En Carles Salat es jubila de Ràdio Gràcia després de 21 anys assumint-ne la direcció. Va començar a l’emissora de CCOO amb un informatiu diari de cinc minuts a mitjanit, va aprendre de Josep Cuní a la COM i va integrar l’última fornada del Diari de Barcelona, a banda de donar classes de mediació i comunicació als Mossos.
Quin balanç fa d’aquests 21 anys al capdavant de Ràdio Gràcia?
Molt positiu, però no ho dic per mi sinó per les voluntàries i els voluntaris, que són els qui han fet la ràdio. Vam partir de 0 perquè el 2003 hi havia un projecte que no s’avenia amb el districte i ara tenim una programació estable de vint espais, cosa que no té cap emissora de voluntaris a Catalunya. Jo portava vint anys d’experiència en mitjans de comunicació i vaig apostar per un mitjà petit, on he pogut desenvolupar el projecte. M’ha donat molta satisfacció i he tingut molta llibertat per fer el que m’ha semblat, he estat molt feliç i no m’ha quedat res pendent per fer.
Què s’hi va trobar exactament quan va arribar?
Hi havia una radiofórmula musical que la gent criticava perquè no era de Gràcia, quan van marxar vaig assumir la gestió durant quatre mesos; es va buscar un gestor econòmic i jo em vaig dedicar al periodisme. Construíem els programes un a un, miràvem un sector, identificàvem la persona que podria presentar-lo i li fèiem una proposta, quan no trobàvem el voluntari hi arribava jo.
Què ha estat el més positiu?
El col·lectiu d’uns cinquanta voluntàries i voluntaris, el patrimoni que té la ràdio; quant a coses negatives no n’hi ha hagut si bé les relacions institucionals sempre han estat una mica complicades perquè això és un mitjà de comunicació: a un equipament cultural li pots dir d’anar cap a una banda o cap a una altra, però en un mitjà no, aquí hi ha pluralisme total.
Hi ha un perfil concret de voluntari?
No, és divers, hem de buscar la persona adequada, hi ha gent gran que té temps però també gent jove que s’organitza per fer un programa. Sempre els dic que un programa de ràdio en una emissora dona molt poder entre cometes, ja que de cop i volta en aquell sector comunicativament ets tu qui ho lideres.
Fins a quin punt es pot ser exigent amb els voluntaris?
Els exigim molt i els agrada; el pitjor que li pots dir a un voluntari que s’ha equivocat és que no passa res, que no es preocupi. Cal tractar bé al voluntari, però nosaltres volem fer bona ràdio. A les emissores locals hi pot haver la tendència de pensar que són tres amics reunits davant d’un micròfon que diuen el que volen, això no ho volem i me n’he sortit: a un programa li demanem que tingui guió, convidats i si no els tenen han de tenir temes concrets, no et pots asseure davant del micròfon sense saber de què has de parlar.
Els continguts es comparteixen o consensuen?
En cap cas es donen indicacions i n’estic orgullós; en cada programa s’anomena un director/a que té llibertat absoluta amb l’equip que crea, és la persona que parla amb mi i reformulem la proposta si convé.
Existeixen casos de persones que després de passar per Ràdio Gràcia hagin estat contractades per ràdios?
De famoses no, però per exemple recordo una noia que al cap de poc temps li van donar un càrrec directiu a Europa Press; la gent jubilada ve a passar-ho bé, però la gent jove, un cop ha cremat l’etapa de Ràdio Gràcia, passa a un mitjà de comunicació estàndard. A Ràdio Gràcia et pots equivocar i no passa gran cosa, et serveix d’aprenentatge perquè en un mitjà més gran no ho pots fer.
Com explicaria Ràdio Gràcia a algú que no la conegués?
És una emissora dedicada al 100% al barri de Gràcia, hi trobarà informacions sobre Gràcia des de tots els punts de vista. Emetem en directe de 16 h a 21 h de dilluns a divendres i la resta d’hores repetim en bucle la mateixa programació, cosa que ha estat molt exitosa.
La tecnologia ha evolucionat molt en els últims anys?
Sí, teníem uns equips que de tant en fallaven i es van renovar; d’altra banda, des de 2018 som a la xarxa, amb pòdcasts que pots escoltar o descarregar. És gran avenç perquè no t’obliguem a estar pendent d’una hora concreta.
Quins passos hauria de donar algú que volgués venir a fer ràdio aquí?
Pensar quin sector no hi acaba d’estar representat, cosa difícil. Els programes no poden ser d’autor, han d’estar vinculats a Gràcia perquè tenim poques hores, hi ha programes d’art, comerç, esports, l’espai Infogràcia, que és com un sac on cap de tot. Hi ha propostes boníssimes, però que no són per a Gràcia i aleshores si veig que aquella persona té possibilitats intento canviar el projecte i redirigir-lo cap a Gràcia.
Els estudis es troben al Centre Cívic del Coll La Bruguera, sempre heu volgut ser una ràdio que mostrés les realitats de tots els barris del districte?
La vil·la xucla molt, però tenim La Salut, El Coll, Vallcarca… i ho hem aconseguit, ja que en aquests barris sempre hi ha algú que destaca i l’hem convidat a fer un programa. Recordo que fèiem programació especial per a la festa major i ens van dir que féssim un programa per la festa major de cada barri, això ens va fer canviar.
Recorda alguna anècdota?
Només començar es va morir Martí i Pol i una de les voluntàries més emblemàtiques, la Josefina Altés, ens va proposar una marató poètica, cosa que ara faria amb els ulls tancats, però en aquell moment em va donar vertigen. Vam començar a mitja tarda i vam acabar de matinada, sis o set hores conduïdes per ella i en Ricard Estruch, i en cap moment es va interrompre malgrat les comunicacions d’aquella època. Després la Josefina s’ha revelat com una autèntica heroïna de la ràdio. També vam viure un moment incòmode i desagradable quan l’Andrea Levy, que era consellera del districte de Gràcia, va venir a una tertúlia política i va mostrar una agressivitat tan alta que li vaig haver de dir que Ràdio Gràcia no anava per aquí.
Com serà el traspàs a la nova direcció?
El nou director interí és el Jordi Domènech, cap tècnic fins ara, que ha viscut amb mi tot el procés durant disset anys, per tant, el coneix a la perfecció i l’emissora és en mans immillorables fins al 31 de desembre, a partir d’aquell moment ja es veurà…
En quin moment es troba Ràdio Gràcia?
Molt ben posicionats com a mitjà de comunicació dins del panorama gracienc.
I la ràdio en general?
Sembla mentida com en l’era d’Internet la ràdio no només és viva i ben viva sinó molt puntera, potser és el mitjà que més s’ha adaptat. Algun expert ho haurà d’analitzar algun dia perquè és un fenomen molt interessant.
