El Teatre Lliure obre nova temporada de la sala de Gràcia amb La Vie invisible, de la directora francesa Lorraine de Sagazan. Un espectacle sobre l’ambivalència de la memòria, l’experiència de l’espectador i la força evocadora del record que també inaugura la programació Ànima Lliure de la temporada.
L’obra
«La Vie invisible» parteix de la història real de Thierry Sabatier, un actor aficionat que va perdre la vista fa gairebé quaranta anys arran d’un accident de cotxe. A l’escenari, Sabatier reconstrueix, amb l’ajuda dels actors Romain Cottard i Chloé Olivères, el record de l’última obra de teatre que va veure amb la seva mare, quan encara hi veia. El muntatge va néixer amb les diverses trobades que el dramaturg Guillaume Poix i de Sagazan van tenir amb persones amb discapacitat visual. “La qüestió de la mirada i la percepció de l’espectador és central a la meva feina. El punt de vista d’un espectador cec em generava moltes preguntes”, explica la directora.
En aquestes trobades, Sabatier va compartir el record d’una obra que l’havia marcat profundament, tot i no recordar-ne ni el títol ni els personatges. «Parlava de la vida d’una parella que estava en crisi i s’estava desfent», explica Sabatier. Van proposar-li de posar al servei de la seva memòria els mitjans que ofereix el teatre per tal que pogués reconstruir aquell record. «La meva mare va percebre l’obra de manera diferent que jo, perquè estava travessant una crisi amb el meu pare i era el que estava vivint.
Aquest és el primer espectacle de la temporada amb segell Ànima Lliure, el projecte que en aliança amb la Fundació Banc Sabadell aposta per la diversitat als escenaris. La programació d’enguany va acompanyada d’un programa específic d’activitats que en complementen l’exhibició, com serà el taller obert i gratuït Art and Us que impartiran Cottard, Olivères i de Sagazan el proper 27 de setembre. «La Vie invisible» és una producció de La Comédie de Valence, Centre dramatique national Drôme-Ardèche i La Brèche i es podrà veure del 25 de setembre al 5 d’octubre al Lliure de Gràcia, l’obra és en francès sobretitulada en català.
