Vista general de l’estat de les obres davant del Nou Sardenya. Antonio Campaña Jr. Dicen, desembre 1972.

Finals de 1972, principis de 1973. La Ronda del Mig, aleshores anomenada Primer Cinturó, esventra els barris del nord i sud de Gràcia, creant una frontera durant molts anys hostil. El Club Esportiu Europa n’és un dels principals perjudicats. Francisco Hidalgo, aleshores president del club gracienc denunciava el desembre de 1972 al diari “Dicen” les dificultats d’accés a l’estadi del carrer Sardenya, causades per les obres del Cinturó i que afectaven espectadors, jugadors i tècnics, vehicles, autocars, periodistes, creant un veritable col·lapse els dies de partit.

Però la Ronda del Mig -a més- va mutilar l’estadi del Nou Sardenya, i en concret el córner nord, que va haver d’enderrocar-se pel pas de la via ràpida i la construcció d’una de les seves sortides al carrer Sardenya, fent desaparèixer a més part de les instal·lacions: grades, vestidors i fins i tot les oficines del club. Construït l’any 1940 i totalment reconstruït l’any 1995, l’estadi del Nou Sardenya ha estat el terreny de joc definitiu pel Club Esportiu Europa, que fins al 1940 havia jugat en fins a vuit espais diferents als barris del Camp d’en Grassot, la Sagrada Família o el Guinardó.

La situació del club l’any 1972 no era precisament gloriosa. Durant els anys previs, en la temporada 1962/63 el club va aconseguir l’ascens a la Segona Divisió, categoria en la que va lluitar fins la temporada 1967/68 quan una reestructuració federativa va obligar a l’Europa i altres clubs a baixar forçosament de categoria. L’inici de la dècada dels 70 va portar l’Europa a a la Regional Preferent durant 3 temporades, de la que en va sortir l’any 1977, per retornar a Tercera Divisió. Tot i que ara s’havia creat una categoria més per arribar a l’elit: la Segona Divisió B.

Vista aèria de la construcció del Primer Cinturó. La Vanguardia, gener 1973.

Als problemes de categoria, s’hi sumava el perill que suposava per l’Europa les obres d’una infrastructura viària que havia de modernitzar la Barcelona del futur. De fet, el mateix rotatiu al que fem esment (Dicen, desembre 1972) denunciava que “El Europa se nos muere, y no podemos contemplar con los brazos cruzados la rápida agonía a la que se ve abocado” i afegia “recordemos que hace unos años, por culpa también de unas obras de infraestructura, pereció otro club histórico, el Sans (sic), y que desde entonces no ha vuelto a levantar cabeza”, tot plegat amb un afany clar de sensibilitzar l’opinió pública, administracions i organismes, sobre tot l’Ajuntament de Barcelona, la Federació Catalana de Fútbol i l’aleshores Delegación Nacional de Fútbol, fent palés que els inconvenients de les obres del Primer Cinturó eren una veritable amenaça i que el Club Esportiu Europa podria perdre molt més que un córner.

Aquesta trist episodi, però, en aquest cas ha tingut un bon final:
Pel que fa a la Ronda del Mig, amb el temps es va poder pacificar el que fou una veritable autopista urbana: El 2002 es va cobrir amb túnel el tram entre Escorial i Sardenya, i el 2017 es va reurbanitzar la Travessera de Dalt entre Lesseps i Escorial amb voreres més amples i arbrat. Per altra banda, més enllà del Nou Sardenya, el terrible viaducte que discorria entre el final de la Travessera de Dalt i el Carrer Cartagena, per sobre de la Plaça Alfons X i ja en ple barri del Baix Guinardó, s’enderrocà per parts: el vial mar l’any 1985 i el vial muntanya l’any 2009.
Pel que fa a l’Europa, l’equip gracienc es va sobrevenir a aquestes dues dècades dels 70 i 80. El Club es va assentar a la Tercera Divisió, convertint-se en un dels equips forts de la categoria i amb l’objectiu d’ascendir a Segona Divisió B. L’any 1995 neixia el Nou Sardenya, un estadi totalment renovat amb cabuda per a 4.000 persones, tribuna coberta, 1.200 cadires a la zona de tribuna, lateral i zona vip, marcador electrònic i gespa artificial. El Nou Sardenya significà el primer pas, la primera pedra per a treballar un futur basat en el futbol formatiu i que permetés una projecció a superiors categories.

Text: Jaume Brunet Papiol

Projecte de recuperació a xarxes de la memòria històrica del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.
Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Història Memòria Patrimoni

Podeu consultar les pàgines oficias a Facebook i a Instagram.

Amb la col·laboració de: Xavier Vidal
Projecte de recuperació a Instagram de la memòria històrica del Club Esportiu Europa.
Podeu consultar el perfil de Instagram CEEuropa Vintage.