Carlos Medina és el nou director de Ràdio Gràcia des de fa uns mesos, que encenta una nova etapa, amb ell parlem del món de la ràdio, la seva traject`pria i com imagina el futur de l’emissora.
Com comenceu en el món de la ràdio?
Bé, doncs és una història molt curiosa perquè nosaltres vam començar amb un projecte de ràdio digital musical, que es deia Scanner FM, amb el Bruno Sokolovic i el Vicent Argudo, veníem de fer un màster de gestió de ràdio i el projecte final de màster era aquesta ràdio, la qual vam desenvolupar justament aquí, als estudis de Ràdio Gràcia. Això va ser l’any 2004, estem parlant de quan encara no existien plataformes com ara YouTube Facebook, ni tan sols Spotify. Anys més tard vam rebre un Premi Ondas i vam fer una mica de recorregut, però per aquestes coses de la vida, quan vaig tenir el primer fill, el 2008, vaig tornar a Gràcia, perquè en aquella època vivia a Sant Pol, però vam decidir fer canvis i venir aquí, som graciencs des del 2008, amb la qual cosa, després de setze anys vivint aquí a Gràcia, i fent vida aquí al barri, portant els fills al col·legi, va sortir aquesta licitació de la ràdio perquè es jubilava l’anterior director, Carles Salat, vam presentar la proposta i la vam guanyar. Però la nostra vinculació a la ràdio, que era la proposta inicial, és això, som homes de ràdio, tant jo com la gent del meu equip, el Bruno, la Mònica i el Jordi, aquesta és la vinculació que tenim amb la ràdio i amb aquesta emissora.
Per tant, d’alguna manera era com tornar a casa…
Sí, era com tornar al punt inicial on va començar tot, i al cap de vint anys ens va fer molta il·lusió. Vam presentar pel concurs, vam estar lluitant, i ho vam aconseguir. Quan ens van dir que sí, que seríem els gestors de la ràdio, vam estar contents. La direcció és de l’Ajuntament o de la seu del districte nosaltres gestionem l’emissora amb unes línies estratègiques molt clares amb relació a allò que volem aportar en aquest model de ràdio local.
Què és el que voleu aportar en aquesta nova etapa?
Una de les primeres coses que volem fer és digitalitzar l’emissió perquè sabem que avui en dia hi ha l’FM i la ràdio de tota la vida, però és un dels mitjans més líquids i que millor s’adapta a tot, amb la qual cosa hem procurat crear i posar al dia les nostres xarxes socials, apostar pel pòdcast, que l’oient pugui escoltar els programes a la carta i fer uns continguts que puguin arribar a nous públics, no només al públic tradicional de l’FM, sinó a nous públics. Aquesta és una línia clara, molt important, i la segona és treure la ràdio al carrer perquè pensem que la ràdio ha d’estar viva i perquè estigui viva ha d’estar amb el carrer i amb la seva gent i ser on passen les coses, a la plaça de la vila, a les festes, als festivals… Gràcia és un districte cultural molt potent. I la tercera línia que volem treballar molt és fer una escola-taller de ràdio on la gent jove pugui aprendre a fer ràdio i que, alhora, la gent gran aprengui de la gent jove en l’àmbit digital. I si podem trencar la bretxa digital unint gent gran amb gent jove, seria l’hòstia, però bé…
Creu que la gent jove no escolta la ràdio o l’escolta potser més del que ens creiem?
Mira, la meva resposta és que jo crec que hi ha més pòdcasts que gent escoltant pòdcasts. Per tant, potser sí que és veritat que la tecnologia ha democratitzat que tothom pugui tenir l’opció de mostrar la seva feina, però a la vegada també com que hi ha tant de volum de gent i de projectes, no sé si és més difícil o no arribar a professionalitzar-se. A la ràdio tenim l’oportunitat de seleccionar o recomanar i crec que és molt important. Tenir la sort de gestionar Ràdio Gràcia i ser una veu autoritzada et permet d’alguna manera triar els continguts, ser altaveu del districte i de tot allò que succeeix en l’àmbit cultural i social i potser, si descobrim nou talent, nosaltres podem donar-li la possibilitat tirar endavant el seu projecte.
La ràdio pot i fa de prescriptor…
A vegades falta algú que et recomani perquè si no al final hi ha tanta oferta… Engegues el televisor i tens els canals de tele, la tele a la carta de Netflix, HBO, Filmin, hi ha tantes produccions, tantes sèries, tantes pel·lícules que al final dius, per on començo? Estic una mica desbordat… o amb Spotify pots tenir la teva música, però jo estic tan cansat de tantes llistes, tan desbordat que al final poso una emissora de ràdio on hi ha un programador-prescriptor, i jo com a oient em deixo portar. I així no haig de fer la feina de programar-me la meva música. Jo actualment estic treballant amb gent jove, ja que dono classes també en una escola de música i comparteixo gustos musicals amb els alumnes de 20 anys i els pregunto quines playlists segueixen, no és que ja no escoltin la ràdio ni els mitjans és que ja no segueixen ni playlists. Ells es fan les seves cançons i si volen escoltar una cançó, li donen a escoltar aquella cançó i el que li vingui, el que li dispari l’algoritme directament, i fa una mica de por perquè entre això i que després el paper del mitjà queda una mica desdibuixat perquè et ve un influencer i et diu allò que has d’escoltar, el que has de menjar, el que has de beure, i te’l creus…
Com està Ràdio Gràcia? Perquè en Carles Salat, en una entrevista al TOT, deia que un dels patrimonis principals són els col·laboradors i, per tant, la programació que oferiu…
Quan arribem aquí sabem que s’ha fet molta feina i molt bona feina i l’anterior director va deixar una programació de voluntaris potent, conservem el Jordi Domènech, que era el cap tècnic de l’emissora i que serveix d’enllaç, continuem treballant amb ell perquè ho fa molt bé i connecta molt amb els voluntaris, amb la gent que ve a col·laborar i la veritat és que intentem des de la nostra estratègia fer el contingut una mica més atractiu i digitalitzar-lo, per això la Mònica Hidalgo està dirigint i portant les xarxes. Així doncs, el llegat que trobem és molt interessant, però hi ha una cosa que no ens acaba d’encaixar i és que es repetien els programes ininterrompudament i sense cap mena d’estratègia ni interès i llavors estem començant a treballar en alguns canvis en la programació. A nosaltres ens agradaria que el matí acabi sent una mica un espai de càpsules informatives del districte amb diferents veus del districte, gent de cultura, gent de comerç, gent de ciutat i música del districte. Volem obrir finestres a gent jove i a noves propostes i al matí volem fer això, un matí on combinem música emergent, música d’aquí, donar veu als artistes a Barcelona que no tenen un altre mitjà on escoltar-se i també programar alguns clàssics. Volem crear sinergies amb el comerç, amb els altres mitjans de comunicació, al final estem treballant tots pel mateix públic i l’important és el públic, amb la qual cosa no hem de competir entre nosaltres sinó ajudar-nos, per això estem oberts a tothom.
També voleu que la ràdio tingui mobilitat, teniu els estudis al Coll…
Ràdio Gràcia és al Coll, que és una part de Gràcia que està gairebé el Carmel i està molt bé, però a vegades no tothom ha de pujar aquí, també podem baixar nosaltres i podem tenir un punt de producció a la vila o al Camp d’en Grassot… Ens agradaria que la ràdio es veiés per tot el districte.
I com veu el futur de la ràdio?
Doncs mira, nosaltres vam començar el 2004 amb una ràdio purament digital, i en aquell moment els reproductors dels ordinadors de Windows fallaven molt. Per altra banda, un dia rebem un correu que des d’Alemanya una empresa ens oferia un sistema per poder sonar al telèfon, què dius? Música al telèfon? Imagina’t, se’n parlava l’any 2005 de música al telèfon! I vam apostar-hi i vam ser dels primers a sonar als telèfons mòbils. El futur continuarà sent FM o DAB, però el que és bo és que la ràdio és un medi líquid de comunicació, es tracta de comunicar parlant, i la gent es comunica parlant, i parlant la gent s’entén i com que la ràdio és un mitjà de parlar per això és tan líquid i tens l’oportunitat de ser a les xarxes socials, o al web, al final l’objectiu de la ràdio és ser present allà on et pugui escoltar l’oient. Un dels objectius de Ràdio Gràcia és estar present als carrers i al barri de Gràcia i a tot arreu on hi hagi ciutadans de Gràcia.
