja l’Abaceria del futur.
Va ser un dimecres, concretament el 18 de juliol de 2018 les portes del Mercat de l’Abaceria de Gràcia, tornaven a obrir puntualment com cada dia a les set del matí. A priori un l’hi podria semblar un dia qualsevol. A dins del recinte feia calor, si fa o fa la mateixa temperatura que hom pot experimentar al carrer. Persianes baixades, parades tancades i algunes d’elles fins i tot obertes de bat a bat, però sense activitat comercial, una situació que ens constatava que feia temps que no hi havia activitat comercial. Eren els últims dies de l’Abaceria que coneixia dels darrers quaranta anys.
El darrer dia de mercat
Però aquell dimecres no era un dia qualsevol, ni un dia més per als paradistes i clients del mercat. Moltes de les parades que habitualment aixecaven persiana, no estaven obertes, o bé tenen la persiana mig baixada. Els paradistes atrafegats seleccionaven el material que s’havien d’endur, capses als passadissos que indicaven que tot estava a punt per al trasllat al nou mercat provisional que entraria funcionament l’endemà és a dir el dijous 19 dinou de juliol. Ja era hora, comentava algú… han trigat, però al final s’obrirà. El Mercat provisional de l’Abaceria finalment va obrir les portes i els paradistes van poder iniciar una nova etapa d’impàs.
L’antic mercat amb més de cent vint-i-cinc anys de vida, se’l veia cansat, i trist. Passejant pels seus passadissos vaig poder notar diverses sensacions que em produïen les diverses parades tancades, una rere l’altre, i els rètols d’aquells colors vius i amb tipografies molt típiques dels anys vuitanta, els quals m’informaven del que s’havia venut, fruites i verdures, llegums cuits, carn, de mica en mica quedarien en el record. Passejar envoltat d’aquells rètols era una mica experimentar com el temps s’havia aturat, en l’estètica d’unes altres dècades, d’una altra època.
Un espai aturat en el temps
Però els sentiments sempre són complexos, passadís amunt, passadís avall, sents que algú pregunta si ja ho tenen tot a punt, i amb aires d’alegria confirmen que sí. Sens dubte anar al mercat provisional és una alegria pels responsables de les cinquanta-sis parades comercials que es van traslladar. En el fons aquell dia la melancolia s’anava apoderant de mi, per segons, la melancolia de saber que aquest espai que s’ha mantingut intacte durant tants anys, estava a punt de desaparèixer per sempre. Per a molts va ser el mercat de la nostra infància, que visitava amb els avis a fer la compra i jugava recorrent passadissos amunt i avall, dreta i esquerra, i amb l’afegit que durant els darrers quaranta anys gairebé la fesomia del mercat s’havia mantingut intacte això a alguns ens agradava i molt.
Passejant pel mercat, tenia la sensació d’estar en un espai on el temps s’havia aturat feia molt de temps, com una fotografia d’aquelles que fas quan ets petit. Caminant anava, aproximant-me a la sortida, cada cop era més conscient que no tornaria a trepitjar aquell espai, de la manera que l’havia conegut durant tota la meva vida, i que no tornaria a veure aquell espai tal com el recordava, amb el tancament també se n’anirien una part dels records que paradistes i clients havíem tingut i hem viscut al llarg de la nostra vida.
D’aquella passejada ja fa gairebé set anys, ha passat el temps, i el nou edifici de la Abaceria a Travessera de Gràcia va agafant forma, l’estructura principal ja està aixecada i de mica en mica el termini per acabar l’obra es va acostant. Si tot va bé el 2026 tornarem al mateix lloc, amb un espai diferent, amb un espai adaptat a les necessitats actuals dels clients, però amb la mateixa essència de quan va obrir la primera parada, oferir un producte de qualitat i proximitat als veïns de Gràcia.
Text: David Ramon.
