Aquests darrers mesos Gràcia ha viscut un tancament massiu de comerços de barri que han acompanyat als graciencs durant les darreres dècades.
El 31 de desembre de l’any passat tancava la mítica casa Mobles Càceres ubicada amb els seus diferents locals al voltant de la plaça de la Revolució, el comerç feia vuitanta-cinc anys que havia ajudat a moblar les cases de centenars de graciencs, durant tots aquests anys, el motiu era la jubilació dels seus actuals gerents.
Un altre dels locals que va tancar fa poc va ser el Restaurant Can Tosca, l’històric local de restauració ubicat a Torrent de l’Olla també l’hi arribava l’hora d’acomiadar-se amb la jubilació dels actuals propietaris després de donar àpats durant més de setanta-cinc anys, però en aquest cas l’establiment ha continuat la tradició, amb un traspàs, i segueix obert a dia d’avui
Poder els tres tancaments més inesperats han estat de tres botigues que d’alguna manera estaven vinculades al mateix sector, el de l’alimentació. Un d’ells ha estat el Forn Santa Clara una fleca i pastisseria que durant més de vuitanta anys ha anat endolcint el paladar dels graciencs, i va ser a mitjans gener quan saltava la notícia que el forn hauria de plegar, a conseqüència de l’augment del preu del lloguer, un preu inassolible per la direcció del local. Així doncs, després de vint-i-tres anys amb l’actual gestió es va decidir abaixar la persiana, i tal com indicava L’Independent fa unes setmanes en el seu lloc s’instal·larà una fleca de la cadena Santa Gloria.
Un altre dels tancaments que més sentits ha estat el del Forn Ideal, la família Vendrell actual gestora del negoci hi ha estat al davant del taulell trenta-un anys tot i que el forn es va obrir l’any 1920. Finalment, aquest mes passat ha tancat la Pastisseria Ideal de Gran de Gràcia, un altre dels comerços centenaris del barri, i tot i que els propietaris buscaven algú que pogués continuar amb el negoci a través d’un traspàs fins al moment no ha estat possible. La Pastisseria Ideal va obrir per primer cop l’any 1919, l’any 2022 va patir un petit incendi en el qual l’establiment va haver d’estar uns dies tancat per reformes, però finalment va tornar a obrir i per donar servei fins al passat 31 de maig.
Les raons dels tancaments
Uns dels principals motius del tancament dels comerços de tota la vida, se’ns dubta, és vital, és a dir la jubilació dels actuals propietaris, i la impossibilitat en molts casos de trobar un relleu generacional que vulgui continuar amb la tradició.
Consultats pel TOT alguns botiguers ens confirmen, que avui dia agafar el relleu d’un local emblemàtic no és gens fàcil, el primer entrebanc, en molts casos és l’actualització del preu del lloguer del local, a unes xifres que un autònom o una petita empresa no pot assumir, i això per altra banda afavoreix l’aparició i obertura de franquícies gestionades per grans cadenes. Per altra banda, un altre factor clau és la dedicació, són moltes hores a fer quan es gestiona un negoci, no només les que s’està darrere del taulell sinó també un cop s’ha abaixat la persiana, la comptabilitat, repassar l’estoc i en cas de les fleques o pastisseries les hores en què l’obrador ha d’estar obert quan la botiga roman tancada.
La pèrdua de patrimoni cultural
Però que passa quan tanca una botiga de tota la vida? En molts casos el local és llogat a un preu més elevat que l’anterior i normalment amb una activitat que poc te a veure amb la que hi havia anteriorment. I moltes vegades són activitats que poc tenen a veure amb les necessitats reals que tenen els veïns, però el mercat és lliure i, per tant, no hi ha normativa que impossibiliti l’obertura d’altres activitats. D’aquesta manera activitats com les merceries, el sabaters o les fleques de tota la vida, van desaparèixent lentament del paisatbe urbà.
Però sobretot quan tanca una pastisseria no només es perd un local que dona servei al veïnatge, sinó també es perd una mica de la nostra cultura, sobretot la cultura gastronòmica.
A Catalunya tenim un bon grapat de festivitats que tenen la seva representació en la gastronòmica pastissera, des de la coca de Sant Joan que celebrarem ben aviat, passant pels panellets de Tots Sants, el Tortell de Reis, la Mona, i els tradicionals braços de crema, de nata, i altres pastes… La majoria de vegades quan una pastisseria tanca, també es perd un punt de venda d’aquest tipus de productes, ja que les noves fleques-cafeteria normalment no ofereixen aquest tipus de productes, sense esmentar les que només venen “Cookies”.
Poder no en som conscients del tot, però quan tanca una fleca o una pastisseria de tota la vida, no només perdem un comerç de proximitat, sinó també una porció de la nostra cultura pastisseria.
