L’Autèntica Teatre, La Badabadoc i Microteatre, tres sales gracienques de teatre de proximitat

Avui visitem tres espais escènics graciencs que comparteixen unes similituds en espais però alhora destinats a públics diferents, que complementen l’oferta teatral gracienca per a tots els públics.

Text: David Ramon

Escenari de l’Autèntica Teatre: Fotografia: L’Autèntica Teatre

Gràcies és territori cultural, d’això ningú en dubte, els seus carrers ens descobreixen petits tallers d’artesans, de creadors, d’artistes i això sens dubte fa que sigui un districte on trobem un bon grapat de sales teatrals que ens ofereixen propostes molt diverses. Avui des del TOT GRÀCIA, hem volgut visitar tres d’aquests espais, com són l’Autèntica Teatre, la sala La Badabadoc i l’espai del MicroTeatre, tres teatres amb sales de dimensions reduïdes i que les seves propostes van dirigides a potenciar i donar a conèixer la feina dels nous creadors.

L’Autèntica Teatre | De Porta4 a un projecte multidisciplinar

Verónica Pallini és la directora de L’Autèntica Teatre i l’ànima del projecte. Ara ja uns catorze anys la Verónica fundava el projecte de Porta4 al carrer de l’Església de Gràcia. Com passa amb molts projectes, els anys i l’experiència fan arribar canvis i en aquest cas va ser traslladar-se a prop de la plaça del Nord, i alhora estrenar nou nom.

Així ens ho explica la seva directora «La idea de canviar el nom, sorgeix quan ens traslladem. El nou emplaçament ja no és al carrer de l’Església 4, ara ens trobem al carrer Martí 18. Aquesta dada, sumada al fet que la nostra sala actual quadruplica l’anterior, va significar que el projecte anava a créixer moltíssim. Així doncs contractem a una consultoria externa que ens va ajudar a ordenar aquest passatge d’un projecte menor a L’Autèntica que té molta més envergadura. Aquest nou projecte cal sumar-hi: l’escola de formació, amb una formació professional tant en teatre com en cinema per als qui es vulguin dedicar a ser actrius i actors. També tenim l’escola d’adults i per a nens i joves. La sala d’exhibició s’especialitza ara en la programació de qualitat estètica i pedagògica exclusivament per a la primera infància. De 0 a 6 anys, els nostres primers espectadors. I finalment creem la productora de cinema i enfortim la productora de teatre».

Verónica Pallini. Fotografia: L’Autèntica Teatre

Quan pregunto quin balanç fa d’aquest any, em comenta que ha estat un any de molta feina i implicació per part de l’equip L’Autèntica. Les alumnes i els alumnes i les famílies els hi han donat suport des del principi, també destaca el suport de l’equip docent. També em comenta que Carmen Holguera i ella mateixa gairebé dormien a la sala per a sostenir el projecte. També donar les gràcies a la gent d’ADETCA que ho va donar tot i  per a sostenir el teixit teatral de Catalunya. En definitiva i en paraules seves «En fi acabem un any amb la sensació d’haver remat contra corrent i amb la satisfacció de veure la riba».

La Badabadoc | D’espai creatiu a sala d’exhibició

A prop de la plaça Joanic i de la Travessera de Gràcia, concretament al carrer Quevedo 36 ara fa cinc anys neix el projecte de La Badabadoc. Com molts projectes des d’una idea inicial, amb el temps el projecte ha anat creixent i s’ha anat consolidant, així ens ho explica Àngel Grisalvo director de La Badabadoc «Som un grup de persones que venim del món de la interpretació i de l’audiovisual, i sempre havíem tingut el somni de poder tenir un espai on poder crear els nostres projectes i alhora a través del cooperativisme poder ajudar a altres companyies i creadors disposar d’un espai».

Entrada de La Badabadoc. Fotografia: La Badabadoc

Com passa moltes vegades amb els projectes artístics amb molta il·lusió passen a l’acció em comenta l’Àngel «sense pensar-ho molt, ens hi vàrem llençar, vam començar com a espai creatiu, per a poder tirar endavant tant projectes nostres com d’altres creadors i a mesura que avançàvem també veiem que necessitàvem una sala, en un moment donat ens creuem amb el projecte de la «Blanca Desvelada» de l’Alejandra Jiménez-Cascón i a partir d’aquí vam començar a condicionar l’espai com a sala, per acabar d’esdevenir en l’actualitat un espai de producció i exhibició d’arts escèniques».

La Badabadoc sempre ha apostat per donar suport a projectes d’artistes tant del territori com alhora d’artistes internacionals. «Som una sala que apostem pel teatre independent, el teatre d’autor, i gairebé un vuitanta per cent de què es pot veure a la nostra sala són obres de nova creació, siguin de dramaturgs o de creacions col·lectives. També som un teatre de proximitat, per exemple aquest 2020 hem participat en el Festival Grec de Barcelona, de fet totes les sales de Barcelona de petit format que vam participar en l’edició d’enguany del festival ens hem unit per crear la marca www.teatresdeproximitat.cat Amb l’objectiu de crear sinergies entre els teatres, captar nous públics i alhora fer-nos més forts, i la veritat és que les sinergies creades han estat molt positives«.

Festival Cat Basur. Fotografia: Marti Fradera

I quan pregunto com han viscut aquest any em respon «Jo crec que com tots els sectors enguany ha estat un any complicat, poder el nostre ha estat un dels més perjudicats, vam estar gairebé set mesos tancats i els primers mesos justament iniciàvem temporada, i després de superar aquest sotrac, ens vam replantejar de com havíem d’adaptar-nos a la nova situació. També ha estat el primer any que treballàvem amb el Festival Grec i això ens ha portat sinergies molt bones, també des de l’Associació ADETCA cal destacar que han fet molt bona feina i el suport que ens han donat».

Microteatre | Petites històries molt grans

Situat al carrer Bailèn, 194 trobem la sala Microteatre, un espai que ens ofereix una proposta diferent i sobretot de teatre de proximitat en el sentit més literal. Tot comença un estiu del 2015 quan s’inaugura Microteatre Barcelona un espai amb cinc sales, diferents sessions i un microbar amb cuina de proximitat. La seva directora la Llibertat Rivera m’explica com neix el projecte «Microteatre neix el juliol del 2015 a Barcelona, agafant la idea del projecte que anys abans havia vist néixer a la ciutat de Madrid. Jo havia seguit el projecte i la idea m’agradava moltíssim. Aquí Barcelona va néixer un espai similar que es deia Miniteatre ubicat al Raval i on jo mateixa havia actuat, però el projecte no va poder seguir endavant i van haver de tancar. Em va semblar que era una llàstima que no tingués continuïtat un projecte com aquell i a partir d’aquí va ser quan vaig posar-me en contacte amb els companys de Madrid i jo vaig decidit portar la idea i establir-ho a Barcelona».

Tot seguit m’explica que és exactament el microteatre i que el fa diferent… “Quan parlem de microteatre s’han de donar unes condicions molt concretes, per nosaltres quan un espectador va a veure una obra de teatre de quinze minuts a una sala gran, per a nosaltres no està veient microteatre, sinó que l’espectador estar veient una obra de teatre de curta durada. Així doncs el format nostre consisteix en una obra de teatre d’uns quinze minuts, interpretada en un espai no teatral, sinó convencional, és a dir no es representa en un escenari, sinó en una sala petita d’uns quinze metres on comparteixen l’espai els mateixos actors i públic i converteixes aquest espai en el lloc on transcorre l’acció. Per exemple si l’obra que vas a veure transcorre en un avió, doncs aquella sala s’ha de convertir en un avió, per tant el públic no anirà assegut en unes butaques situades com si fossin la quarta paret, sinó que el públic estarà integrat dins de l’espai d’aquest avió”.

La Llibertat viu a Gràcia i des de l’inici tenia molt clar, que la sala s’havia d’ubicar al seu barri «Doncs jo visc a Gràcia i tenia molt clar que aquest projecte havia de situar-se a Gràcia. De fet a l’inici vam estar mirant locals més al voltant de la Vila de Gràcia, però o bé per preus o per altres característiques vam haver de buscar en altres zones, així que ens vam instal·lar al carrer Bailén».

I per acabar la conversa tot i les vivències dels darrers anys, les ganes de continuar els porten a nous projectes «Hem viscut aquests mesos de manera molt intensa, i hem ens hem plantejat unes tres vegades si tancàvem o seguíem, la situació és força crítica i al final hem decidit de posar en marxa un crowdfunding a través de la plataforma mataronina Verkami amb l’objectiu de poder tirar endavant el projecte de cara l’any vinent.»