La representació de la Revolta de les Quintes de 1870 tornarà a ocupar el diumenge 12 d’abril a les 12.45 hores la plaça de la Vila de Gràcia, per reviure una part dels fets històrics que van viure els graciencs en aquest indret. Una representació organitzada per la colla de Trabucaires de Gràcia, el Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis en la qual participen diferents associacions i veïnes i veïns de Gràcia.
La història de la revolta
Una de les promeses que van fer els promotors i garants de la revolució de 1868, encapçalada pel general Prim, fou la promesa de l’abolició de les quintes. Les lleves a Catalunya i sobretot a la ciutat de Barcelona i als pobles del pla havien estat sempre malvistes i no acceptades i el fet que el nou govern es comprometés a treure-les fou rebut de bon grat, sobretot per les classes més humils de la societat que era el sector que li resultava més difícil eludir el precepte de complir amb la milícia.
El fet que el nou govern és veies forçat a fer una nova crida de joves per augmentar l’exèrcit, el 1870, va provocar un cert malestar a Barcelona que va acabar la setmana del 4 al 9 d’abril amb avalots i barricades pels diferents carrers de les poblacions del pla de la ciutat.

Un dels pobles que més va patir els estralls de la revolta fou la vila de Gràcia, essent un dels fets més importants la crema de tots els papers de l’Ajuntament a la plaça de la vila a mans d’una munió de dones que l’assaltaren, amb la idea que si no hi havia papers no hi hauria lleves. Aquesta insurrecció iniciada per les dones fou ràpidament secundada per una part dels homes, que comandats per Francesc Derch van fer front a l’exèrcit amb diferents barricades a les entrades de Gràcia.
El Capità General Eugenio Gaminde després de promulgar diferents edictes comminant tots els revoltats a tornar a casa, va posar setge a Gràcia bombardejant-la intensament amb foc de canó, mentre la campana de la torre de la plaça de la vila tocava sense parar. Finalment, a primeres hores del dissabte 9 d’abril les tropes del general Gaminde entraven a Gràcia tot practicant el dret de conquesta i afusellant in situ alguns graciencs.






