Lina López agafa el relleu de la predisència de la Fundació Festa Major de Gràcia aquest 2022. Amb ella conversem i ens explica com ha estat l’arribada de la nova junta i les ganes de tirar endavant l’edició d’enguany.
Com ha estat l’arribada a la presidència de la Festa Major?
El nou comitè ha entrat amb moltes ganes i molta il·lusió per treballar, però com tot repte nou els inicis sempre costen una mica; ho farem bé.
Venim de dos anys en què no s’ha pogut celebrar de manera habitual la festa major… això pot influir a l’hora de fer girar la roda de l’engranatge?
Clar, després de dos anys aturats està costant una mica. Enguany algunes comissions estan patint… Heu de pensar que aquests dos darrers anys no es va celebrar la festa major i que, per tant, el fet que s’hagués trencat una mica l’hàbit fa que costi una mica més arrencar en el sentit que la gent no recorda gaire realment com era la festa de l’any 2019. Estem en una situació en què es nota en l’ambient que hi ha moltes ganes de tirar endavant la festa, però alhora les energies i la gent no acaben d’acompanyar.
Com serà la festa major d’aquest 2022?
En principi la festa està plantejada en la normalitat del 2019. El 2020 va ser una festa més descafeïnada, però ja el 2021 vam intentar tornar una mica a la normalitat, tot i que no va ser al cent per cent, i no vam poder fer tot el que volíem, però enguany aquesta està pensada perquè sigui una festa novament de carrer amb els veïns i per qui ens vulgui visitar.
A més, van decidir continuar amb el Concurs de Carrer guarnits…
Per nosaltres era important que tothom pogués donar-hi la seva veu i la seva opinió. En el moment de fer la presentació de les propostes del nou comitè, ens vam adonar que un dels temes recurrents era el fet de replantejar-se un nou model de festa, i, per tant, també de concurs. De l’experiència de l’edició de l’any 2021, on no hi havia concurs de carrers guarnits però sí que es van fer unes mencions, en les quals destacava una característica de cada guarnit, donava com a resultat que tothom se sentia guanyador. I clar, a partir d’aquí va haver-hi comissions de carrers que els va agradar tant aquesta experiència que volien i, per tant, plantejaven, el fet de repensar com es podien dur a terme les valoracions del guarniment. Evidentment, aquestes demandes es van portar a votació, i com a resultat finalment es va decidir que es tornava al model de concurs que coneixíem fins al 2019.
Al cap i la fi, però, tots els carrers són bonics…
Per mi cada carrer té la seva essència, cadascú té la seva manera de fer la representació del món de fantasia que estem acostumats a veure al carrer, i aquesta és en part la gràcia de l’art efímer.
L’esforç, la dedicació… tots aquests conceptes donen valor a la festa major de Gràcia. Al final l’objectiu sempre és fer-ho de la millor manera que hom sap fer-ho perquè el carrer sigui bonic. Al final, a banda de les puntuacions i dels premis tots els carrers tenen el mateix valor, el valor de la festa.
Alguna novetat per a la celebració d’enguany?
Doncs com a novetat des de la Fundació tenim una partida per al personal nocturn de control. La proposta és que un cop s’hagin acabat els actes i la programació del dia, cada carrer tingui un personal que controli i serveixi d’enllaç entre els cossos de seguretat i la comissió del carrer, i observi que tot sigui correcte, si es detecta alguna activitat o algun acte que posi en perill el guarnit, contactarà amb els cossos de seguretat per a poder evitar qualsevol destrossa del guarniment.
Si recordem l’any 2019, malauradament una nit es va produir un petit incendi al Carrer Llibertat on es va cremar una part del guarnit…
Sí, de fet el que volem amb aquesta mesura és reduir al màxim les incidències que puguin haver-hi als carrers.
I finalment dues preguntes més personals: la primera, què representa la Festa Major per Gràcia i en l’àmbit personal?
La Festa Major de Gràcia és un element diferenciador. Nosaltres som diferents, perquè a banda de celebrar una festa treballem comunitàriament per poder arribar a gaudir finalment del resultat que cada any podem veure, que són els carrers.
I en l’àmbit més personal, per mi la Festa Major de Gràcia ha estat una via per a poder-me integrar. Jo soc veneçolana i per a mi és un honor poder formar part de la cultura popular. I realment a través d’aquest coneixement de la cultura he pogut tenir nous amics, he pogut aprendre la llengua catalana, i he pogut participar en el món de l’associacionisme, que és una molt bona experiència. Quan ets de fora i no has pogut viure aquest tipus de festa, vist des de fora t’adones que som creadors de cultura.
