El 22 de juny es van complir quaranta anys de l’inici del rodatge de la pel·lícula ‘La Plaça del Diamant’ de Francesc Betriu amb la Sílvia Munt i el Lluís Homar com a protagonistes i música d’en Ramon Muntaner. Una producció rodada entre els mesos de juny i setembre que es va acabar amb un berenar a l’Hotel Balmoral de la Via Augusta al qual va assistir l’escriptora de la novel·la, Mercè Rodoreda. Un film en el qual van participar molts graciencs i gracienques i que fou un gran esdeveniment encara recordat.

El diumenge 5 d’abril de 1981, el Consell del districte de Gràcia i quinze entitats de la vila van retre un homenatge a l’escriptora Mercè Rodoreda a la Plaça del Diamant, indret que havia inspirat a l’autora la novel·la del mateix nom. Un acte presidit per la regidora del districte Mercè Sala, acompanyada pel regidor de Cultura Rafel Prades i el conseller adjunt a la Presidència Miquel Coll i Alentorn, en el qual es va descobrir una placa commemorativa amb la següent llegenda: Aquesta plaça inspirà a Mercè Rodoreda la seva Gran novel·la “La Plaça del Diamant” Gràcia 1980 i que l’escriptora va agrair a tots els presents. Paral·lelament, el director de cinema Francesc Betriu es trobava immers en la preparació del que havia de ser el seu nou film, una coproducció de Fígaro Films amb Televisió Espanyola, amb dos productes audiovisuals diferenciats, d’una banda una pel·lícula pel circuit comercial de gairebé de dues hores i de l’altra una sèrie de quatre capítols de cinquanta-cinc minuts cadascun. Una superproducció cinematogràfica catalana molt important en aquells moments.

Poques setmanes després, començaven a arribar a Gràcia els primers tècnics de la pel·lícula que instal·laren un centre logístic a l’antic ambulatori del carrer d’Astúries a tocar la plaça de la Virreina. Un espai que va acollir el vestuari, el maquillatge o la perruqueria entre altres departaments, i pel qual passaren gairebé tots els figurants, actors i actrius de repartiment i primeres figures del film, per emprovar-s’hi vestits, tallar-se els cabells, pentinar-se o maquillar-se.

Gairebé sense saber com, el 22 de juny la vila es convertia en un plató cinematogràfic amb tècnics i actors amunt i avall cap a les diferents localitzacions. La principal, l’envelat d’antenes, una construcció de l’època que l’equip artístic del film va trobar a les Borges Blanques, que durant dues setmanes presidí la Plaça del Diamant, acompanyat de dos carrers guarnits, l’inici del carrer de les Guilleries, que va anar canviant la seva ornamentació corpòria i el del carrer d’Or guarnit amb unes banderetes. Un conjunt festiu que va aplegar totes les recreacions de Festa Major que recull la novel·la.

La parròquia de Sant Joan i la plaça de la Virreina també acolliren moments transcendentals com el casament dels protagonistes, el Quimet (Lluís Homar) i la Natàlia (Sílvia Munt) o la primera comunió dels seus fills. Un altre dels escenaris de la història fou el seu pis, un decorat repartit amb diferents espais: la porta de l’escala era al carrer de la Perla, una part del pis i el colomar instal·lats a un habitatge de la plaça del Nord cantonada amb el carrer de l’Alzina; ocupant l’escola bressol dels baixos com a sala de vestuari, perruqueria i maquillatge, mentre que l’habitació de matrimoni es va muntar a un local del carrer de Verdi per damunt de la Travessera de Dalt. De la seva banda, els carrers de la vila van acollir manifestacions republicanes, soldats franquistes, escenes quotidianes entre altres situacions, com ara el bar Joventut del carrer de les Tres Senyores, que va acollir el casament de la filla de la Colometa.

Malgrat tot, algunes localitzacions s’hagueren de buscar fora de la vila, com ara l’Smart cinema (Proyecciones) recreat al Casino l’Aliança del Poblenou, el restaurant Monumental del carrer Gran, el menjador de l’Hotel Espanya del carrer Sant Pau, la pastisseria del carrer Gran, la pastisseria Reñé del carrer de Consell de Cent, la pujada del Carmel, el carrer de la Creu dels Molers del Poble Sec, el metro de Fontana a l’estació de Provença dels Ferrocarrils de la Generalitat o l’escena del tramvia que es va rodar dins del tramvia Blau, entre altres escenaris de Gràcia i Barcelona. Tot plegat per recrear la història de la protagonista i la seva família entre finals dels anys vint i principis dels cinquanta, en dues versions; la curta, la pel·lícula estrenada el 1982 i la llarga els quatre episodis de la sèrie.

Text: Josep Maria Contel del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.