Fotografia: Acadèmia del Cinema Català

Aquests dies els cinemes tornen a tancar portes, i esperem que ben aviat puguem tornar a gaudir de bones pel·lícules a les seves sales. Però aquest no és l’únic contratemps o situacions difícils que han viscut els cinemes a Gràcia. Avui volem retrocedir en la història dels Cinemes Bosque, que enguany l’Acadèmia del Cinema Català ha atorgat un guardó honorífic a les diferents sales d’arreu de Catalunya, en total tretze sales centenàries, i entre elles els Bosque Multicines ubicats a Rambla del Prat 16.

La història dels Cinemes Bosque o Teatre del Bosc comença un diumenge 19 de març de 1905, a dos quarts de quatre de la tarda, amb un programa de varietats on constaven artistes com Victoria Benimelli, soprano, Manolo Utor, tenor i Juan Gil Rey, baríton per a representar l’òpera «Marina». Per veure les primeres projeccions cinematogràfiques haurem d’esperar fins a l’octubre de 1906, any que en la sala oferia tres tipus d’espectacles, alguna pel·lícula de forma puntual amb un assortit de propostes com sarsuela i les varietats, tan populars en aquells temps. No va ser fins a la projecció de «Las inundaciones de Cataluña» l’any 1907 en què la sala de cinema es va regularitzar.

Fotografia: Acadèmia del Cinema Català

El cinema va obrir les portes el 1906 oficialment com a sala de cinema i el seu primer nom era el del Teatre del Bosc, bàsicament perquè l’edifici d’aquells anys estava situat al bosc que ocupava La Fontana a principis del segle passat. La seva capacitat inicial va ser de 1000 persones, però amb el pas dels anys l’aforament es va anar ampliant fins a arribar a les 2.100 persones.

L’any 1916 l’edifici fou reformat amb diverses millores que no van acabar de satisfer amb els seus resultats i finalment es va decidir enderrocar l’edifici i construir-ne un de nova obra que va obrir novament les portes el 21 de juny de 1917.

Pau Gargallo va ser l’encarregat de decorar la façana del nou establiment, amb quatre caps representant Picasso, Isidre Nonell, Ramon Reventós i a ell mateix. Amb un conjunt escultòric que passà posteriorment al frontispici de l’actual Bosque.

Amb els anys i els avenços tecnològics, el so va arribar al Bosque el 25 de desembre de 1930 gràcies al Loetafon, un sistema vinculat a la Philips que reproduïa el so mitjançant els dos procediments utilitzats aleshores: el de disc i l’anomenat «de banda». D’aquesta manera van anar passant les dècades fins a finals dels anys seixanta, en què es va decidir tornar a construir un nou edifici.

Fotografia: Acadèmia del Cinema Català

Ja en mans de Pere Balañá Forts, es va decidir tancar novament la sala de cinema per a construir-hi allà mateix l’edifici actual, un espai de 23 metres d’amplada per 31 de profunditat i 11 d’alçada. La inauguració del nou local va ser el 22 de desembre de 1965 amb l’estrena compartida amb el Borràs i el Regio Palace «d’El Padrecito», protagonitzada pel popular Cantinflas. A partir de llavors el Bosque passà a compartir estrenes juntament amb altres cinemes com Palacio Balañá, el Regio o el Borràs, per formar part més endavant del Grup Balañá.