Un concert al Saló del Tinell i una actuació amb tots els cors de l’escola van commemorar els 120 anys de l’Orfeó Gracienc -fundada per Joan Balcells el 1904 i posseïdora de la Creu de Sant Jordi-, la quarta entitat més antiga de Gràcia després dels Lluïsos, el Centre Moral i el Cercle Catòlic. Prop de 275 benefactors donen suport a una oferta integral, amb 180 cantaires a partir dels tres anys i més enllà dels 90. En Ramon Botet exemplifica la fidelitat d’aquest recorregut cultural amb accent educatiu: als 9 anys ja freqüentava la biblioteca de l’orfeó, va venir a cantar-hi el 1993 i d’ençà de tres anys en presideix la fundació, que estrena consell directiu.
Què significa haver complert 120 anys?
N’estem molt contents, vol dir que molta gent hi ha treballat durant molt de temps i ha permès que puguem arribar fins aquí, és més important aquesta mirada d’on venim i a partir d’aquí tirar endavant: sense tots els qui hi han estat no hi seríem.
Quins són els trets diferencials de la fundació?
El nostre tronc principal és cantar, el cor dirigit pel Pablo Larraz amb cantaires de totes les edats, i això vol dir que podem fer qualsevol mena de repertori; al costat de l’orfeó tenim els cors de l’escola coral: els infantils, el jove, un cor de noies, el de veus de tardor amb gent més gran… la qüestió és que la gent pugui cantar tota la vida. També tenim seccions, com ara el teatre, un altre element important és l’escola de música, un dels motors de la casa, tallers… Volem que hi hagi moviment.
Cantar en una coral aporta beneficis?
És un element socialment integrador, tothom hi cap i té veu per cantar, la qüestió és trobar un cor a la teva mida, la música és un llenguatge apassionant, construir la melodia entre tots no té preu, veure com quadra i et comença a emocionar és una experiència que s’ha de viure amb calma. És antiestressant: pots entrar en un assaig cansat després de treballar i quan en surts tota la cabòria ha marxat i estàs fresc. A més, ningú no sobresurt per damunt d’un altre, tots som necessaris; d’altra banda, què passa amb la gent gran que viu sola? El fet de venir a cantar les integra, que hi hagi ulls al voltant crea xarxa i l’enforteix.
Pensant en els joves, com es pot competir amb una oferta lúdica digital tan gran i amb les músiques modernes, en què gairebé no hi ha instruments?
Qui vol participar ho ha de sentir força; la franja d’edat dels 12-13 anys és crítica, atès que els nanos tenen moltes coses i es produeixen tries, també és veritat que la gent jove és molt prescriptora i si li hem aportat quelcom ho recordarà positivament tota la vida i potser d’aquí a uns anys torna: el cant coral és una manera de contribuir a l’educació de les persones. Són fornades, hem de mirar que d’una a una altra no passi gaire temps. Algunes de les nostres activitats es fan com a extraescolars a les escoles i això ens va en contra, ara bé, allò que oferim nosaltres és en el marc d’un projecte educatiu des dels tres anys, als quatre els introduïm al llenguatge musical, després poden aprendre un instrument, la interacció amb gent d’edat diversa és molt enriquidora i aquest context dona un valor afegit difícil de trobar a Catalunya.
Fins a quin punt esteu arrelats a Gràcia?
Hi estem reconeguts com a entitat coral i la gent sap que fem altres coses; tenim una localització molt bona al carrer Astúries, a Gràcia hi ha molt talent musical que hem exportat arreu, el Tomàs Grau, director reconegut de diverses orquestres, va començar aquí. D’altra banda, sovint hi ha gent que et porta fotografies, sobretot d’abans de la Guerra Civil, perquè es va perdre l’arxiu i s’han recuperat coses puntuals; quan ve algú amb una foto de 1925 és un tresor i li demanem que ens en faci una còpia, són molts anys d’història i no hem d’explicar massa qui som perquè se’ns obrin les portes.
Fa uns anys va manifestar que sovint us faltava assessorament per custodiar correctament els documents. S’ha millorat en aquest aspecte?
Hem anat fent catalogació, en un moment determinat unes obres ens van permetre guardar moltes coses, hi ha gent que voluntàriament està escanejant documentació i tota aquesta feina aviat es veurà reflectida a les xarxes; pel que fa al suport físic caldrà adequar algun espai a mitjà termini per preservar-hi la documentació.
També és important la complicitat amb altres entitats del barri…
Hem tingut molta relació amb les altres entitats del G-6 (Lluïsos, Centre Moral, El Cercle, Fundació Festa Major i Federació de Sant Medir) perquè tenim casuístiques semblants; al final el que compta són les relacions personals entre la gent de les entitats; també destacaria acords concrets, per exemple amb la Fundació Festa Major des de fa uns anys amb el Cant de la Sibil·la la nit de Nadal, o l’espai Nusos per fer petites exposicions a baix… Són relacions directes, els Diables ens poden venir a demanar una cosa o bé tenim la gent de Gràcia Solidària acollida a les nostres instal·lacions.
Enguany quins són els reptes primordials?
Continuar amb la millora administrativa i de procediments, a partir de 2026 entren en vigor normatives de proveïdors, temes de factura electrònica… i ja hi estem treballant. Hem fet grans esforços per ajustar les despeses i hem procurat millorar la condició dels professionals que treballen amb nosaltres, també volem créixer en nombre de benefactors. Hem de millorar la participació de la gent en tots els àmbits de l’entitat dins del marc normatiu, ser molt més transparents dins del respecte per la privacitat, hi ha coses que tenim assumides amb normalitat com ara la diversitat de les persones que tenim, però no hem d’abaixar la guàrdia; podem estar molt orgullosos del paper de les dones a l’orfeó, han estat majoria a les juntes i hem tingut presidentes del consell directiu. El repte és que quadrin els números i la gent estigui contenta, per sort l’entitat és viva i hi ha relleu per tot.
