Temps de Gràcia | Jéssica de Pqno «estic immensament agraïda per al confiança i l’afecte que sento»

Fa sis anys que vaig començar la meva marca de complements tèxtils sostenibles de residu zero «Pqno… Handmade designs» i després de vendre bàsicament en mercats artesanals i fires i en alguna botiga, després de la Festa Major de Gràcia 2019 vaig decidir que era hora de mirar un local a peu de carrer.

Sóc festera i a l’associació del meu carrer i gestionava els tallers infantils matinals, i arran d’això, i em vaig adonar que havia de sumar tallers variats, tant per temàtica com materials, tècniques i per totes les edats. Vaig estar mirant alguns locals, però no m’acaben de fer el pes. Me l’imaginava quadrat, amb finestres grans, amb llum, amb sostre alt i no massa gran….

Un dels darrers dies de la fira de Nadal de l’any passat, de camí a dinamitzar la zona del Mercat de l’Abaceria, vaig veure que un local que sempre m’havia agradat tenia el cartell de «Liquidació». L’endemà vaig enviar un Whatsapp preguntant si el local quedava lliure. Finalment em trobava amb l’Àngels que m’ensenyava la botiga i de seguida vaig saber que ja l’havia trobat. A més, em permetia provar la idea de tenir una paret per exposicions i una zona central per activitats diverses, presentacions, mini markets…

Al febrer el local ja era buit, i entre una cosa i altra signava el contracte el darrer dia del mes, amb molta il·lusió i també amb un gran «a veure com anirà». Temps per tapar forats, fer una pintada, mesurar bé l’espai, i abaixar persiana! Fins al maig no, vaig tenir notícies de Districte de Gràcia, que va donar-me els permisos per reprendre les obres menors. A finals de maig vaig decidir que el 8 de juny obria tal com estigués, ja no podria esperar més. Volia apujar la persiana, veure la gent mirar l’aparador, parlar-hi amb els clients, conèixer al veïnat i que em poguessin conèixer i que sabessin què podien trobar i com els podia ajudar amb les seves necessitats.

El que no m’esperava que les primeres clientes fossin precisament gent que passava per davant la botiga, i encara menys m’imaginava que les primeres setmanes fossin tan boges, en el bon sentit de la paraula, fins i tot vaig haver d’anar un diumenge, amb la persiana baixada, per tal de poder avançar les comandes, especialment les mascaretes, confeccionades sota comanda, ja que són a mida, escollint cadascú les teles que més li agraden.

Han estat mesos complicats, amb molts interrogants a causa de la pandèmia, què es podia fer, l’aforament limitat, tenir en compte les indicacions de les diferents Conselleries, ja que l’espai de la botiga es regeix per la Conselleria de comerç, la dels tallers per la d’educació i la part d’exposició i activitats per la de cultura… però al final, cada dia, quan entreu per la porta amb les vostres necessitats que es converteixen en reptes, o la vostra mainada s’emociona i s’enganxa al vidre per descobrir que el meu unicorn és un pneumàtic, quan m’expliqueu que contentes esteu amb els meus productes, quan us veig emocionades la tarda de la inauguració de la vostra exposició, quan es creen projectes interessants com el Club de lectura amb la seva biblioteca oberta al veïnat, quan la petita em mira per la porta i s’amaga, però em saluda, quan el veí passa i em diu «-bon dia» de camí al bar de les veïnes… per tot això ja val la pena apujar la persiana cada dia.

Sóc de planificar i tenir pla A i B i C per si de cas, però una cosa que la pandèmia m’ha ensenyat és que ara per ara és millor agafar les coses tal com venen. No sé com seran els mesos que venen, però estic immensament agraïda per la confiança i l’estimació que sento.

I aquesta és la petita història de l’espai creatiu Pqno…, un «espai Covid», com algú l’ha batejat per haver sorgit en plena pandèmia.

T’espero a Tres senyores 3, fàcil de recordar, oi?

Jéssica de Pqno…

Temps de Gràcia (un any d’històries personals)

Jéssica de PQNO Emprenedora
Tersa Vergés Creadora
Carme Duara Cap d’Infermeria
Les Contrabandistes Emprenedors
Mister Andreu Il·lustrador
Rosa Arrazola Escritora